Efecte dominó segons CaixaBank: Sense habitatge per a immigrants, no hi haurà treball (ni beneficis)

CaixaBank té el peu a l’accelerador del volum. Amb el euríbor prop de la barrera del 2%, aquella sobre la qual es va sustentar el boom immobiliari de principis de segle (encara que ara “No hi ha bombolla immobiliària”), el benefici passa perquè el crèdit flueixi abundantment i el mercat hipotecari és el que millor aconsegueix xifres importants. Fa falta construir, i molt diu CaixaBank, per als joves que es volen independitzar i els immigrants legals que vénen a treballar.

La construcció d’habitatge s’ha convertit per a CaixaBank en la necessitat més imperiosa. Des de la seua anàlisi de l’economia del país és urgent perquè hi ha una crisi habitacional en la qual la demanda no troba oferta. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va demanar ahir pactes entre l’administració central amb les autonòmiques i locals per alliberar sòl.

“Es tardarà dos, tres o cinc anys”, va assegurar Gortázar, però el canvi cap a una política d’habitatge intensiva en construcció és l’única via que contemplen des del banc amb seu social a València.

Al problema habitacional dels espanyols se suma l’arribada de mig milió d’immigrants a l’any per als quals CaixaBank adverteix que també han d’adquirir una vivenda. Sobre la importància que arriben immigrants, qüestió recurrent en l’entitat de l’estrella, va aportar diversos apunts Gortázar.

“Des del punt de vista de la immigració, si no hi ha capacitat habitacional, no tindrem la capacitat de recollir la immigració. La immigració ben regulada, per descomptat, que aquest és un altre debat en el qual no vull entrar, que em sembla legítim i és molt important que s’estiga, evidentment, afavorint la immigració legal i no la il·legal. Però, des d’aquest punt de vista, és un dels factors més importants de creixement de la nostra economia. I si no tenim aquesta immigració, doncs tindrem un impacte econòmic molt significatiu“, va assegurar.

Sense entrar en el debat, va deixar clar el suport a la immigració legal i vinculada a un lloc de treball que se cobreix per no trobar candidats a Espanya fins al punt que el risc de què va advertir és que el creixement de les empreses es limitarà si no s’adquireixen als treballadors que necessiten per al seu creixement.

L’avís de CaixaBank es complementa amb les previsions de l’Airef sobre la immigració, que passarà de 500.000 persones a l’any a 250.000. En aquest context, Gortázar va dir: “El repte d’aquest bon moment és plantar la llavor perquè el bon moment dure més“. Tots els camins porten a augmentar la base de clients i la hipoteca és vincle més fort amb el client.

Amb tot és precisament el creixement (creditici) el que està llastant el creixement (incrementant l’impost per prestar diners). CaixaBank va presentar ahir uns resultats en els quals l’avanç nominal del benefici és del 10% encara que si es compara amb com es va comptabilitzar l’impost a la banca fa un any en els resultats semestrals l’avanç es redueix a un 1%.

Gonzalo Gortázar, conseller delegat de Caixabank

Aquest impost, que en la seua gènesi es va urdir amb l’entelèquia dels “beneficis caiguts del cel” en el passat escenari de tipus d’interès mitjans, acaba augmentant els impostos pagats amb la generació de crèdit amb un marge cada vegada més petit per la caiguda de l’euríbor.

Però, la solució no passa en CaixaBank per reduir el crèdit (està contraatacant quan el client es planteja anar-se’n a una altra entitat) sinó per augmentar el volum mentre s’aplanen les revisions d’interès en les hipoteques. “En 2026 o 2027 es estabilitzarà la caiguda dels tipus d’interès”, va assenyalar Gortazar.

Els dades parlen de creixements del volum importants en una entitat que declara els seus aixetes completament obertes. El crèdit a empreses ha crescut en 26.970 milions, el d’hipoteques, en 9.722 milions i el de consum, en 6.743 milions. Però el benefici no acaba d’arrencar i la solució passar perquè les xifres de concessió segueixin creixent trimestre a trimestre. I sense el mercat hipotecari engrassat i centenars de milers de joves i immigrants comprant cases es complica l’objectiu. I no només per la part del crèdit hipotecari sinó per la merma de necessitats de finançament per part de les empreses que no podran créixer per falta de treballadors.