Mor José Vicente González, figura clau de l’empresariat valencià i exlíder de la CEV, CIERVAL, FEMEVAL i Fira València.
L'empresari deixa un llegat marcat per la seua defensa del diàleg social, la innovació industrial i la internacionalització de l'empresa valenciana.

José Vicente González. Foto: Valencia Plaza
El món empresarial valencià acomiada a una de les seues figures més influents. José Vicente González Pérez, expresident de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), CIERVAL, FEMEVAL i Fira València, va faltar aquest dissabte als 79 anys, deixant darrere seu una profunda petjada en la indústria i en el teixit econòmic de la Comunitat. La seua trajectòria, marcada pel compromís, la modernització i la defensa del diàleg social, el va convertir en un referent de l’associacionisme empresarial espanyol.
Des de la CEV, l’organització que va liderar entre 2011 i 2017, lamentaren “profundament la pèrdua d’un líder compromés amb la indústria, el diàleg social i la modernització empresarial”. En el seu comunicat, recordaren la seua defensa constant de l’empresa com a “motor de progrés” i la seua insistència en que la indústria havia de ser el pilar sobre el qual es sustentara el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana.
Una vida dedicada a l’impuls del sector metàl·lic i la competitivitat
González va ser un home d’empresa en el sentit més ampli. La seua carrera va començar i es va consolidar en el sector metal·lúrgic, al qual va dedicar bona part de la seua vida professional. Va ser president de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (FEMEVAL) entre 2003 i 2005, etapa en la qual va impulsar polítiques de modernització i una defensa ferma de la competitivitat i la formació professional.
L’actual president de FEMEVAL, Vicente Lafuente, el va definir com a “un gran president i, sobretot, una millor persona. Bon conversador, afectuós i honest, va saber anteposar els interessos del col·lectiu empresarial als seus personals”. Lafuente va subratllar a més la seua qualitat humana i principis exemplars, recordant que “el seu llegat perdura en l’afecte i el respecte de tots els que vam aprendre al seu costat”.
Des de la federació que va presidir, el Comitè Executiu de FEMEVAL ha recordat el seu pas com a “una època daurada de lideratge compromés”. Al seu judici, González va ser un home de paraula, amb “un saber fer que va marcar un abans i un després” i que, fins i tot en els últims anys, va seguir molt vinculat al sector. De fet, va participar en els XXIII Premis FEMEVAL celebrats el passat 7 d’octubre, només uns dies abans del seu decés.
Arquitecte del diàleg social i la modernització empresarial
Durant la seua presidència a la CEV, González va liderar un procés de profunda transformació organitzativa. Va dotar a la confederació d’una estructura més moderna i participativa, introduint el model de Comissions de Treball, que va permetre integrar la veu de les associacions territorials i sectorials en el disseny de les polítiques empresarials.
Un dels seus grans èxits va ser el seu paper en l’aprovació de la Llei 7/2015 de la Generalitat Valenciana, que va atorgar suport jurídic al diàleg social i va consolidar la participació de les organitzacions empresarials i sindicals en les decisions estratègiques de la Comunitat. Gràcies a aquest marc legal, el diàleg entre empresaris, sindicats i administració va assolir una estabilitat inèdita, cosa que la CEV va reconèixer com un dels seus majors llegats.
La pròpia confederació ha volgut agrair la seua “entrega, generositat i visió de futur”, valors que van marcar la seua presidència i que, segons els seus companys, continuen guiant l’esperit de l’organització.
Empresari global i defensor de la internacionalització
A més del seu paper institucional, José Vicente González va ser un empresari d’èxit amb visió internacional. Va dirigir GH Electrotermia i GH Group, empresa familiar fundada en 1961 i especialitzada en la fabricació d’equips de calefacció per inducció, amb presència en nombrosos països. Des d’aquesta posició, va defensar sempre l’obertura exterior i la internacionalització de les empreses valencianes, convençut que la competitivitat passava per la innovació i l’exportació.
Així mateix, va presidir els instituts tecnològics AIDO (1989-2001) i AIMME (2001-2003), que més tard es fusionarien per donar lloc a AIDIMME, un dels principals pols d’innovació industrial del país. La seua visió integradora va ajudar a consolidar una xarxa de centres tecnològics al servei de l’empresa, anticipant el paper que avui juguen en la transformació digital i industrial del territori.
Els qui van treballar al seu costat el recorden com un líder serè, dialogant i profundament humà. La seua capacitat per generar consensos i la seua visió estratègica li van guanyar el respecte del conjunt del teixit empresarial, així com de les institucions públiques i els sindicats. “Era un home de paraula i de fets, un referent en la defensa de l’empresariat valencià i del bé comú”, apunten des de la CEV.
Els seus propers destaquen que combinava la fermesa amb la humilitat, l’ambició amb el sentit ètic. Era conscient de la importància d’escoltar abans de decidir i de sumar voluntats en lloc d’imposar criteris. Aquesta actitud li va permetre mediar en moments complexos i deixar una petjada de respecte mutu entre sectors sovint enfrontats.
Un llegat que transcendeix generacions
Amb la seua partida, la Comunitat Valenciana perd una de les seues veus més compromeses amb el progrés econòmic i social. Però el seu llegat —tant en les institucions que va presidir com en les persones que el van acompanyar— permaneix viu. La CEV, FEMEVAL i altres organitzacions empresarials han anunciat que preparen un homenatge en la seua memòria per reconèixer la seua trajectòria i la seua contribució al desenvolupament de la regió.
“El seu exemple continuarà sent un far per a les futures generacions d’empresaris”, asseguren des de FEMEVAL. “Ens va ensenyar que l’èxit empresarial no es mesura només en xifres, sinó en la capacitat de transformar la societat i generar benestar”.
En definitiva, José Vicente González deixa un buit difícil de omplir, però també una herència de compromís, modernitat i diàleg que continuarà inspirant al teixit industrial valencià durant molts anys.