Iberdrola succeeix a BP en la presidència de Castelló Green Hydrogen
Carlos Nuño, directiu de M&A i Desenvolupament Corporatiu d'Iberdrola, assumeix la presidència de Castelló Green Hydrogen, la ‘joint venture’ participada al 50% per les dos empreses energètiques.
Planta d’hidrogen verd d’Iberdrola i bp a Castelló
Comentarios
Iberdrola passa a ocupar la presidència de Castellon Green Hydrogen, la societat conjunta a través de la qual l’elèctrica i BP desenvolupen a Castelló la que està cridada a convertir-se enguany en la major planta operativa d’hidrogen verd d’Espanya. El moviment es produeix quan la instal·lació de 25 MW afronta la seua posada en marxa després d’haver completat la seua construcció.
El Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme) ha publicat la cessació de Juan Peñalver Sobrinos com a president de Castellon Green Hydrogen i el nomenament en el seu lloc de Carlos Nuño López Dámaso. La modificació va ser inscrita en el Registre Mercantil el passat 29 de juliol i va aparèixer publicada en el Borme del 5 d’agost.
Nuño és Executive Director de M&A i Desenvolupament Corporatiu d’Iberdrola i no aterra ara en l’òrgan d’administració de la societat. El directiu ja va ser nomenat conseller de Castellon Green Hydrogen al setembre de 2025, quan va substituir Javier Ramírez Galán. Ara fa un pas més i passa a presidir el consell de la companyia.
Castellon Green Hydrogen està participada a parts iguals per BP i Iberdrola Espanya, que van constituir la ‘joint venture’ per a desenvolupar conjuntament la planta al costat de la refineria de la petroliera a Castelló. La inversió prevista supera els 70 milions d’euros.
Una planta de 25 MW a punt d’entrar en operació
El canvi en la presidència arriba en un moment especialment rellevant per al projecte. Al març, bp i Iberdrola van anunciar que la planta havia aconseguit el 90% d’execució de la seua fase de muntatge i que ja es trobava sobre el terreny el 100% dels equips necessaris. Des de llavors, els treballs han seguit avançant i al juny les companyies van donar per completada la fase de construcció, entrant la instal·lació en el procés de posada en marxa.
La previsió de les dues energètiques és que la instal·lació comence a produir hidrogen renovable abans que acabe 2026. Iberdrola assenyala que, un cop operativa, es convertirà durant enguany en la major planta operativa d’hidrogen verd d’Espanya.
El cor del projecte és un electròlisi de 25 MW, que utilitzarà electricitat d’origen renovable subministrada per Iberdrola mitjançant un acord de compravenda d’energia -PPA, per les seues sigles en anglès- procedent d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. La companyia calcula que el projecte mobilitzarà uns 200 GWh anuals d’energia renovable.
La planta tindrà capacitat per a produir aproximadament 2.800 tones anuals d’hidrogen verd. En una primera fase, aquest combustible substituirà part de l’hidrogen gris que utilitza actualment la refineria de bp de Castelló en els seus processos industrials. Les companyies estimen que permetrà evitar al voltant de 23.000 tones d’emissions de CO2 a l’any, una quantitat que equiparen a les emissions anuals d’uns 5.000 vehicles.
El projecte compta a més amb la participació de l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) i va rebre 15 milions d’euros de finançament europeu NextGenerationEU a través dels programes de suport a la cadena de valor i al coneixement de l’hidrogen renovable.
BP i Iberdrola estudien ampliar la producció a Castelló
Els plans de les dues companyies a Castelló poden anar més enllà d’aquests primers 25 MW. El passat juny, Iberdrola i BP van rebre l’autorització del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de l’IDAE, per a reasignar al projecte de Castelló fins a 211 milions d’euros de finançament del programa europeu IPCEI Hy2USE. L’objectiu és analitzar noves oportunitats per a augmentar la producció d’hidrogen renovable a la refineria.
En fases posteriors, l’hidrogen produït a Castelló podria destinar-se també a altres sectors industrials de difícil descarbonització de la Comunitat Valenciana. Entre els usos plantejats per bp i Iberdrola figura especialment la indústria ceràmica de Castelló, on podria substituir part del gas natural emprat en els processos productius, a més de possibles aplicacions en la indústria química i el transport pesat.
