Ascer adverteix que la retallada proposada pel Govern «posa en risc la cogeneració ceràmica»

La proposta d'Ordre que estableix la retribució del sector per al període 2026–2031 introduïx un "ajust inesperat" que, si s'aplica, tindria un "fort impacte econòmic" sobre la indústria ceràmica.

Producción de azulejos y baldosas cerámicas ECONOMIA ASCER

Producció de rajoles i taulells ceràmics. Foto: Ascer.

La patronal ceràmica Ascer lamenta la “nova penalització” que pot suposar per a la cogeneració ceràmica la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de retallar la retribució regulada a la cogeneració per al període 2026-2031, actualment en consulta pública.

La proposta d’Ordre que estableix la retribució del sector per al període 2026–2031 introduïx un “ajust inesperat” que, d’aplicar-se, tindria un “fort impacte econòmic” sobre la indústria ceràmica i dificultaria el manteniment d’una tecnologia essencial per a la seua competitivitat i eina d’eficiència energètica.

La revisió plantejada pel Ministeri modifica el criteri de reconeixement de costos que s’aplicava fins ara, especialment en relació als costos de CO₂ realment suportats per les indústries, i manté valors d’operació i manteniment desactualitzats que no reflecteixen els costos reals de les plantes de cogeneració, expliquen des de la patronal ceràmica.

L’impacte estimat en la cogeneració suposaria una reducció aproximada de 30 milions d’euros en la retribució anual, la qual cosa representa un descens del 37,5% respecte a l’escenari actual.

Ascer presentarà al·legacions en el tràmit de consulta pública obert fins al pròxim 24 de novembre perquè s’aplique una correcció dels paràmetres inclosos en la proposta i s’establisca “un marc retributiu adequat, estable i previsible, que aporte continuïtat i certesa evitant un deteriorament irreversible de la cogeneració existent“.

Per a la indústria ceràmica, la cogeneració constitueix una “eina estratègica” que permet produir simultàniament electricitat i calor útil amb una elevada eficiència, reduint consums energètics, millorant la competitivitat, disminuint emissions i aportant estabilitat al sistema elèctric. Actualment hi ha 28 instal·lacions de cogeneració d’alta eficiència en el sector ceràmic amb una potència instal·lada de 234MW.

“Les successives revisions retributives i la falta d’un marc clar de subhastes generen una creixent incertesa, que ara es veu agreujada per una proposta que no reconeix els costos reals ni l’aportació d’aquesta tecnologia al sistema energètic i industrial del país”, critica Ascer.

Nou marc de subhastes

D’altra banda, el sector segueix a l’espera de la publicació del nou marc de subhastes -recentment ajornat fins a 2026 i anunciat des de 2021- necessari per a renovar les instal·lacions i permetre’ls optar novament al règim retributiu. En 2025, el 37% de la potència instal·lada en les plantes ceràmiques de cogeneració haurà assolit el final de la seua vida útil regulatoria de 25 anys i deixarà de percebre retribució regulada. Aquesta situació, que s’agreujarà en els pròxims anys, compromet seriosament la competitivitat del sector.

Segons paraules d’Alberto Echavarría, secretari general d’Ascer: “Aquesta seqüència d’agravis cap a una tecnologia eficient i circular com la cogeneració obliga a entendre que hi ha interès per suprimir-la del mix energètic en detriment d’altres tecnologies, alguna cosa que al nostre judici és manifestament injust i irresponsable, incidirà en la pèrdua de competitivitat de moltes empreses i pot produir seriosos problemes de garantia de subministrament en la indústria. Només un mix energètic divers i competitiu ens farà garantir la independència energètica i mantenir la competitivitat de la indústria.”

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada
Toni Pérez, Carlos Baño, Marian Manresa, Josep Oliu y Marián Cano

Bany: «Alacant pateix un abandonament inversor de l’Estat que clama al cel»