La rebaixa de l’ITP estalvia 38,3 milions a 28.575 joves valencians.
La reducció del 25% de l'ITP (Impost de Transmissions Patrimonials) posada en marxa pel Consell per a facilitar l'accés a l'habitatge a menors de 35 anys, estalvia una mitjana de 1.458 euros per contribuent.
Carlos Mazón, presidente de la Generalitat
Comentarios
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que la reducció de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) ha suposat un estalvi mitjà de 1.458 euros per contribuent menor de 35 anys. Alacant, Castelló i València concentren les operacions beneficiades, en una legislatura marcada per polítiques integrals per a facilitar l’accés a l’habitatge.
La reducció de l’ITP, vigent des de l’1 de gener de 2024, ha permès que 28.575 joves i persones vulnerables de la Comunitat Valenciana estalvien un total de 38,3 milions d’euros en la compra d’habitatge, segons dades del Govern valencià.
La mesura, que rebaixa un 25% l’impost per a menors de 35 anys (del 8% al 6% en habitatge habitual), es tradueix en un estalvi mitjà de 1.458 euros per beneficiari.
Entre gener i juny d’enguany, els declarants van pagar 114,9 milions d’euros enfront dels 153,2 milions que haurien pagat abans de la reforma, la qual cosa reflecteix l’abast d’aquesta política fiscal.
Per províncies, Alacant ha registrat 10.838 declaracions, amb un estalvi mitjà de 1.293 euros; Castelló, 4.180 declaracions i un estalvi mitjà de 1.192 euros; i València, 13.557 declaracions, amb una mitjana de 1.426 euros per contribuent.
La reducció ajuda a joves i persones vulnerables
La mesura ha tingut especial impacte en joves menors de 35 anys, amb 20.021 declaracions que han suposat un estalvi global de 29,2 milions d’euros.
A més, persones amb discapacitat han estalviat una mitjana de 771 euros; famílies nombroses i monoparentals, 569 euros; i dones víctimes de violència, 862 euros. També s’han aplicat tipus reduïts del 6% per a habitatges protegits, amb estalvis mitjans de fins a 1.554 euros.
Mazón enquadra aquestes xifres en el que denomina la “legislatura de l’habitatge”, amb una estratègia que combina mesures fiscals, reformes legislatives i projectes de promoció.
Entre les iniciatives destacades figuren el nou Decret d’Habitatge de Protecció Pública, que reserva un 40% de les promocions a joves i famílies monoparentals, el pla VIVE per a construir 10.000 habitatges i una línia d’avals de l’Institut Valencià de Finances (IVF) que ja ha beneficiat a 1.475 joves per a accedir al seu primer habitatge.
Des de la posada en marxa d’aquesta última mesura, s’han aprovat 1.022 operacions per un import avalat de 12,9 milions d’euros, facilitant l’adquisició d’immobles per més de 117 milions.
El president, Carlos Mazón, ha subratllat que la política d’habitatge ha de ser abordada com “qüestió d’Estat” i ha instat al Govern central a coordinar-se amb les comunitats autònomes per a “sumar esforços en lloc d’imposar mesures”.
Segons Mazón, les reformes fiscals i els programes de suport del Consell representen “una resposta eficaç, seriosa i rigorosa” front a un problema “abandonat durant anys” per anteriors executius.
Aquestes mesures fiscals reflecteixen el compromís del Consell per a alleujar la càrrega econòmica dels col·lectius més vulnerables i facilitar l’accés a l’habitatge a la Comunitat Valenciana.
L’impacte d’aquesta rebaixa de l’ITP no només suposa un estalvi econòmic significatiu per a milers de ciutadans, sinó que també forma part d’una estratègia integral per a dinamitzar el mercat immobiliari i promoure polítiques públiques efectives que responguen a les necessitats reals de la població.
