UGT, entre el «sindicalisme responsable» a Ford i la violència de Stepv en educació

Toni Calero, secretari general d’UGT-PV, va començar la setmana assegut, tranquil, gaudint. En primera fila de la Casa de la Cultura d’Almussafes va veure com la secció sindical d’UGT-Ford congregava la plantilla de la factoria, la guiava, marcava reptes de millores laborals i compromisos per al creixement de l’activitat econòmica no sols a Ford sinó en el parc de proveïdors. 

Al costat, Economia Digital, únic mitjà de comunicació que va assistir a aquesta assemblea, escrivia una primera crònica en la qual es contava el canvi de secretari general, que va passar a ser José Luis Parra en substitució de Carlos Faubel. Quan va llegir aquesta crònica Toni Calero va comentar que en ella es definia el que era el “sindicalisme responsable”.

En l’assemblea hi va haver dos papers. Parra, nou secretari general, es va centrar en el que es va a demanar a l’empresa, que passa per condicions salarials molt per damunt de la mitjana del mercat laboral (pujades de l’IPC+1,5). També pel compromís que es faran “tots els cotxes que calguen”, cosa que suposa recuperar el torn de nit i obrir la porta al treball els dissabtes. L’estratègia és donar i rebre. Pura negociació sindical amb altura de mires. 

Faubel, exsecretari general i ara amb el lloc crític d’acció sindical i relacions institucionals, va tindre un paper més combatiu. Va recordar el passat i va retratar la postura inoperant de STM (filial d’Intersindical com ho és Stepv en educació) a la factoria. Va rememorar les crítiques al pacte de 2022 i va recordar que la seua mediació va permetre que Almussafes seguira oberta, qüestió que no ha ocorregut a Saarlouis. De fet, com ahir va contar aquest mitjà de comunicació, els robots de Saarlouis s’han traslladat a la planta valenciana. 

Les incongruències de STM amb la plantilla de Ford són moltes i diverses encara que les més sagnants són la negativa a signar els acords als quals arriba UGT en solitari però que, una vegada oficials, són aprofitats pels seus afiliats i dirigents. Això irrita internament. 

En aquest punt, convé recordar que la secció sindical d’UGT-Ford suposa la partida més important d’afiliació del sindicat a la Comunitat Valenciana. La major independència i representativitat la tenen perquè a la factoria de Ford Almussafes s’ha aplicat un model de pau social (concepte que es va popularitzar a la planta amb el pacte Pino-Fleming de 2007) que s’ha basat en el suport de la plantilla, la negociació sense amenaces i el seguiment dels acords. 

I també s’ha fonamentat en el distanciament absolut del que va ser una secció de Comissions Obreres desorientada. UGT es va allunyar dels moviments anarcosindicalistes de CGT, que ja va ser extirpat de Ford Almussafes, i les seues cendres s’han reagrupat en STM, lligat a Compromís.

Els resultats són innegablement positius. Ford va tancant plantes per Europa i concentrant la maquinària a Almussafes. I les últimes imatges de Genk i de Saarlouis són de sindicalistes protestant al vent com si la violència valguera per a alguna cosa més que l’intent d’autojustificar la seua incapacitat de defensar l’ocupació. 

En educació, Stepv, sindicat majoritari, va convocar una vaga indefinida l’11 de maig. El seu líder, Marc Candela, demanava el 12 de maig davant un cartell de vaga indefinida en declaracions a À Punt que la vaga no fora indefinida i s’arribara a un pacte. Patinen en la seua estratègia (i dubten de les seues forces) i, malgrat això, els continuen els sindicats minoritaris en educació (UGT i CC OO) que en altres entorns sí són referents i marquen l’agenda.

La realitat de les dades és que excepte el primer dia de vaga, amb un 52% de seguiment, el moviment en educació ha suspés en seguiment tots els dies arribant la setmana passada a dades ridícules en què més del 88% dels professors donaven l’esquena al moviment que va nàixer com una reivindicació política edulcorada amb pujada salarial per a seduir els funcionaris anhelosos de consolidar pujades en la nòmina.

La dada d’ahir eleva a la màxima potència el fracàs que suposa mantindre la vaga. El 94,71% dels professors van treballar ahir.

La deriva política de la vaga indefinida que pràcticament no segueix cap empleat va portar que dos dels cinc sindicats es desmarcaren: CSIF i ANPE. L’extrema feblesa del manteniment de les mobilitzacions amb objectiu polític ha tingut el suport de Pilar Bernabé, delegada del Govern, permetent una okupació il·legal de la plaça de la Verge per a dotar d’un altaveu a la protesta que irrita pares i mares que veuen com l’educació pública s’ha mancillat en deixar de prestar aquest servei tan bàsic per motius de polítics que van perdre a les urnes.

I UGT continua ahí. Fent seguiment del mateix sindicat del qual vol diferenciar-se a Ford Almussafes. Mentre Stepv passa de la vaga a les manifestacions i a l’okupació il·legal del sòl públic, les protestes d’educació comencen a tindre la violència i les formes que van tindre les protestes de Genk i Saarlouis que des d’UGT es frenaven a Almussafes al·legant aquest “sindicalisme responsable” que Toni Calero reconeix en la secció sindical de la factoria.

Economia Digital li va preguntar dilluns a Toni Calero: “Com va la negociació d’educació?”. “Tenim voluntat d’arribar a un acord”, va contestar. A la qual cosa se li va tornar a preguntar: “Però si us heu llevat de la taula?”. Calero va finalitzar dient: “Tot té el seu camí”.

Mentre el secretari general d’UGT-PV somreia envoltat de files atapeïdes a Ford Almussafes, el seu sindicat deixava de tindre llum pròpia fora de l’automoció. Dilluns a les 9 hores (una hora abans de començar el d’Almussafes) no es va connectar a la reunió, que havia passat a format en línia per la violència arengada per Stepv. Per a la reunió de les 13 hores, UGT va estar amb CSIF, ANPE i CC OO. Allí UGT va poder començar un camí diferent al de Stepv, com havia dit Calero, però va tornar a abaixar el cap l’endemà.

Durant les quatre reunions que s’han convocat aquest dimarts i aquest dimecres, UGT s’ha plegat a ser l’ombra d’Intersindical. Ahir a la nit els okupes de la via pública, que aquest dimarts quan començava l’EBAU lamentaven que “no podem fer el taller de pancartes perquè ens falten materials”, es van reubicar a la zona de la plaça que menys afecta les roques del Corpus i on rebran, previsiblement, una pluja de crítiques per mancillar una celebració arrelada amb la utilització partidista de l’educació pública.

L’estratègia d’UGT fora de Ford té llacunes. Totes les estratègies han de recalibrar-se. La conflictivitat en educació s’agreujarà després de l’estiu juntament amb la de sanitat i abans de Nadal, la de Justícia. La llista té més cartes i l’evolució de la partida pot fer que irrumpa en l’agenda un Miura amb més força i experiència que els que ixen en Sant Fermí. L’elecció està en servir a un partit polític o ser útil als treballadors. I d’això va quan es prenen decisions en qualsevol de les posicions.