La Unió denuncia que les taronges de Sud-àfrica entren ja amb aranzel zero a la UE.

Es compleixen nou anys des de l’entrada en vigor de l’Acord Econòmic entre la Unió Europea i l’Àfrica Meridional, un pacte que ha transformat de manera dràstica el mercat citrícola europeu.

L’acord, que va començar amb una reducció progressiva dels aranzels entre el 16 d’octubre i el 30 de novembre, va acabar aquest any per eliminar completament les taxes per a les taronges sud-africanes. Aquesta circumstància ha provocat que, en aquestes dates, coincidint amb l’arrencada de la campanya citrícola a la Comunitat Valenciana, el volum de cítrics procedents de Sud-àfrica als mercats europeus assolisca xifres rècord.

Segons els últims estudis de LA UNIÓ Llauradora, organització agrària valenciana, la finestra crítica en què els cítrics sud-africans competeixen directament amb la producció espanyola –principalment mandarines i taronges– ha crescut fins a un 11,5% en nou anys.

El passat octubre va registrar un augment de quasi un 24% i un rècord històric d’entrada amb quasi 145.000 tones, representant el 66% de totes les importacions anuals procedents de Sud-àfrica durant els mesos de setembre a novembre.

Explotació de cítrics a València

Aquest fenomen prolonga la pressió sobre el “primer tall” dels productors valencians, especialment en els inicis de campanya, on la comercialització nacional es veu afectada per la sobreoferta i la competència de preus més baixos que ofereixen els productors sud-africans.

Risc sanitari constatat

A la problemàtica econòmica se suma el greu risc fitosanitari. Des de l’entrada en vigor de l’acord en 2016, les interceptacions de plagues associades als cítrics sud-africans han augmentat exponencialment: quasi 300 casos oficials en nou anys, segons La Unió Llauradora.

Els principals agents detectats són la falsa polilla (Thaumatotibia leucotreta) i la taca negra (Phyllosticta citricarpa), considerats alguns dels patògens més perillosos per a la citricultura mundial i que, fins al moment, no han aconseguit establir-se en territori comunitari.

Davant aquest panorama, les organitzacions agràries criden a l’activació de la clàusula de salvaguarda, prevista en el propi acord, per a frenar temporalment les importacions quan aquestes provoquen pertorbacions greus en el mercat comunitari.

Reclamen, a més, una veritable reciprocitat en estàndards fitosanitaris i controls fronterers més estrictes, insistint en la necessitat de revisar el tractament en fred i exigir mecanismes dinàmics de gestió, com calendaris de referència i contingents alertes per a protegir al sector local.