La UPV adverteix: el creixement d’Espanya depén de la immigració, però desborda l’habitatge disponible.

Espanya enfronta una “contradicció inèdita” després de l’estiu de 2025: rècord de compravendes i de preus al mateix temps que el major dèficit d’accessibilitat de les últimes dècades. Així ho afirma l’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que alerta que l’impuls demogràfic -sustentat majoritàriament per la immigració- està xocant amb un parc residencial incapaç d’absorbir la demanda addicional.

L’informe situa a València com un cas paradigmàtic. L’habitatge nou supera ja els 3.700 €/m² i l’oferta efectiva s’ha reduït més d’un 80% des de 2019. Huit districtes, a més, no compten amb promocions actives. “El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible: una oferta mínima sostinguda per una demanda solvent i concentrada”, resumeix la Càtedra.

El problema, subratlla l’informe, és d’escala. En 2024 es van construir a Espanya 100.980 habitatges (segons dades de l’INE), quan serien necessàries més de 240.000 anuals per atendre el creixement previst de llars durant els pròxims 15 anys. “La diferència entre ambdues magnituds explica l’imminent col·lapse de l’accessibilitat”, adverteix l’informe de la UPV.

La pressió es trasllada a la corona metropolitana. A l’àrea de València, municipis com Godella i Burjassot ja superen els 3.600 €/m². Les famílies expulsades des de la capital en busca de preus assumibles “tensionen els mercats de segona línia”, un procés d’expulsió residencial que la Càtedra assegura documentar trimestre a trimestre.

La immigració porta a Espanya als 49 milions d’habitants

El motor demogràfic que alimenta aquesta pressió és la immigració. A 1 de gener de 2025, Espanya va arribar a 49,08 milions d’habitants, després d’un augment anual en 2024 de 458.289 persones. La població de nacionalitat espanyola es va reduir lleugerament, de manera que la totalitat del creixement va provenir de la població estrangera, que ascendeix a 6,85 milions, amb un increment de més de 100.000 només en l’últim trimestre de 2024.

“El creixement d’Espanya depèn estructuralment de la immigració. Però aquesta dependència, sense una estratègia coordinada d’habitatge, està generant una pressió demogràfica no absorbida pel parc residencial disponible”, conclou el document.

El lloguer és el termòmetre més clar de la tensió. Amb dades de Fotocasa, València lidera en 2025 l’augment interanual del lloguer a Espanya amb un +17,1%, per davant de Madrid (+13,7%) i Barcelona (+8,9%). El preu mitjà se situa en 1.674 euros mensuals, “una opció inviable per a gran part de la població treballadora”. La Càtedra critica a més el “relat polític dominant” a Barcelona que atribueix als sostres al lloguer una baixada de preus “sense base empírica”.

“Després d’això, queda el carrer”

El preu mitjà mensual arriba als 1.674 euros, la qual cosa converteix l’arrendament en “una opció inviable per a gran part de la població treballadora”. “Després d’això, queda el carrer”, sentencia la Càtedra.

Mirant a les possibles solucions, la Càtedra identifica un triple bloqueig: escassetat de sòl, costos de construcció i paràlisi pública. Recorda que ja en 2022 va quantificar l’impacte d’activar més de 260.000 m² de sòl protegit a València -gran part en mans públiques-, amb un potencial “desentonament” de preus del 30 % si es transformés en habitatge viable.

Però l’encariment de energia i materials, i la falta de mà d’obra qualificada -“quatre vegades més vacants que fa una dècada”-, comprometen la rendibilitat fins i tot de l’habitatge públic.

La industrialització es planteja com a condició necessària en l’informe: “Continuar edificant amb mètodes artesanals és un contrasentit”. Segons la UPV, la construcció industrialitzada redueix terminis d’obra un 40%, estabilitza costos i millora el control de qualitat.

Per desplegar-la, demana que l’Administració lidere el canvi: llicències específiques, clàusules d’innovació en concursos (més edificabilitat si s’usa construcció industrialitzada) i incentius fiscals i financers que permetin escalar solucions modulables i replicables.

L’informe reclama també redefinir l’“habitatge assequible” per fer-la viable. L’Habitatge de Protecció Pública -denuncia- ha pretès “vendre Maserattis a preu de Sköda”, desajust que explica la seua baixa producció.

L’alternativa passa per habitatges funcionals, dignes i replicables, amb requisits normatius ajustats (superfícies, acabats, espais comuns) i un enfocament industrialitzat que redueix costos sense sacrificar habitabilitat ni sostenibilitat. “Una habitatge viable no és una habitatge menor: és una habitatge possible”, subratlla.