Actualizado
BBVA promet 5.000 milions més en crèdits a pimes que el Sabadell.
El president de la patronal de la Comunitat Valenciana assegura que el compromís del Sabadell és "històric i provat" mentre el BBVA "hauria de guanyar-se'l".
El president del BBVA, Carlos Torres, s’ha reunit amb el president de la patronal de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro, amb una promesa d’increment de la financiació a les pimes de 5.000 milions d’euros. La patronal no ha eixit convençuda de la reunió ja que compten amb la certesa d’un suport demostrat i continu del banc Sabadell i ara acaben d’escoltar, quatre mesos després d’anunciar-se l’OPA hostil, que hi ha voluntat de Torres d’apropar-se a la regió on té la seu social i una important cartera de clients el Sabadell.
La reunió celebrada ahir a Madrid, que es va prolongar durant una hora i mitja, va tindre tres compromisos per part del president de BBVA. En primer lloc, es va comprometre a un “impacte social mínim”. Això significa que la destrucció de l’ocupació no estarà focalitzada en aquelles instal·lacions amb major concentració de llocs de treball.
Des de la CEV s’intueix que l’efecte en l’ocupació que tindria la fusió entre BBVA i Sabadell en el centre operatiu que aquesta segona entitat té a Sant Cugat del Vallès és un dels factors crítics que estan declinant la balança governamental cap al rebuig de l’operació.
Amb la perspectiva de la Comunitat Valenciana, el focus està en el centre de dades ubicat a Alacant, que a més de la seu social, suposa 400 llocs de treball. Aquesta significativa quantitat és la que des del punt de vista de la patronal es vol salvar i sobre la qual el BBVA sí que ha mostrat sensibilitat.

El segon aspecte crític és el compromís i sensibilitat amb el territori. Des de la Comunitat Valenciana, es percep una notable sintonia de Sabadell i Caixabank amb la regió ja que la primera és l’hereva de la CAM, que en el seu moment va ser la quarta caixa d’estalvis d’Espanya, mentre que en Caixabank han recalat Bancaixa via Bankia i Banc de València per absorció directa. La presència i els mecenatges d’ambdues entitats són reconeguts per la societat civil. No ocorre això amb el BBVA encara que ahir es va explicitar que es comprometien a això si l’OPA hostil fructificava.
El tercer compromís va ser que “no sols no hi haurà disminució de crèdit a les pimes sinó que hi haurà un increment del mateix”. Segons ha pogut saber Economia Digital, el càlcul que es va posar damunt de la taula és que la unió de BBVA i Sabadell permetria una major concessió de crèdits que l’entitat capitanejada per Torres ha xifrat en 5.000 milions.
“Des de la CEV es valoren positivament estos tres compromisos que contribueixen a disminuir la incertesa generada, però l’activitat i compromís del Sabadell és històrica i provada. Les pimes, que són pràcticament la totalitat del nostre teixit productiu, confien en el Sabadell i el BBVA se l’hauria de guanyar, per la qual cosa seguim amb preocupació en el resultat final de l’operació“, és la conclusió de Salvador Navarro, president de la CEV.
Aquesta conclusió plena de matisos suposa un inici de les relacions entre el banc que ha presentat l’OPA i la patronal de la regió on es va a votar si s’accepta o no l’OPA. La patronal dirigida per Salvador Navarro no planteja una oposició frontal a l’operació en la mesura que el principal concepte que defensen els empresaris és la llibertat de decisions de cada empresa i conjunt d’accionistes. Mai la patronal es va a oposar a que existisquen fusions i absorcions.
Amb este marc genèric, el detall de les operacions és el que preocupa i és evident que els principals directius del Sabadell estan presents en tots els actes empresarials i polítics rellevants en la Comunitat Valenciana, la qual cosa els està donant un avantatge en determinats cercles.
També és cert que passades les primeres reaccions, que van ser contundents tant a nivell polític com empresarial, la preocupació que suposa la OPA hostil del BBVA al Sabadell s’ha descafeïnat davant la falta de moviments socials o de qualsevol altra índole que mantinguen el pols a l’efecte econòmic-empresarial, d’ocupació, social-cultural i polític que té comptar en la ciutat d’Alacant amb la seu social d’un Ibex-35 amb marcada sensibilitat local.