Díaz (Lantania), en el II Fòrum La Reconstrucció de ED: “Sense obres hidràuliques, el que ha passat en la DANA tornarà a passar”

• Juan García: «Economia Digital convoca les empreses perquè informen i debaten»
• Els ponents del II Fòrum La Reconstrucció d’ED reclamen instruments per a aconseguir més agilitat davant futures catàstrofes

Antonio Jesús Díaz García, responsable de l’àrea d’obres hidràuliques de Grupo Lantania, ha advertit durant la seua participació en el II Fòrum La Reconstrucció organitzat per Economia Digital que, “sense obres hidràuliques, el que va ocórrer en la DANA tornarà a passar”, al mateix temps que ha reclamat més “infraestructura hidràulica preventiva”, una millora de les xarxes de drenatge municipals i una aposta decidida pel manteniment d’aquestes actuacions.

Així ho ha exposat Díaz en aquesta segona edició del Fòrum La Reconstrucció organitzat per aquest diari i impulsat per la Generalitat Valenciana, Vilor i Lantania. El responsable de Lantania ha participat en una taula moderada pel CEO d’Economia Digital, Juan García, i en la qual ha debatut amb Raúl Mérida, comissionat per a la Recuperació, i Luis Miguel Alonso Carbó, CEO de Vilor.

Durant la seua intervenció, Díaz ha defensat que una de les prioritats ha de situar-se en l’àmbit local, assegurant que “el que falta és infraestructura hidràulica preventiva”. En aquest sentit, ha assenyalat que “començaria per la xarxa de drenatge dels municipis”, ja que, al seu parer, “cal millorar-la, cal augmentar la seua capacitat” i complementar-la amb solucions que permeten reduir l’impacte de futures avingudes.

En aquesta línia, ha incidit en la necessitat de reforçar la capacitat de laminació mitjançant “dipòsits de tempesta que laminin les avingudes i augmenten la capacitat d’aquestes xarxes”. Encara que ha valorat positivament solucions com la creació de parcs inundables, ha precisat que “la idea dels parcs a mi em sembla boníssima, em sembla genial, però és complementària a les grans infraestructures que cal fer sí o sí en tota la conca”.

Per al responsable de Lantania, aquestes grans actuacions han d’anar dirigides “sobretot, a l’augment de la capacitat de barrancs i a augmentar la capacitat de laminació”, quelcom que, segons ha sostingut, “és l’únic que pot evitar que es produïsca una situació com aquesta”.

La laminació, clau

Díaz també ha explicat en el fòrum què significa exactament el concepte de “laminació” d’avingudes. “Quan es produeix una avinguda, quan plou molt, aquest diagrama de pluja es converteix en un hidrograma, que és una relació entre el cabal i el temps”, ha explicat. “En molt poc temps es genera moltíssim cabal i es produeix una espècie de campana”, ha afegit.

Ha detallat que “la laminació el que aconsegueix és emmagatzemar durant un determinat període de temps una part d’aquest cabal i evitar que vaja directament pel curs”. Segons ha indicat, “amb això el que s’aconsegueix és disminuir els pics de cabal” i, per tant, rebaixar l’impacte aigües avall sobre els municipis afectats.

“El volum d’aigua que arribarà a Paiporta serà el mateix, però no el cabal”, ha resumit. “El volum serà el mateix, però no el cabal. S’allarga en el temps i els danys són molt menors”, ha afirmat, per a enumerar entre els elements de retenció “basses, preses, parcs o dipòsits de tempesta”.

Així mateix, ha mencionat altres actuacions complementàries, com la restauració ambiental de les conques. “Hi ha una altra manera també, que és reduir el que es diu el coeficient d’escorrentia de les conques mitjançant reforestacions, etcètera, per a fer que els cabals punta disminuïsquen”, ha explicat. “Però, en definitiva, del que es tracta és de baixar aquests cabals”, ha conclòs.

Preguntat per si existeix capacitat tècnica i empresarial per a afrontar aquest repte, Díaz ha respost amb claredat. “Jo crec que capacitat n’hi ha de sobres”, ha afirmat. En la seua opinió, “tecnologia, per descomptat que n’hi ha” i, a més, “se sap què cal fer des de fa molt de temps”. “Una altra cosa és que no s’haja desenvolupat i no s’haja fet. Però saber, se sap”, ha recalcat.

Els processos administratius “són lentíssims”

Al costat d’això, ha posat el focus en la lentitud dels procediments administratius. “Jo crec que els processos són lentíssims”, ha lamentat. Davant la rapidesa que permet una contractació d’emergència, ha contraposit que “els processos tradicionals de contractació exigeixen traure a concurs públic un projecte, fer el projecte i després traure’l a licitació”, fet que converteix tot el recorregut en “un procés enormement llarg”.

Díaz també ha criticat la falta d’atenció històrica a aquest tipus d’actuacions. “L’infraestructura hidràulica és la gran oblidada en general en aquest país”, ha assegurat. Segons ha exposat, en els últims anys “ens hem centrat moltíssim en el tractament d’aigües”, quelcom que considera necessari, “però ens hem oblidat de la resta de la infraestructura hidràulica”.

Al seu parer, una de les raons és que es tracta d’infraestructures poc visibles. “És una infraestructura que generalment no es veu, no ven; no és com el tren d’alta velocitat, una carretera o una autopista, que tothom veu”, ha dit. Per això, ha insistit que la reconstrucció posterior a la riuada no serà suficient si no va acompanyada d’inversions preventives. “Sí que s’està reconstruint, però falta moltíssim treball per fer”, ha subratllat.

En aquest context, ha demanat accelerar l’execució d’actuacions ja previstes. “Si un es va als plans que té el Miteco, el que caldria fer és començar a desenvolupar-los ja: zones d’inundació, eixamplament de barrancs, augment de capacitats en les zones on es puga”, ha assenyalat. “Perquè, si no, això tornarà a passar”, ha reiterat.

Finalment, Díaz ha dedicat una part rellevant de la seua intervenció a reivindicar la importància del manteniment. “Als ajuntaments, que no se’ls oblide mantindre, mantindre, mantindre i mantindre”, ha reclamat. “Fem els projectes, els construïm, però després el manteniment falla”, ha advertit.