El sector ceràmic rep amb prudència la nova ordre de retribució de la cogeneració.

La publicació de la nova ordre de paràmetres retributius de la cogeneració per al període 2026-2031 ha sigut acollida amb cautela pel sector ceràmic, que veu en el text un alleujament parcial respecte als plantejaments inicials del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però no una resposta estructural als problemes que arrossega aquesta tecnologia clau per a la indústria.

L’ordre suposa un pas imprescindible per a activar el marc de subhastes de la cogeneració, llargament esperat per les empreses industrials, especialment en sectors intensius en energia com el ceràmic. No obstant això, el contingut final del document deixa sensacions trobades entre els operadors, que valoren positivament alguns ajustos, però alerten que persisteixen mancances importants.

Des de la indústria es subratlla que el nou marc redueix l’impacte econòmic negatiu previst, però no desvetlla la incertesa regulatoria que condiciona la viabilitat futura de moltes instal·lacions de cogeneració, fonamentals per a mantenir la competitivitat del clúster ceràmic espanyol.

Correccions tècniques que alleugen, però no resolen, el problema de fons

Un dels aspectes millor valorats pel sector és la correcció de l’ajust per desviació del preu del mercat elèctric, una de les principals reclamacions traslladades al Ministeri durant el procés de consulta. Aquest canvi permet un càlcul més ajustat de la retribució i evita distorsions que penalitzaven a les plantes de cogeneració en determinats escenaris de mercat.

La nova ordre també introdueix una millora, encara que limitada, en el reconeixement dels costos d’operació i manteniment, un punt crític per a la indústria ceràmica. Malgrat aquest avanç, les empreses consideren que els valors reconeguts continuen estant molt per sota dels costos reals, la qual cosa manté una pressió econòmica significativa sobre les instal·lacions.

El sector destaca que aquestes modificacions han permès reduir de forma notable l’impacte econòmic inicialment previst, que en la proposta ministerial de novembre se situava entorn dels 30 milions d’euros. Amb el text definitiu, aquesta xifra es rebaixa a una forquilla d’entre 8 i 10 milions, una diferència rellevant, encara que encara insuficient per a garantir la sostenibilitat del sistema.

L’ajornament del tractament del CO₂, un alleujament temporal amb data incerta

El principal element de cautela ve marcat per l’ajornament del nou tractament dels costos de CO₂, que el Ministeri ha decidit posposar a una futura modificació de l’ordre que regula la metodologia retributiva. Aquesta decisió evita, de moment, un impacte econòmic addicional que hauria tensionat encara més a les cogeneracions ceràmiques.

Des de la indústria s’interpreta aquesta decisió com un alleujament temporal, ja que el nou criteri sobre el CO₂ segueix sobre la taula i no s’han fixat terminis concrets per a la seua aplicació. Aquesta indefinició genera preocupació, en deixar oberta la porta a canvis regulatoris que podrien alterar de nou les condicions econòmiques del sector.

Les empreses adverteixen que la falta de certesa entorn del CO₂ dificulta la planificació a mitjà i llarg termini, especialment en un context en què la cogeneració requereix inversions elevades i decisions estratègiques amb horitzons temporals amplis.

Inseguretat regulatoria i dificultats per a invertir en modernització

El missatge que percep el sector ceràmic és el d’una aposta insuficient per la cogeneració, una tecnologia que combina eficiència energètica, reducció d’emissions i competitivitat industrial. L’absència d’una solució clara i definitiva en l’ordre reforça la sensació d’inseguretat jurídica.

Aquesta incertesa regulatoria es tradueix directament en una paralització d’inversions, tant en la renovació d’equips com en la incorporació de millores tecnològiques que permetrien avançar en la descarbonització dels processos productius. Sense un marc estable, les empreses dubten a l’hora de comprometre recursos.

Des del sector es recorda que la cogeneració és una eina clau per a la transició energètica de la indústria, especialment en activitats com la ceràmica, on el consum tèrmic és elevat i difícilment electrificable a curt termini.

Un contrast amb l’estratègia marcada per la Unió Europea

La cautela del sector també s’explica pel contrast entre la posició del Govern i l’orientació de la Comissió Europea, que identifica la cogeneració com una tecnologia estratègica per a millorar l’eficiència energètica i reforçar l’autonomia industrial.

En l’àmbit comunitari, la cogeneració es considera un pilar per a la competitivitat i la descarbonització, en permetre un ús més eficient dels recursos i reduir les emissions associades a la producció d’energia. El sector ceràmic entén que aquesta visió no s’està traslladant amb suficient claredat al marc regulatori nacional.

Les empreses reclamen una major coherència entre els objectius climàtics i les decisions regulatories, subratllant que penalitzar la cogeneració sense alternatives viables posa en risc tant l’ocupació com la capacitat productiva d’un sector estratègic per a l’economia espanyola.

Un alleujament parcial que no desvetlla el futur del sector

En conjunt, la nova ordre de retribució és vista com un pas en la bona direcció, però clarament insuficient, segons coincideixen les fonts del sector ceràmic. Les correccions introduïdes permeten guanyar temps, però no resolen els problemes estructurals que afecten a la cogeneració.

L’impacte econòmic negatiu, encara que reduït, segueix sent significatiu, amb una pèrdua estimada d’entre 8 i 10 milions d’euros que les empreses hauran d’absorbir en un context de competència internacional elevada i marges ajustats. El sector insisteix que és imprescindible avançar cap a un marc estable, previsible i alineat amb Europa, que permeti a la cogeneració continuar desempenyant el seu paper com a motor d’eficiència, competitivitat i transició energètica en la indústria ceràmica.