Ford Almussafes utilitza un terç de l’ERTO Vermell per a reconvertir-se sense saber encara què vol fer.

• Ford Almussafes gasta un terç de l'ERTO Vermell per a reconvertir-se sense saber encara què vol fer.
• Ford Almussafes gasta un terç de l'ERTO Vermell per a reconvertir-se sense saber encara què vol fer.

Ford encara no sap què fer amb Almussafes. Des que va renunciar a fabricar el Mustang Mach-e roman en un estat de bloqueig en què és incapaç de prendre decisions i el temps se li està acabant. El que va ser en 2022 una promesa a llarg termini i en 2024 es va convertir en un desajust de calendari que necessitava l’ERTE Red té camí de convertir-se en un desastre sense solució en 2026.

Almussafes està en un procés de reconversió en què ja ha gastat un terç del seu crèdit d’ERTE Red i encara no sap què va a fabricar. De moment, cap dels stakeholders amb els quals vol parlar li diuen que és un rei nu.

Hi ha una faula que conta que un pastor va voler convertir el seu ase en l’únic capaç de viure sense menjar. Va aconseguir que no menjara. I es va morir de fam. La visita del vicepresident de Ford Kieran Cahill va acabar ahir la seua visita de dos dies a València amb la més gran felicitació a la fàbrica d’Almussafes. En la comitiva van participar directors de plantes de tot el món i es van deslumbrar de com la planta valenciana és la que té els majors i millors KPIs possibles. És la que millor sap muntar cotxes. És la que no té cotxes confirmats.

L’automoció té uns terminis llargs. Des que pren una decisió de dissenyar un cotxe fins que l’anuncia passen dos anys i necessita altres dos anys per fabricar-lo. Traduint al valencià aquests terminis, en 2022 es va decidir tancar Saarlouis per adjudicar a Almussafes la plataforma GE-2 (l’hereva del Mustang Mach-e) i apostar per un nou model amb els 106 milions que li anaven a injectar a Ford via el Perte VEC. Aquella decisió d’agost de 2022, desvetllada per Economia Digital, va instal·lar la indeterminació en Ford.

Alguns a València es feliciten perquè Almussafes no es va llançar a l’electrificació absoluta com ha fet Colònia, que compta amb dos models que són un rotund fracàs, com són els 100% elèctrics Explorer i Capri. S’obvia als elèctrics amb penetració en el mercat. Mentrestant, es va creure que la paralització de l’electrificació es substituïa per una altra aposta.

El que va negociar UGT va ser volum i ocupació i si Ford, per la seua feble estratègia elèctrica o per l’eufemisme del “complex conditions on international trading”, no ho compleix amb elèctrics s’entén des del sindicat que ho haurà de fer amb un altre tipus de models. I els governs autonòmics i nacionals no profunditzen més per entendre que els plans no van bé per molt que la companyia es reafirme en ells. No s’arriba mai a la meta sense passar per les metes volants. Pensar en arribar sense eixir és encara més increïble.

Quan aquesta postura es defensava en maig de 2024 després que Kieran Cahill comentara a UGT que arribaria en 2027 un vehicle multienergia amb un volum de 300.000 unitats a l’any, era una opció factible. La confiança basada en la garantia de pau social, un concepte desenvolupat per Naranjo i Pino, líders d’UGT-Ford fa més de 20 anys, permetia pensar que Almussafes anava a tenir producció.

Es suposava que el projecte del multienergia era financerament consistent (però ara hi ha dubtes) i només s’havien de complir els terminis. Calia assignar les peces i el cotxe es faria, es vendria i l’ocupació estaria garantida.

Sí que es va reconèixer, i prova d’això és l’exigència de Carlos Mazón, president de la Generalitat, a Pedro Sánchez, president del Govern, en octubre de 2024 que s’aprovés l’ERTE Red. Allí van comprendre que el fet que Ford tinguera un cotxe promès no significava que es fabricara i que per a això feien falta dos anys. Tot quadrava: s’aprova el mecanisme RED i així donem a Ford els dos anys que necessita per reconvertir-se.

Han passat 12 mesos i veiem quina és la situació. La frase del comunicat d’UGT d’ahir no deixa lloc a dubtes: “No entrarem en altres qüestions que lògicament tenen interès, i generen expectació, com el nom del vehicle, el nombre d’unitats, etc”.

No està ni el principi fet. No hi ha cotxe. Les RFQ no tenen resposta. Els proveïdors no han començat els treballs per tenir peces per dins de dos anys. L’ERTE Red va començar l’1 de gener de 2025 i acaba el 31 de desembre de 2026. Ha passat un terç i el compte dels dos anys per llançar el vehicle no ha començat.

Ford Almussafes ha perdut el match ball i les matemàtiques compliquen molt el calendari. Processos de 24 mesos no es poden fer en 14 mesos. I endarrerir-los dos mesos més és pretendre fer-ho en 12 mesos. El mecanisme de l’ERTE Red que l’administració central i autonòmica van posar a disposició perquè es produïsca la transició s’està utilitzant per pensar. Ford està encara en fase de solucionar els dubtes que hi havia en 2022 i que es van suposar solucionats en 2024.

La paràlisi és complicat que es desactive amb algun nou comunicat d’UGT. Una altra qüestió és si Ford confirmara a algun proveïdor que han de fer un nombre de peces determinat amb un termini de lliurament ferm. Si Ford demostrara moviment, es recalcularà tot però el temps perdut no es recuperarà.

2023 i 2024 van ser anys en què Ford Almussafes va perdre models i es vislumbrava una dura vall sense producció en 2025 i 2026. Les ulleres de llarg termini de l’automoció s’utilitzen ara per veure 2027 i 2028. Si algú veu alguna cosa, que pose nom, volum i data.