La Cambra calcula que tres dies sense aigua a València restaria 200 milions de producció a les empreses.

La Cambra de Comerç de València ha presentat el primer estudi en què s’adverteix del risc que té la falta d’aigua al marge de l’agricultura. Atentent a la indústria, la construcció i, especialment als serveis, ha calculat que un tall d’aigua a la ciutat de València durant tres dies provocaria una pèrdua de producció de 200 milions d’euros.

Aquest primer estudi sobre l’aigua presentat per José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, ha calculat que l’impacte d’un tall de subministrament durant tres dies mesurat en Valor Afegit Brut generat per les empreses arribaria als 106 milions d’euros. L’afectació econòmica a la ciutat de València se centraria en el sector serveis amb 87,1 milions de VAB per passar tres dies sense aigua.

Els negocis més afectats serien els de comerç, transport i hostaleria (34,2 milions), educació, sanitat i serveis socials (18,7), activitats immobiliàries (11,3) i activitats professionals i tècniques (10,4). A més, el sector indústria patiria una pèrdua de VAB de 13,5 milions i la construcció, 5,4 milions.

Des de Cambra València indiquen que una pèrdua de 106 milions de Valor Afegit Brut (VAB) és equivalent a una pèrdua de 200 milions d’euros de producció. A més, indiquen que els veïns perdrien 4 milions d’euros (que és el cost d’aprovisionar-se d’aigua embotellada durant tres dies) i altres danys més difícilment quantificables com la imatge de la ciutat per al turisme, la saturació de serveis com els de policia i bombers o la pèrdua d’intervencions quirúrgiques o visites mèdiques.

Amadeo Aznar, de Cambra València ha matisat que el fet de fer un estudi només de València deixant al marge l’àrea metropolitana persegueix, precisament, que l’efecte a l’agricultura no desvirtue els dades. No és que no es tinga en compte l’agricultura, que és l’efecte prioritari habitual quan es parla d’aigua, sinó que en delimitar una zona que només té trama urbana es pot quantificar l’efecte que un episodi sense tres dies d’aigua tindria en un nucli urbà.

Visió estratègica de Cambra València

José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, ha explicat que el motiu de posar el focus en l’aigua a la ciutat de València forma part d’una estratègia que va començar amb els estudis sobre l’aeroport i va continuar amb el de l’energia i el de l’habitatge. “Ara toca analitzar l’aigua perquè és fonamental per al desenvolupament d’una zona”, ha explicat Morata.

“És un element bàsic sense el qual no es pot plantejar un desenvolupament real amb indústries intensives en electricitat i exportadores ni es pot tenir serveis intensius energètics i exportables. Sense tots els mimbres que necessita l’economia no es pot créixer i això passa per assegurar elements fonamentals com l’aigua”, ha afegit.

L’objectiu final, segons ha comentat el president de Cambra de València, és tenir la informació necessària per a captar inversions. “Volem que València i l’àrea metropolitana siga el centre de decisions i que per a això fa falta inversions perquè és un projecte de societat”, ha incidit Morata.

Per aquests motius, l’informe té dues parts. Al principi es calcula l impacte econòmic que té el subministrament segur i de qualitat que la societat té assimilat com a normal per a demostrar que és un element crític per a l’activitat econòmica. I d’ací la dada. Tres dies sense aigua suposarien 200 milions de facturació.

I després s’incideix en les solucions i inversions que s’han d’executar per a poder garantir l’ús de l’aigua, encara que el fi últim és garantir alguna cosa més ampla que es resumeix en que València és resilient i lloc idoni per a l’activitat econòmica. I ahí hi ha, fonamentalment tres fronts.

El pantà de Tous, una de les infraestructures més impressionants i brillantment executades que s’han realitzat a la Comunitat Valenciana (es va aixecar entre 1991 i 1995), necessita un nou accés i doble infraestructura entre Tous i l’ETP El Realón.

A més, en el Túria fa falta una nova presa aigües amunt de la potabilitzadora de la presa, duplicar i entubar el canal Xúquer-Túria, enfortir les infraestructures que sustenten aquesta obra i construir basses reguladores al costat de les potabilitzadores, entre altres mesures.