Sal Costa diu adéu a Barcelona després d’un ERO i Alacant emergeix com a destí de la seua producció

No són poques les cases que compten amb un pot de sal amb l’emblemàtic envàs decorat amb la gavina. Sal Costa, propietat de la multinacional francesa Salins des de fa més d’una dècada, està ultimant el desmantellament de la seua fàbrica situada en els terrenys del Port de Barcelona, una situació que l’ha empès a aplicar un ERO.

Així ho recull Crónica Global, que assenyala que entre els motius que han portat la companyia a marxar de Barcelona figura la caducitat d’un contracte de concessió després de més de cinc dècades d’activitat, però també el desgast de les instal·lacions que es troben en una zona on s’estan duent a terme diversos treballs de construcció.

En aquest context, Sal Costa ha optat per abandonar la ciutat comtal i traslladar les seues oficines centrals i la divisió de processament de sal de taula fora de la comunitat autònoma. La marxa de la popular marca de sal es porta gestant des de fa prop d’un any, si bé les previsions apunten que la retirada total de l’equipament tindrà lloc en els pròxims mesos.

Reestructuració laboral

La fi de l’activitat productiva en el recinte portuari ha desencadenat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’extinció, una mesura que es va executar abans de desmuntar les instal·lacions ubicades en el Port de Barcelona.

L’empresa no ha precisat l’impacte exacte sobre la plantilla, que integren prop de 40 empleats, ni tampoc ha concretat si s’ha articulat algun pla de recol·locació per a part dels treballadors.

Per ara, no s’ha precisat l’impacte exacte sobre la plantilla, que integren prop de 40 empleats, ni tampoc s’ha concretat si s’ha articulat algun pla de recol·locació per a part dels treballadors.

Desgast de les instal·lacions

Factors tècnics i mediambientals han resultat determinants en el tancament de les instal·lacions. En trobar-se ubicades en les instal·lacions portuàries, el pas del temps i la constant exposició a la humitat marina i la salinitat han provocat un sever deteriorament en la infraestructura.

Conseqüentment, la planta de producció requereix d’un nivell d’inversió per a dur a terme un procés de modernització integral que l’empresa no pot assumir en aquests moments. Davant el dilema de finançar una reconstrucció milionària o reubicar les operacions, el grup ha optat per l’abandonament definitiu de l’emplaçament.

Alacant es perfila com a principal alternativa de producció

Fins ara, la fàbrica barcelonina era l’eix neuràlgic de Sal Costa. Allí es rebia la sal a granel per sotmetre-la als processos de refinat, assecat, aromatització i posterior envasat en formats destinats tant al canal minorista com a l’hostaleria.

Amb el tancament de la fàbrica, el grup perd la seua principal infraestructura industrial en territori català, per la qual cosa la seua presència regional queda relegada a la divisió de sal industrial al Bages i a serveis logístics externalitzats a Badalona.

El tancament de la fàbrica comporta la pèrdua de la principal infraestructura industrial de la marca en territori català.

La direcció del Grup Salins no ha donat a conèixer on ubicarà la seua nova seu productiva, si bé per ara tot apunta que reorganitzarà la seua operativa a Salines de Torrevella, a Alacant, on disposa de capacitat d’extracció i refinat.

La fi d’un llegat industrial de quasi dos segles

La trajectòria de Sal Costa enfonsa les seues arrels en 1846, quan una societat mercantil constituïda per Onofre Caba i dos socis va començar a distribuir llegums, arròs i sal a Barcelona. El comerç saliner va anar guanyant tracció fins a culminar en 1925 amb la creació oficial de la marca Sal Costa, que recentment va complir un segle de vida.

En 1994, la firma catalana va passar a formar part de l’alemanya Südsalz, fins que en 2016 va passar a integrar el portafolis del Grup Salins. Així les coses, la marxa de Barcelona suposa el tancament d’un capítol en la història de l’emblemàtica marca de sal.