Sensació agredolça en l’últim gran acte de Juan Roig i Boluda pel Corredor: acaben sense data de finalització.
Durant el transcurs de l'esdeveniment es va projectar un vídeo en què es recopilaven les dates de conclusió del Corredor Mediterrani que han anat anunciant els respectius ministres de PP i PSOE.
Óscar Puente, Juan Roig, Vicente Boluda, Gonzalo Gortázar i María José Catalá, entre altres, en l’últim Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani.
Comentarios
Sensació agredolça, tancament en fals, conclusió freda… Aquests són alguns dels qualificatius que van rondar entre molts dels assistents a l’últim gran acte del Moviment #VullCorredor, impulsat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) del navilier Vicente Boluda i el president de Mercadona, Juan Roig, que es va celebrar aquest dijous al Roig Arena de València, en el que ha sigut l’octau i últim Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani, que ha congregat a més de 2.500 empresaris i representants de la societat civil de tota Espanya sota el lema, una mica paradoxal, de ‘Este tren no el para ningú’.
Paradoxal perquè en un teòric final feliç d’aquests actes que van arrancar en 2017, la llum al final del túnel d’una infraestructura crucial per a les comunitats banyades pel Mediterrani i per a tot el país, en definitiva, va acabar sense data de finalització. Així ho va explicitar, de fet, Juan Roig: “No sé si els nostres néts ho veuran, però estem lluitant per això”. El més dur d’aquesta frase és que la primera part sona a certesa, mentre que la segona es dilueix amb el final d’aquests actes de pressió dels majors empresaris d’aquestes regions.
“Jo ho conte en pla de broma, que quan arribe la M-100, M-30, M-40, M-50, que en la M-100 ja ens toque el Corredor Mediterrani”, va comentar el president de Mercadona, que va afegir en la seua queixa sobre l’Espanya radial les infraestructures de la qual s’han articulat sobre Madrid: “El missatge al final és que la segona i tercera ciutats d’Espanya no estan unides per res. Nosaltres no volem anar a 350 km/h (en referència a l’anunci del ministre Óscar Puente sobre la reducció del temps de viatge entre Madrid i Barcelona), nosaltres amb passar de 100 quilòmetres a l’hora entre València i Barcelona ja estaríem contents”.
Sobre els continus retards en les obres, Juan Roig es va referir a un vídeo que es projectaria posteriorment durant l’acte, en el qual es recopilaven les dates de finalització del Corredor Mediterrani que han anat anunciant els respectius ministres de PP i PSOE i PSOE i PP: «Hi ha un vídeo en el qual tots els ministres d’Obres Públiques que han passat per ací diuen que al cap de tres o quatre anys estaria fet el Corredor Mediterrani. Doncs clar, en el 2017 vam dir en el 2021, en el 2020, que en el 2024, doncs ara estem dient que en el 2027».
La crua realitat és que l’actual titular de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va saltar a l’escenari amb l’expectativa compartida per la majoria dels que escoltaven de un compromís ferm sobre el final d’aquesta artèria fonamental.
Res més lluny de la realitat. En una breu i amable entrevista, Puente es va despachar amb un “no estic en condicions de comprometre’m en una data“. La enèsima raó, o excusa, va ser aquesta vegada que “el tram Granada-Almeria és el de menor maduresa amb complexitats tècniques rellevants”, pel que l’únic compromís va ser un ja conegut: en 2027, des d’Almeria fins a la frontera amb França l’infraestructura del Corredor Mediterrani estarà construïda.
Tot això després d’una setmana que Puente va iniciar anunciant millores en la línia radial entre Madrid i Barcelona, reduint el temps del viatge a menys de dues hores al circular a 350 km/h, per aprofundir en la ferida dels ‘perifèrics’. Sobre aspectes crítics com la doble via entre Castelló i Tarragona, un dels nusos més rellevants del Corredor Mediterrani, no hi va haver ni preguntes, ni explicacions, ni compromisos.
D’altra banda, l’altre gran emblema d’aquest moviment #VullCorredor, Vicente Boluda, va llançar un missatge que va sonar una mica conformista, o derrotista: «Anem a seguir controlant i anem a seguir estant expectants a veure com avança, però vaja, el més important és que en l’any 2027 ja estarà des d’Almeria a la frontera (amb França) existirà el Corredor, no com a nosaltres ens agradaria, que és amb doble plataforma i molt més important, però bé, almenys es podrà utilitzar».
L’estat actual del Corredor
El chequeig semestral de l’estat de les obres del Corredor Mediterrani per part del moviment encapçalat per Juan Roig i Vicente Boluda explica que el tram 1, frontera francesa-Tarragona, és el més avançat i amb posada en servei prevista en 2026, encara que queden actuacions rellevants: la terminal de La Llagosta i els accessos ferroviaris al port de Barcelona segueixen amb obres/projectes i nous calendaris, i el tercer carril Castellbisbal-Tarragona està en execució amb algun ajust de terminis.
El tram 2 (Tarragona-Castelló-València) està en obres per transformar ample ibèric a internacional, amb objectiu de finalitzar l’ample internacional Tarragona-Castelló en 2027; en Castelló-València es remata el tercer carril pendent, però la doble plataforma i el nou AV amb túnel passant segueixen sense data tancada, mentre que en València es treballa en el canal d’accés i s’estudia el traçat del túnel passant, amb horitzó 2028 per a aquesta fase.
Precisament, l’alcaldessa de València, María José Catalá, va aprofitar l’acte per traslladar al ministre de Transports la “urgència d’abordar el retard en l’inici de la construcció de l’estació central de València”, l’futura estació que serà punt de sortida i arribada del transport ferroviari a la ciutat.
Quant al tram 3 (València-Alacant) es qualifica de “urgent” per a alta velocitat i mercaderies: la doble via d’alta velocitat fins a Xàtiva està instal·lada però no operativa per faltar la continuïtat fins a La Encina, on l’ample internacional està en obres; el tercer carril La Encina-Alacant està adjudicat i la meta és acabar el conjunt com a màxim en 2027, la qual cosa permetrà també connectar el port d’Alacant (València ja està connectada).
El tram 4 (Alacant-Múrcia) requereix resoldre el triangle Monforte-Elx-Alacant, electrificar i portar ample internacional, a més de construir la variant a l’aeroport i un nou accés a Alacant; aquests projectes s’han ajornat a 2027 i avui persisteixen colls d’ampolla com la via única sense electrificar Alacant-Sant Isidre.
Els trams més retardats són els del sud-est. El tram 5 (Múrcia-Cartagena) no té data de finalització: la línia continua en via única ibèrica sense electrificar, hi ha obres parcials entre Riquelme i Cartagena, però altres elements -com el bypass/triple via des de El Reguerón i la integració urbana a Cartagena- segueixen en projecte o sense calendari ferm. El tram 6 (Múrcia-Almeria) manté compromís de funcionament en 2028, amb una combinació de dobles i simples vies; avança l’explanació, però destaquen retards sensibles com el soterrament de Lorca, ajornat a 2028, i trams encara en projecte com Pulpí-Àguiles.
El tram 7 (Almeria-Granada-Antequera) apareix com un punt crític “sense data de finalització”: Almeria-Granada segueix en via única ibèrica sense electrificar encara que amb projecte adjudicat, i Granada-Antequera necessita completar totes les obres per disposar de doble via d’alta velocitat; la variant de Loja progressa, però la línia completa encara no està tancada. El tram 8 (Antequera-Algesires) ha donat un pas clau amb la declaració d’impacte ambiental aprovada en Llagunes de Campillos i projectes d’electrificació ja licitats, però la posada en servei segueix sense data; la línia està en obres en diferents fases, orientades sobretot a modernitzar-la i adaptar-la a mercaderies llargues.
En balanç global, el document conclou que des de 2016 ha hagut un avanç notable en el desplegament d’ample internacional, però molt menor en la doble plataforma, que és una de les reivindicacions centrals. El gràfic de progrés mostra que en 2025 els estudis i projectes estan pràcticament completats, l’obra ronda tres quartes parts i només una mica més d’un terç del corredor està en servei, reflectint que els retards continuen sent estructurals.
