Benidorm (PP) lidera el pagament de factures en els calaixos mentre la València de Ribó va ser la que més les va augmentar.

• L'aeroport de Castelló registra el seu millor gener amb un creixement interanual de passatgers del 14 %.
• Xina, objectiu estratègic: missió valenciana per a captar nous projectes empresarials

L’informe recent de la Sindicatura de Comptes ha posat sobre la taula que, per al 31 de desembre de 2022, un any abans de les eleccions municipals, la localitat de Benidorm (67.000 habitants) va liderar com el municipi que més ha reduït les factures pendents de pagament, conegudes com les factures en els calaixos del compte 413. De més de sis milions en 2021, va passar a zero l’any següent liquidant així el compte. En canvi, la ciutat de València quasi va triplicar aquesta partida del 2021 al 2022 amb un augment de quasi sis milions d’euros.

Aquest organisme públic, segons la Llei de la Generalitat Valenciana, és l’encarregat de realitzar aquest control de les comptes públiques a les diferents entitats locals (municipis, mancomunitats, províncies) per a assegurar una correcta gestió dels fons públics.

L’informe, publicat en juliol de 2024, fa referència a l’exercici de dos anys arrere. Les raons es deriven a que les diferents entitats tenen com a termini màxim per a lliurar tots els documents corresponents fins al 31 de desembre de 2023.

Com podem observar en els diferents gràfics, dels 15 municipis amb més població a la Comunitat Valenciana, València es porta el major increment en el compte 413 amb una variació de 2021 a 2022 de 5.895.00 milions d’euros. Oriola és la segona població que més va augmentar les factures en els calaixos afegint 5.632.000 euros al compte 413.

En aquest cas, destaca la gran diferència de població respecte a les factures sense pagar, ja que València és la capital de la Comunitat Valenciana amb 792.000 habitants aproximadament, ocupant així el primer lloc. No obstant això, Oriola, governada pel PSOE, està molt lluny d’aquesta població amb només 80.000 habitants, però concentrant quasi la mateixa quantitat que el Cap i Casal.

A més, en les diferents visualitzacions s’observa la predominància del Partit Socialista en els municipis que més han engreixat aquestes comptes, donat que 8 municipis socialistes han incrementat aquestes comptes que, als ulls de la Sindicatura de Comptes, “aquestes despeses poden suposar un risc per a la sostenibilitat financera de les entitats locals”.

D’altra banda, cal destacar els quatre municipis de més de 50.000 habitants que sí han pogut reduir aquestes “factures sota els calaixos”. L’exemple més clar es trobaria en Benidorm, que ha pogut liquidar en un any més de 6.000.000 milions d’euros en aquest sentit.

També cal destacar el municipi de Torrevella amb quasi un milió reduït i, en el cas socialista, destaquen Elx (800.000 euros) i Castelló de la Plana que supera el milió d’euros liquidats en aquesta “partida”.

Les evolucions destapen al PSOE

Quant a la seua evolució, els principals municipis mostren una tendència preocupant que podria tindre repercussions significatives per a la gestió pública.

València, el qual alcalde era Joan Ribó (Compromís) encara que la cartera de Hisenda la dirigia el PSOE, ha experimentat fluctuacions notables en el seu deute. En 2019, el deute era de 5,8 milions d’euros, augmentant significativament a 8,9 milions en 2020. Encara que en 2021 hi va haver una disminució a 3,5 milions, en 2022 va tornar a augmentar a 9,4 milions.

Alacant, sota l’administració del PP, també va mostrar una tendència alarmant. En 2019, el deute era relativament baix, amb només 205.668 euros, però en 2020 es va disparar a 10,9 milions d’euros, un 5000% més. Encara que hi va haver una reducció en 2021, els nivells de deute romanen alts, arribant als 8,3 milions en 2022. En Torrevella va incrementar significativament en 2020 i 2021, arribant a quasi 9 milions d’euros, encara que en 2022 hi va haver una lleugera disminució. Oriola, per la seua part, va tindre un augment dràstic en 2022, amb un deute de més de 6,9 milions d’euros.

Elx, també governada pel PSOE, va mostrar un augment en el seu deute en 2020 a 5,6 milions d’euros, però va aconseguir reduir-lo a 2,8 milions en 2022. Segons la Sindicatura, tots aquests descensos suggereixen un esforç per part del govern local per a controlar la despesa i millorar l’eficiència financera. Per la seua part, Castelló de la Plana ha tingut una evolució de deute molt volàtil. El deute va passar de 230.000 euros en 2019 a 4,4 milions en 2021, abans de reduir-se a 3,3 milions en 2022.

Quant a municipis més menuts governats pel PSOE, el deute ha mostrat un comportament mixt. En Gandia, el deute ha crescut de manera constant, arribant als 3,2 milions d’euros en 2022. Paterna ha mantingut un deute relativament estable, amb un notable increment en 2019 però estabilitzant-se en 505.784 euros en 2022.

Sant Vicent del Raspeig va experimentar un augment significatiu en el seu deute en 2022, arribant als 1,8 milions d’euros. Alcoi, després d’un pic en 2019, ha vist fluctuacions en el seu deute, arribant a 1,4 milions en 2022. Elda ha mostrat una tendència creixent, arribant a 376.782 euros en 2022 i Vila-real, per la seua part, va experimentar un augment significatiu en 2022, arribant als 4 milions d’euros.

El PSOE i el PP lideren les “factures en els calaixos” amb 46 milions

En aquest últim gràfic, es pot destacar la influència que ha tingut cada partit en la legislatura 2019-2023 pel que respecta a les factures sense pagar. En aquest sentit, el PSOE és el que es porta el primer lloc amb 29.000.000 milions d’euros en tots els municipis que va governar, molts més en nombre que PP i Compromís. Només el partit socialista representa la meitat de tota l’acumulació d’aquestes factures.

Així mateix, el PP es porta 16 milions i mig pels municipis d’Alacant i Torrevella, mentre que Compromís es carrega amb més de 9.000.000 milions per ostentar l’administració municipal més gran, València.

Aquestes despeses poden suposar un risc per a la sostenibilitat financera de les entitats locals

Per a la Sindicatura de Comptes, la variabilitat en els deutes i les decisions financeres de cada administració municipal, moltes vegades influenciades pel partit polític governant, subratllen la necessitat d’una gestió més rigorosa i sostenible.

A mesura que els municipis naveguen per aquestes aigües turbulentes, l’impacte en els serveis públics i la qualitat de vida dels ciutadans seguirà sent un punt crític d’observació.