Actualizado
Comentarios
Carlos Mazón autoritza el triple d’energia solar en 15 mesos que Ximo Puig en quatre anys.
La central nuclear de Cofrents genera quasi la meitat de l'energia que es consumeix en la Comunitat Valenciana.
Comentarios
L’embús de l’energia solar fotovoltaica a la Comunitat Valenciana s’ha alleujat en poc més d’un any. Des de juliol de 2023, el Consell ha autoritzat un total de 81 instal·lacions renovables que suposen 1.281,41 MW. En l’última legislatura del Botànic van aconseguir el permís 57 plantes que suposaven 416 MW.
Segons les últimes dades publicades de la Xarxa Elèctrica, a la Comunitat Valenciana hi ha 484 MW instal·lats d’energia solar fotovoltaica i 1.243 MW d’eòlica. Des de la conselleria de Nuria Montes, que a més d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme té la responsabilitat de l’Energia, apunten que durant les dues legislatures del Botànic, de 2015 a 2023, només es van instal·lar 50 MW d’eòlica i 105 MW fotovoltaics.
Aquestes xifres augmentaran en els pròxims anys en la mesura que els projectes autoritzats inicien la seua construcció i connexió al sistema, moment en el qual formaran part realment del mix energètic de la Comunitat Valenciana. Dels 1.281 MW que s’han autoritzat des de l’arribada de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat, més de la meitat anaven a perdre el seu dret d’instal·lació de les plantes d’energia solar en complir-se un termini que expirava el 25 de juliol.
Abans d’eixa data, es van autoritzar 24 instal·lacions fotovoltaiques que aportaran una potència elèctrica de 776,38 MW. Ahir durant l’esmorzar de Fòrum Europa, la consellera Nuria Montes va reconéixer l’agilitat de Manuel Argüelles, director general d’Energia, en desembullar l’embolic que el mestissatge de PSOE i Compromís en la conselleria d’Indústria havia provocat el bloqueig de les energies renovables a la Comunitat Valenciana.
Mix energètic que depén de la nuclear de Cofrents
La central nuclear de Cofrents produeix quasi la meitat de l’energia que es consumeix a la Comunitat Valenciana. L’energia hidràulica suposa un 20% mentre que les centrals de cicle combinat (gas) ronda el 15%. La resta es reparteix en un 12% l’energia eòlica i un 5% la fotovoltaica.
La Comunitat Valenciana té una forta radiació solar ja que ofereix més de 2.700 hores de sol a l’any. Això cal comparar-ho amb les 8.760 hores de producció que té una central nuclear. Aplicant un ràtio d’eficiència de 0,8 això porta a una producció aproximada d’uns 7,7 GWh produït per la central nuclear de Cofrents, que té una capacitat instal·lada de 1.100 MW.
Tenint en compte aquestes dades, i consultat amb fonts del sector, la Comunitat Valenciana hauria d’autoritzar 3,5 vegades el que ha fet en els últims quinze mesos, que majoritàriament ha sigut desbloquejar el que entre Compromís i PSOE es vetaven, per a tindre en solar un equivalent de producció d’energia al que es produeix amb la nuclear.
Al ritme de concessió de renovables del Botànic, faria falta 11 legislatures (fins a 2068) per a cobrir la pèrdua d’energia que suposa el tancament de Cofrents en 2030
El càlcul en legislatures del Botànic, aproximadament, és que amb unes onze es podria cobrir la desaparició de Cofrents, és a dir, per a 2068 podria existir suficient fotovoltaica promoguda pel PSOE capaç de substituir a la nuclear que ha decretat la ministra del PSOE, Teresa Ribera, que es tanque en 2030.
A més, encara adquirint aquest nivell d’autorització de noves plantes solars encara no s’incrementaria la independència energètica en la mesura que la substitució seguiria deixant al gas amb el mateix pes en el mix energètic, és a dir, amb la mateixa capacitat d’influir en el preu que va tindre en 2022.
La nuclear i l’infern del gas
Aquests precedents són els que han propiciat la nova bandera de Carlos Mazón a favor de que es mantinga oberta la central nuclear de Cofrents. Les dades tècniques prèvies són que la compra d’urani i de tots els materials que requereix una central nuclear es realitzen amb un mínim de tres anys d’antelació. En termes polítics, això significa que la data de tancament de Cofrents en 2030 és una qüestió de legislatura (es decidirà en 2026 o 2027, és a dir, abans de les pròximes eleccions).
Per això, el Consell vol posar damunt de la taula l’efecte que té que existeixi o no central nuclear de Cofrents dins del mix energètic de la Comunitat Valenciana. Es tem que torne “l’infern del gas” amb preus de l’energia de 400 euros el mw/h.
També ha coincidit aquesta iniciativa de Mazón amb el canvi d’estratègia de Teresa Ribera. Com a ministra de Transició Ecològica, la seua postura ha sigut contrària a l’energia nuclear. Va plantejar un tancament de centrals nuclears i fins i tot va demanar informes davant les pressions d’ERC sobre la seguretat i petició de tancament de la central nuclear de Cofrents.
Pensant ja en estar fora de l’executiu espanyol, Teresa Ribera, com a candidata a comissària de Competència i vicepresidenta Executiva de Transició Neta de la UE, s’ha mostrat a favor d’ampliar el nombre de centrals nuclears que hi ha a Europa. Aquesta posició dita en roda de premsa és interpretada a Brussel·les com una forma d’acostar-se als països més pronuclears com França.
L’informe Draghi és un factor crític que impulsa aquest debat ja que la industrialització d’Europa, i amb això independència de productes i també ocupació de qualitat, necessita un subministrament fiable i geolocalitzat dins del propi territori, i això col·loca a l’energia nuclear i la renovable en el mateix bàndol i enfrontada a la fòssil.
