Actualizado
El govern de Mazón treballa en una Cevisama 2026 amb «més expositors i més compradors».
Susana Camarero ha assegurat que els expositors de Cevisama han mostrat la seua satisfacció pel suport de la Generalitat.
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Foto: Rober Solsona / Europa Press.
La Generalitat Valenciana, a través de la seua vicepresidenta i portaveu Susana Camarero, ha contestat a la iniciativa d’expositors de Cevisama en Fira València de celebrar l’any que ve la fira a Madrid, tal com va avançar Economia Digital. “Treballarem perquè hi haja més expositors, treballarem perquè vinguen més compradors i que el mercat de la ceràmica que és un mercat fonamental per a Castelló, però per a la Comunitat Valenciana també tinga el lloc que mereix”, ha dit.
La portaveu del Govern de Carlos Mazón ha assegurat en roda de premsa: “Els expositors de Cevisama han mostrat la seua satisfacció per l’ajuda que des de la Generalitat s’ha tingut. Vam fer una acció especial amb 1.000.000 d’euros l’any passat i aquest també per a atraure directament a compradors”.
El balanç del certamen és: “Hem portat eixos compradors a la fira i ha funcionat bé i els expositors estan contents. Per tant, nosaltres valoram positivament el treball que s’està desenvolupant en Cevisama i a més, la combinació d’Hàbitat i la Ceràmica està ajudant al sector”.
Sense entrar en majors valoracions ni mencionar els showrooms del Grup Pamesa o Porcelanosa, i que també han desplegat empreses com Baldocer, Halcón, Argenta o Colorker, Susana Camarero ha apuntat que respecta “com no podia ser d’una altra manera, qualsevol decisió que adopten els empresaris, però nosaltres anem a continuar recolzant i apostant clarament per Cevisama”.
Dúbtes sobre el cost de l’expositor
El sector de la ceràmica té cada any tres grans esdeveniments a l’any. Al febrer se celebra Cevisama en Fira València mentre que a l’abril és el certamen de Coverings, als Estats Units, que és el principal mercat de les exportacions del sector rajoler. Per a setembre queda la fira italiana de Cersaie, on les empreses de Castelló es mesuren amb l’altre gran productor europeu: Itàlia.
A causa de la distància, la participació en Coverings no està sota estudi. El sector considera la cita americana com apropiada mentre que el debat està sobre si assistir a Cersaie i a Cevisama o només a Cersaie intentant captar amb més o menor èxit segons l’empresa el flux de comercials que es genera en l’entorn de Cevisama.
Un dels no expositors de Cevisama 2025 explica a Economia Digital: “L’ideal seria un pacte en què reduïrem el cost dels stands perquè no té sentit gastar-se un milió d’euros en Cersaie i un altre milió d’euros en Cevisama”. Un altre no expositor de Cevisama 2025 desactiva eixa opció: “És impossible baixar el nivell perquè acabaries assenyalat. Si vas, és per a ensenyar les col·leccions que ja has ensenyat en Cersaie”.
En paral·lel a aquest debat que hi ha en el sector, que encara en una fase molt preliminar aquest any ja que la majoria de les empreses no han celebrat encara el seu consell d’administració postfira per a concloure una opinió, està l’assumpte dels suports públics. Quan es va renovar el suport de l’ICEX a Ascer, un import de 350.000 euros que no figura en els comptes de la patronal que rep 1,6 milions de la Generalitat Valenciana, fonts del sector van qualificar aquest acord de crític per a la indústria rajolera en la seua campanya de promoció als Estats Units ja que permetia cobrir una part rellevant dels costos que tenen les empreses expositores.
Des de la patronal van defensar que els 350.000 euros de l’ICEX no estan en els pressupostos d’Ascer perquè es tracta d’un diners que està en un compte bancari de l’ICEX i que des d’Ascer es complementa. De fet, la patronal de Porcelanosa i Pamesa paga un 35% de les accions que es fan amb aquest pressupost ja que el 65% ho abona l’ICEX. Aquest co-pagament no proporcional és, segons fonts del sector, un aspecte que es podria utilitzar per a incentivar l’assistència de més empreses a Cevisama. “Calia que Ascer ho promoguera”, apunten.