Els ajuntaments de Compromís i PSOE van augmentar un 30% les factures en els calaixos abans del 28-M.

Els alcaldes de la Comunitat Valenciana van acumular factures en els calaixos (compte 413) tal com revela l’informe de la Sindicatura de Comptes referent a 2022, però amb especial èmfasi en les corporacions governades pel PSOE i Compromís. Aquests pagaments a proveïdors sense atendre es van disparar més d’un 30% en l’últim any complet de la legislatura en els governs de l’esquerra al passar de 82.059.010 euros a 107.937.834 euros. Mentrestant, en les corporacions governades pel PP, el volum de factures en els calaixos es va reduir un 7% al passar de 31.536.657 en 2021 a 29.357.072 euros en 2022.

D’entre els municipis analitzats per la Sindicatura de Comptes en 2022 amb importos pendents en el compte 413, hi ha 155 municipis el cui alcalde era del PSOE. En conjunt, tots ells tenien factures en els calaixos en 2021 per import de 74.894.918 euros. De mitjana, les administracions municipals gestionades pels socialistes tenien un compte 413 de 483.193 euros per municipi en 2021.

Aquests importos es van elevar fins a sumar un total de 91.181.627 euros de factures en els calaixos de les corporacions dirigides per socialistes en 2022, que és l’últim exercici complet previ a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 que es troba disponible i analitzat per la Sindicatura de Comptes. L’increment en aquesta partida per part dels socialistes va ser del 21% al arribar a tindre de mitjana per ajuntament governat per socialistes un total de 588.269 euros en factures en els calaixos per pagar.

L’evolució és molt més abultada en el cas de Compromís, on s’han analitzat 43 municipis amb compte 413 en els quals l’alcalde era d’aquesta formació. Les factures en els calaixos a 31 de desembre de 2022 dels de Compromís ascendeixen a 16.756.207 euros, la qual cosa suposa de mitjana 389.679 euros. Aquest volum de factures en els calaixos es va duplicar l’últim any complet de la legislatura (2022) ja que en 2021 només devien 7.164.092, és a dir, una mitjana de 166.607 euros. Dit d’una altra manera, en 2022 van augmentar un 133% les despeses que es realitzen sense que estigueren previstes, sense que hi haja pressupost per a elles i, per tant, sense que es puguen comptabilitzar.

Els governs municipals del Partit Popular tampoc estan lliures de tindre aquest tipus de despeses fetes sense pressupost. L’anàlisi realitzat de municipis governats pel PP amb factures en el calaix al tancament de l’exercici 2022 contempla els excessos de 105 poblacions amb un deute en la 413 de 29.357.072 euros en 2022, la qual cosa suposa una mitjana de 279.591 euros per municipi. Aquesta xifra es va reduir un 7% en 2021 ja que eixe any les comptes de factures en els calaixos en ajuntaments del PP va pujar a 31.536.657 euros (300.349 euros de mitjana per consistori).

Disparitat entre els alcaldes del mateix signe

Encara que la tendència general de l’últim any de la legislatura passada mostra que les corporacions del PP van reduir les factures en els calaixos mentre que els governs encapçalats pel PSOE i Compromís les van incrementar, baixant al detall de les poblacions i ampliant a la comparativa entre 2019 i 2022, hi ha casos extrems en tots els partits.

De fet, la pitjor evolució del compte 413 en tota la Comunitat Valenciana va ocórrer en el govern del PP en la ciutat d’Alacant. En 2019, les factures en els calaixos sumaven 205.668 euros mentre que en 2022 la xifra s’havia disparat quasi un 4.000% fins a arribar als 8.331.383 euros.

El segon lloc de mal gestor en aquesta classificació en termes absoluts és per a la corporació socialista d’Oriola, que va començar el 2019 amb només 36.898 euros en la 413 i va aplicar a les seues factures en els calaixos un multiplicador (x187) que només està a l’abast d’un meme de criptomoneda. En quatre anys va aconseguir multiplicar les seues factures en els calaixos 187 vegades (18.700%). És a dir, va passar de deure 36.898 euros a gastar-se diners sense pressupost per valor de 6.921.135 euros.

El tercer i quart lloc són per a ajuntaments amb major base de factures en els calaixos a l’inici de la legislatura. Torrevella (PP) va sumar 4,23 milions perquè va partir de 3,84 milions en 2019 i es va situar en 8,07 milions en 2022. València (Compromís) va sumar 3,58 milions d’euros en passar de 5,87 milions a 9,45 durant la segona legislatura de Ribó en coalició amb el PSOE.

Entre els municipis que en la legislatura passada van sumar més d’un milió d’euros de factures en els calaixos està per part del PSOE: Castelló de la Plana (3,1), Gandia (2,84), Dénia (1,89), Vila-real (1,72), Sant Vicent del Raspeig (1,27), Montesa (1,25), Torrent (1,2) i Borriana (1). Per part de Compromís està Alzira (1,03) mentre que el PP suma a Calp (1,23).

En sentit contrari, el líder indiscutible és Alboraia (PSOE), que amb una població de menys de 26.000 habitants va començar la legislatura amb 37,52 milions d’euros en la 413 i ha reduït aquesta xifra fins als 31,29 milions, és a dir, 6,22 milions menys. Les xifres de factures en els calaixos d’Alboraia més que tripliquen la que té la ciutat de València malgrat tindre 30 vegades menys de població.

En el segon lloc de la classificació de reducció de factures en els calaixos està el més que lloable cas de Llaurí (PSOE), xicotet municipi de 1.200 habitants que en 2019 tenia 2,56 milions en el compte 413, en 2020 l’elevar a 3,18 mentre que en 2021 només devia factures sense pressupostar per valor d’un milió d’euros i la sindicatura de Comptes apunta que va tancar el 2022 sense euro per pagar per factures en els calaixos.

El tercer lloc en reducció de la 413 és per a Santa Pola (PP), que ha minvat aquest deute en 2,54 milions mentre que també és destacable la reducció de 2,01 milions de l’ajuntament de Paterna (PSOE) i la de 1,59 milions de Llíria (Compromís).