Juanfran Pérez Llorca rep el suport de Vox per a ser el president de la Generalitat Valenciana.
Llorca aconsegueix "el pacte de Les Corts", que és un missatge amb el qual diu que és transparent i que té majoria parlamentària.
Juanfran Pérez Llorca accedint a la tribuna de Les Corts en el debat d’investidura.
Juanfran Pérez Llorca s’ha convertit en el nou president de la Generalitat Valenciana després de rebre el suport de Vox al seu plantejament del “pacte de Les Corts”, un nom que encerra que no és un acord fet a porta tancada sinó “amb llum i taquígrafs”. Si a això li sumem que Llorca es presenta com a alcalde i “alcalde no és manar, sino estar” i que es fa en un context en què Pedro Sánchez va arribar a la presidència amb pactes ocults i no té la majoria parlamentària (a més de l’escàndol Ábalos), el missatge de “pacte de Les Corts” està ple de significats.
La suma dels vots de PP i Vox han sigut suficients per a reiniciar la legislatura amb impuls a les mesures preses, perdó per la gestió en la DANA i noves línies demandades per Vox. Encara que Carlos Mazón no ha estat en el debat d’investidura i la seua presència s’ha limitat a la votació, la proposta de Llorca s’ha fonamentat en una revalida a les posicions que el Partit Popular ha mantingut des que les eleccions de maig de 2023 el van situar com el partit guanyador.
Així ha anunciat una nova llei de simplificació administrativa que es presentarà en el termini de 30 dies. També ha remarcat la seua vocació de continuïtat en la política d’habitatge, que ja ha posat en marxa 4.400 habitatges des del departament que dirigeix Susana Camarero.
En el reimpuls de les mesures que no va a canviar no ha nomenat a Mazón. Tampoc en el que ha sigut el seu primer gran missatge del discurs d’investidura. Ha demanat “perdó a totes les persones i a totes les famílies de les 229 víctimes”.
El seu discurs ha tingut també els missatges que volia escoltar Vox. Juanfran Pérez Llorca ha defensat impulsar una política migratòria més “ordenada” i ha demanat que es faça pública la nacionalitat dels delinqüents a la Comunitat Valenciana. Després de senyalar que la immigració és un “repte complex”, Llorca ha sostingut que defensar “la convivència, la seguretat i la preservació de la nostra identitat no és ser racistes, és exercir la responsabilitat que s’espera de qualsevol servidor públic” i ha recordat que aquest és el mateix missatge que té el socialista Salvador Illa a la Generalitat catalana.
Sobre el Pacte Verd Europeu, Llorca ha sostingut que “tal com està plantejat per elits europees” suposa una “amenaça” per als agricultors, ramaders i pescadors i els deixa “en un carreró sense eixida”. Ha remarcat que el pacte ha “fracassat” en el seu desenvolupament al suposar “més càrregues que solucions” per al sector primari.
Ha criticat que Brussel·les imposa “exigències i controls” al camp espanyol mentre permet entrar “productes de tercers països que no compleixen ni de lluny amb els mateixos estàndards”. “Això no és ecologisme ni justícia climàtica”, ha recalcat, mentre ha incidit en que s’apliquen clàusules miralls.
El síndic de Vox en Les Corts, José María Llanos, ha agraït a Juanfran Pérez Llorca que s’haja “compromès” amb les exigències del seu partit contra la “immigració il·legal” i el Pacte Verd Europeu, alhora que li ha demanat assumir altres mesures com “mantenir la retallada del 50%” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o una “veritable revolució fiscal”.
“Vox té exigències, sí, i se les hem anat exposant en aquestes setmanes de negociació. Celebro que les haja compromeses en aquest debat d’investidura. Espere que en la seua nova rèplica s’hi sumen els compromisos que li acabe de proposar. En cap d’ells hi ha un seient ni un privilegi per a Vox”, ha afegit.
El PSPV, totalment desorientat
El nou síndic del PP, Nando Pastor, ha incidit en el discurs per a respaldar a Pérez Llorca per a la seua investidura en el terreny hostil que ha abonat l’oposició parlamentària mentre ha destacat la falta de lideratge que té el PSPV. José Muñoz, síndic dels socialistes, ha limitat les seues paraules a retrets, qüestió de la qual el seu líder oficial, la ministra d’Universitats, Diana Morant, no ha escoltat ja que ha decidit contraprogramar-lo fent una atenció als mitjans mentre el PSPV tenia el torn de la paraula.
La utilització política del dolor de les víctimes també va formar part de la primera part del discurs de Joan Baldoví, que en la seua segona part va semblar convertir-se en candidat a la presidència ja va llegir un decàleg de mesures que formarien el seu programa de govern en el cas que tinguera opció d’aconseguir-lo. Aquest exercici propositiu no va ser ni albirat per part del PSPV.