La Comunitat Valenciana i Múrcia reclamen aplicar criteris tècnics i no polítics en el Tajo-Segura.

Els governs de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia urgeixen al Ministeri per a la Transició Ecològica a abordar el futur del Tajo-Segura des de criteris estrictament tècnics i no polítics. Ambdues administracions han advertit que les decisions sobre cabals ecològics i regles d’explotació afectaran a milions de ciutadans i a sectors clau com l’agricultura, la indústria i el turisme, per la qual cosa reclamen una taula de treball especialitzada que garantisca seguretat hídrica i evite un escenari de major desertificació en el sud-est peninsular.

Així ho han destacat la directora general de l’Aigua de la Generalitat Valenciana, Sabina Goretti, i el seu homòleg a la Regió de Múrcia, José Sandoval, durant la seua intervenció en la taula rodona ‘Polítiques eficients i sostenibles de l’aigua‘, moderada per Fernando Arufe, periodista d’Economia Digital a la Comunitat Valenciana.

Aquest debat ha tingut lloc en el marc de la Jornada «La gestió de l’aigua», celebrada a Alacant, en la qual s’han abordat iniciatives hídriques tant públiques com privades que afecten a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.

La despensa d’Europa

La directora general de l’Aigua de la Generalitat Valenciana ha reivindicat la capacitat històrica d’aquesta autonomia per optimitzar un recurs tan escàs com estratègic. “Som una terra en la qual hem après a gestionar eficientment i eficaçment la nostra aigua per a tindre uns productes de qualitat, i per això ens hem convertit en la despensa d’Europa“, ha assegurat.

Per a reforçar eixe model, ha posat en valor una inversió de 80 milions d’euros “no sols en obres, sinó també en ajudes”, destinades a consolidar el treball del sector agrari i també ajudes per a “potenciar eixe relleu generacional tan necessari” mitjançant programes per a joves agricultors.

Goretti ha subratllat que la falta d’aigua tindria conseqüències irreversibles. “Què significa no tindre eixa aigua? Doncs el no-res, absolutament. Estaríem vivint un procés de desertificació tremend i una zona tan rica passaria a ser sorra”, ha advertit. També ha defensat la necessitat de coordinació entre comunitats amb estrès hídric, recordant que “pràcticament totes les comunitats” afectades han proposat al Ministeri una taula de treball “absolutament tècnica” per a debatre decisions que van a impactar “a la meitat de la població”.

Segons ha explicat, la resposta del Govern ha sigut decebedora: “Va ser una absoluta presa de pèl, perquè semblava que sí que hi havia intenció de crear eixa taula i després es va resumir tot en un simple ‘envieu-me un email'”.

El Govern valencià, ha recordat, ha plantejat un òrgan tècnic per a abordar qüestions tan sensibles com els cabals ecològics o les regles d’explotació del transvasament. “Continuem insistint en eixa necessitat d’asseure’ns, de tindre eixa taula tècnica, que siguen els tècnics els que determinen amb estudis seriosos eixes regles i eixos cabals”, ha afirmat.

Al seu judici, una mala decisió podria abocar al territori “a un futur que deixa de ser futur“. També ha destacat el canvi d’enfocament a Europa cap a les dessaladores i ha defensat l’aposta valenciana per la reutilització: “Som els que més aigua en quantitat depurem i reutilitzem. Ahi està el nostre major potencial”.

Sobre l’impacte dels augments de cabals ecològics del Tajo-Segura, ha alertat que la mesura suposaria “talar deu milions d’arbres a la Comunitat Valenciana” i afectaria greument a l’agricultura. “Deixaríem de ser eixa despensa meravellosa d’aliments per a Europa; indústria i turisme es veurien afectats per l’increment de factura i de volum d’aigua dessalada, i ho pagarem tots”, ha dit.

“Jo no sé a qui beneficia, però sí sé a qui perjudica”, ha afegit, recordant que la província d’Alacant és una de les que més aporta al PIB nacional. Malgrat això, ha lamentat que “quan anem al Ministeri, tot són evasions i poca comprensió“, i ha reafirmat que la Generalitat continuarà invertint i insistint en infraestructures “perquè la nostra agricultura siga eficient i rendible”.

L’eficàcia en la gestió de l’aigua a Múrcia

Per la seua banda, el director general de l’Aigua de la Regió de Múrcia, José Sandoval, ha compartit un diagnòstic similar. “El significat que té l’aigua per a la Regió de Múrcia és molt semblant al de la zona valenciana. Per a nosaltres és un factor de supervivència socioeconòmica“, ha assenyalat.

Ha destacat que la Regió compta amb un ús “tremendament eficient” de l’aigua, amb un 87,5% del seu regadiu tecnificat mitjançant reg localitzat, molt per damunt de la mitjana nacional del 51%. Amb recursos escassos, ha defensat, el territori produeix una agricultura d’alt valor i es converteix en “font de subministrament per a Espanya i Europa”, contribuint a la sobirania alimentària i al desenvolupament econòmic i ambiental d’una zona “porta d’entrada de la desertificació”.

Sandoval ha reclamat estabilitat i criteris tècnics en la planificació hídrica. “La primera necessitat és garantir estabilitat en el subministrament d’un recurs fonamental”, ha afirmat. “Eixa seguretat hídrica només pot vindre d’una planificació basada en criteris eminentment tècnics, en la ciència”.

Ha criticat la confrontació territorial alimentada al voltant de l’aigua i ha recordat que Espanya disposa de recursos suficients: “Si tenim entre 105.000 i 115.000 hectòmetres cúbics disponibles a l’any i consumim 30.000, quin problema hi ha? No hi ha problema real més enllà de les confrontacions partidistes“.

“Molt més barat regenerar que dessalar”

També ha qüestionat la idea de propietat de l’aigua segons la seua ubicació: “S’ha volgut crear una imatge de titularitat sobre l’aigua que passa per davant de la teua casa i s’ha convertit en un esdeveniment de confrontació. Sembla que de les desenes de transvasaments que hi ha a Espanya, l’únic que hem de discutir és el Tajo-Segura“.

Ha recordat que la Llei de l’aigua de 2001 ja estableix que és “un bé de tots els espanyols” i que el seu repartiment ha de basar-se en “criteris d’equitat”: “No és una qüestió de solidaritat, és una qüestió de justícia”.

Per últim, ha defensat la reutilització com a via més eficient que la dessalació. “L’aigua regenerada és un recurs no convencional amb una ràtio de cost-benefici molt millor que la dessalada. És molt més barat regenerar que dessalar“, ha explicat. En altres zones amb abundància de recursos, ha afegit, “ningú es planteja eixa eficiència perquè és costosa tècnica i econòmicament”.