La imatge de Renfe es desploma 30 punts amb Óscar Puente i alcança nivells de 2008.

L’empresa ferroviària Renfe ha registrat en 2024 la major caiguda de reputació entre les empreses que formen part del ‘top 100’ del rànquing Merco, amb un descens de 21 posicions respecte a 2023. Amb aquesta baixada, l’empresa pública ferroviària cau fins al lloc 60, la seua pitjor posició des de 2013, quan Espanya atravesava la fase més crítica de la crisi financera i la companyia es va veure afectada per forts retalls pressupostaris.

Aquest desplom en la percepció corporativa de Renfe es produeix sota la gestió del ministre de Transports, Óscar Puente, en un context marcat per continues incidències en el servei, problemes estructurals en la infraestructura ferroviària i retards en l’arribada de nous trens.

Els dades del rànquing Merco reflectixen com la reputació de Renfe ha patit en l’últim any un deteriorament similar al experimentat entre 2012 i 2013, quan l’empresa va passar del lloc 25 al 46 en el rànquing en plena crisi econòmica. En aquell període, sota el govern de Mariano Rajoy (PP) la gestió de la ministra de Foment Ana Pastor, el pressupost de la companyia es va retallar en 200 milions d’euros, es van eliminar rutes de mitjana distància i el nombre total de passatgers transportats per Renfe va caure quasi un 1%.

La situació també va estar marcada per l’accident ferroviari de Santiago de Compostela en 2013, que va afectar greument la percepció pública de la seguretat ferroviària. En conjunt, si es prenen els diferents canvis de posició durant el mandat de Rajoy s’obté un diferencial negatiu de sis llocs, molt menor, això sí, que el del seu successor, Pedro Sánchez, que ja compta amb una diferència negativa de 26 llocs des que és president del Govern.

Actualment, la crisi de reputació de Renfe coincidix amb problemes operatius que han minat la confiança dels usuaris durant 2024. Entre ells, destaquen els continus retards en els nous trens Talgo Avril S106, que han acumulat més de 480 incidències des que van començar a operar en maig de 2024, reduint la puntualitat de alguns trajectes fins a un 40%.

A més, la concatenació d’obres i el seu retard, l’envelliment de les infraestructures i els problemes de manteniment han generat una caiguda en la fiabilitat del servei, amb un descens de la puntualitat global del 92% al 76%, segons fonts consultades per EFE en agost del 2024.

Zapatero va donar la millor època

L’actual caiguda contrasta amb l’època daurada de Renfe en els anys 2008 i 2009, quan la companyia va experimentar el seu millor creixement reputacional sota el govern de Zapatero (PSOE) amb ministra Magdalena Álvarez. Durant aqueixos anys, l’arribada de l’AVE a Barcelona i l’expansió de l’alta velocitat a altres punts estratègics del país van impulsar la imatge de l’empresa.

Això també es va veure reflectit en els números, ja que, en 2008, la facturació de la divisió d’Alta Velocitat i Llarga Distància va créixer un 43,2%, arribant als 1.042 milions d’euros, mentre que l’operadora ferroviària escalava 29 llocs en el rànquing. Això ha provocat que, en el còmput general, haja sigut el govern de Zapatero el que millor imatge ha consagrat de la companyia ferroviària durant les seues dues legislatures des que Merco té dades a partir de 2001.

En aqueix context, Magdalena Álvarez defensava que “el tren ha de ser una alternativa moderna i competitiva“, promovent una visió de Renfe com un servei “més segur, menys contaminant i amb molta més regularitat”. La consolidació de l’alta velocitat durant aquesta etapa va fortalecer la percepció de la companyia, una tendència que s’ha invertit en els últims anys amb l’augment de les incidències i la pèrdua de competitivitat front a l’entrada de nous operadors ferroviaris com Ouigo o Iryo.

Una crisi de reputació que es arrossega des de 2020

Encara que la caiguda de 21 posicions en 2024 representa el major descens recent, la reputació de Renfe ja es trobava en un procés de deteriorament des de 2020. Durant l’etapa de José Luis Ábalos i Raquel Sánchez com a ministres de Transports (PSOE), la companyia va viure una sèrie de crisis marcades per la gestió de la pandèmia, l’entrada de la competència en l’alta velocitat, la gratuïtat d’alguns trens i la polèmica dels trens de Cantàbria que va derivar en la dimissió dels presidents de Renfe i Adif.

En aquest període, la companyia oscil·lava entre els llocs 31 i 39 de la llista, sense aconseguir recuperar el prestigi de l’era d’expansió de l’AVE. Ara, amb Óscar Puente al capdavant del Ministeri de Transports, el desplom s’ha intensificat fins a situar a Renfe en la seua pitjor posició des que es tenen registres.

Puente defensa la seua gestió mentre Renfe continua caient

Malgrat la caiguda en reputació, Óscar Puente ha defensat públicament que “mai ha hagut a Espanya un millor servei ferroviari que en aquest moment”. En aqueix sentit, la insatisfacció dels usuaris contrasta amb els comptes de Renfe, ja que tancaven 2024 amb un Ebitda de 338 milions d’euros, un augment del 17% en comparació amb els 289 milions registrats l’any anterior

El ministre també ha anunciat la seua intenció de convertir a Renfe en una empresa similar a Aena, que en els últims anys ha consolidat el seu creixement i prestigi, aconseguint en 2024 pujar 12 posicions en el rànquing Merco fins a situar-se en el lloc 54, per davant de la seua germana del rail. No obstant això, mentre Aena millora la seua imatge i avança en el rànquing, Renfe continua retrocedint, reflectint les dificultats a les quals s’enfronta l’empresa ferroviària per a recuperar el seu prestigi.

Amb aquestes dades, la imatge de Renfe torna a situar-se en descensos similars als dels pitjors anys de la crisi econòmica de 2008, mostrant que la companyia té un repte important per davant per a revertir aquesta tendència i recuperar la confiança de gran part del públic.