Onze mesos després de la DANA, milers de famílies valencianes continuen sense rebre ajudes del Govern.

Quasi un any després de la devastadora DANA del 29 d’octubre, el balanç de les ajudes econòmiques promeses pel Govern central revela un panorama preocupant: només un 17,9% de les famílies afectades a la Comunitat Valenciana han rebut algun tipus de compensació econòmica pels danys materials soferts en les seues vivendes i enseres. Això significa que més del 82% dels sol·licitants encara esperen una resposta oficial, mentre el seu dia a dia continua marcat per la incertesa.

D’acord amb les últimes dades publicades, només 7.497 famílies han pogut accedir a les ajudes de primera necessitat, la qual cosa suposa una injecció econòmica de 124 milions d’euros. No obstant això, la magnitud de la tragèdia va ser tal que en total es van registrar 41.674 sol·licituds, de les quals encara 34.177 segueixen sense rebre ni un sol euro.

Això implica que el deute pendent del Govern de Pedro Sánchez amb els damnificats ascendeix a uns 565 milions d’euros, prenent com a referència els 16.538 euros de mitjana que han percebut fins ara els llars que sí han estat indemnitzats.

La tragèdia del 29 d’octubre

La DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que va assotar la Comunitat Valenciana va arrasar barris sencers, va inundar infraestructures i va destruir milers de llars. Aquell dia, el temporal va deixar al seu pas un paisatge de desolació que encara roman en la memòria de les famílies damnificades.

Per a molts veïns, les ajudes estatals eren l’única via per reconstruir les seues vides i enfrontar la reparació de les seues vivendes, però la lentitud en els tràmits administratius ha convertit el que havia de ser un alleujament en una font de frustració.

Els afectats denuncien que, malgrat les promeses inicials, el procés de pagament de les ajudes s’ha vist embolicat en retards, modificacions de xifres i una burocràcia interminable. El Govern va reconéixer en un primer moment més de 43.000 sol·licituds, però mesos després va revisar a la baixa aquest nombre fins a les 41.674 actuals, la qual cosa ha generat encara més desconcert entre les famílies que reclamen certeses.

Cada mes que passa sense que es lliberen els fons pendents, s’agreuja la situació de llars que van haver de recórrer a crèdits personals, préstecs de familiars o fins i tot a abandonar les seues vivendes sense poder fer front a les reparacions.

Testimonis de l’espera

Veïns de diferents localitats afectades expliquen que l’ajuda no és un luxe, sinó una necessitat urgent. Una mare de família de la comarca de la Ribera assenyala que encara viu amb humitats en les parets i sense poder reparar els mobles destruïts per l’aigua. “Han passat quasi 11 mesos i seguim esperant. No podem viure eternament en un pis mig enderrocat mentre el diner promès no arriba”, afirma.

Altres damnificats lamenten que les xifres mil·l2lonàries d’inversió anunciades pel Govern es dilueixen en informes i balanços, mentre als barris encara es perceben les conseqüències materials del desastre.

La falta d’ajudes no només afecta a les famílies directament colpejades per l’avinguda. Empreses locals, petits comerços i proveïdors de serveis han vist com es retrau el consum i es paralitzen projectes de rehabilitació que haguessin generat activitat econòmica en la zona.

Experts en economia regional alerten que la falta de liquiditat per als damnificats està ralentint la recuperació del teixit social i econòmic, la qual cosa amplia l’impacte negatiu del temporal més enllà de la catàstrofe inicial.

Crítiques a la gestió de l’Executiu

Des d’associacions de veïns fins a plataformes ciutadanes, les crítiques es centren a la gestió de l’Executiu central, acusat de insensibilitat i falta d’eficàcia. Diversos col·lectius han recordat que les ajudes de primera necessitat estan dissenyades precisament per oferir una resposta ràpida a les persones en situacions extremes, alguna cosa que en aquest cas no s’ha complert.

Els portaveus dels afectats insisteixen que no es tracta de xifres abstractes, sinó de milfullares de famílies que no han pogut recuperar una vida digna després de quasi un any d’espera.

Les organitzacions socials reclamen al Govern que agilitze de manera immediata la tramitació dels expedients pendents i que garantisca el pagament dels més de 565 milions d’euros encara sense entregar. A més, demanen un més gran esforç de coordinació entre les administracions autonòmiques i estatals, per evitar superposicions que prolonguen l’espera.

Al mateix temps, experts en gestió d’emergències subratllen la necessitat de revisar els protocols d’actuació perquè, en futures catàstrofes, l’arribada de les ajudes no es prolongue durant mesos o fins i tot anys.

Un futur ple d’incògnites

A falta de poc més d’un mes per complir-se el primer aniversari de la catàstrofe, els veïns afectats per la DANA d’octubre de 2023 segueixen reclamant solucions reals i no només xifres en els balanços oficials.

Mentrestant, el deute pendent del Govern amb les famílies valencianes es manté com un recordatori constant que la reconstrucció no només depén de l’esforç individual dels damnificats, sinó també del compliment dels compromisos institucionals.