La DANA va disparar les donacions un 45% i fins a un 83% entre els veïns de la zona.
Un informe de Caixabank Research mostra les principals causes que reben donacions: cooperació internacional, sanitat, serveis socials i religió.
Dos homes observen el barranc del Poyo després de les pluges. Foto: Rober Solsona / Europa Press.
Comentarios
CaixaBank Research ha revelat, a través d’un informe elaborat en col·laboració amb la Fundació ‘la Caixa’ i la Universitat Pompeu Fabra, la distribució i concentració de les donacions solidàries a Espanya. Un punt molt rellevant de l’informe analitza la resposta solidària de la població espanyola després de la devastadora DANA que va assolar la Comunitat Valenciana a l’octubre de 2024.
La primera conclusió de l’estudi és que els espanyols van reaccionar de manera molt solidària a la catàstrofe: les entitats benèfiques espanyoles van tindre un creixement del 45% en els seus ingressos durant el mes de novembre
Aquest fenomen de solidaritat va ser particularment destacat en el cas de les persones que vivien prop de l’àrea afectada. Residents situats a distàncies d’entre 100 i 200 quilòmetres incrementaren les seues aportacions en un 83% respecte a l’any anterior, evidenciant un patró de comportament on les persones mostren major empatia cap a comunitats més properes al seu context geogràfic.
L’estudi conté l’anàlisi d’una enquesta de l’Observatori de la Fundació ‘la Caixa’, i el de dades transaccionals anonimitzades de clients de CaixaBank. La nova base de dades generada per CaixaBank Research llança informació sobre les principals causes a les quals es dona, les diferents preocupacions socials entre joves i adults, l’augment dels donatius en funció de l’època de l’any, o la resposta dels espanyols davant les grans emergències.
“La solidaritat s’estén al llarg i ample del territori, no entén d’edats, ni de sexe ni d’estatus social, però fins ara no hi ha hagut un termòmetre que ens ajude a seguir la seua evolució i done visibilitat a aquests gestos”, ha explicat Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research.
“El projecte emprès per CaixaBank Research, la Fundació ‘la Caixa’ i la Universitat Pompeu Fabra vol ser eixa petita contribució des del punt de vista econòmic: un esforç conjunt per posar en valor i radiografiar l’important paper de la solidaritat a Espanya”, ha afegit.
Les grans causes que concentren majors donatius
L’estudi, en el qual s’han analitzat dades transaccionals anonimitzades de donatius, creuades amb variables sociodemogràfiques i financeres, identifica quatre grans causes que s’erigeixen com les principals receptores de la solidaritat monetària al país: cooperació internacional, sanitat, serveis socials i religió.
Aquestes àrees van rebre en 2024 prop del 90% dels donatius recaptats, la qual cosa reflecteix les prioritats i afinitats dels donants espanyols cap a causes que consideren fonamentals per al desenvolupament social i el benestar comú.
Quant a les quantitats donades a cada causa, l’informe presentat per CaixaBank Research revela que l’import mitjà per donació a una ONG és de 25 euros, encara que algunes causes reben donacions típiques de major import.
Així mateix, una entitat recaptа anualment d’un mateix donant un promig de 230 euros, encara que aquest pot donar a múltiples oenegés. Les oenegés religioses reben imports mitjans més alts (347 euros), seguides per les dirigides a l’educació (314 euros) i a la cooperació internacional (262 euros), mentre que per a les de cultura i medi ambient se situen al voltant dels 90-120 euros.
En relació amb el mes en què més donatius es duen a terme, desembre és el clar destacat, reflectint un increment del 21% respecte als donatius promig d’altres mesos.
El paper dels ‘superdonants’ i les diferències per edat
En aquesta radiografia oferida per CaixaBank Research també s’analitza el paper essencial que desempenya els ‘superdonants’, un petit grup que, malgrat no tindre uns ingressos especialment elevats, contribueix amb regularitat i significació a causes solidàries.
En aquest sentit, s’observa que la meitat dels donants que aporten les quantitats més elevades contribueixen amb el 87% de l’import total recaptat. I no només això, un top 10% de superdonants aporta per si sol el 47% del total.
Els individus amb majors ingressos realitzen donacions de major import que aquells amb menys ingressos. No obstant això, els donants amb menors ingressos són els que realitzen un major esforç en proporció als seus ingressos: els donants que guanyen menys de 20.000 euros a l’any aporten l’1,3% dels seus ingressos a associacions benèfiques de mitjana, mentre que aquest esforç és menor per als trams superiors d’ingressos, fins al mínim del 0,3% que dona el grup amb majors ingressos.
També destaquen les diferències per grup d’edat i les causes a les quals es dona. Les persones entre 30 i 49 anys, per exemple, representen el 44,2% de donacions a educació i universitats, mentre que les persones de més de 65 anys suposen el 49,4% de les donacions a cultura, art i humanitats.
El medi ambient és una de les causes en la qual més implicació tenen els joves entre 16 i 29 anys, representant un 8,2% del total de donacions. Una mostra significativa si es té en compte que el seu menor poder adquisitiu els converteix en el grup amb menor representació dins de cada causa.
