UGT-PV, entre el pragmatisme a Ford Almussafes i el servilisme a Pedro Sánchez
La secció sindical d’UGT-Ford es legitima amb majories absolutes en les seues decisions mentre l’organització té Antifrau investigant les subvencions i regals del PSOE.
El president del Govern, Pedro Sánchez. EFE/Moncloa/Fernando Calvo
Comentarios
UGT-PV té dues cares. D’una banda, és un exemple de pragmatisme a Ford Almussafes. El seu objectiu és que hi haja ocupació, quanta més i de la millor qualitat possible. Això fa que oferisca una flexibilitat que intenta cobrar al preu més elevat sense posar límits perquè l’empresa produïsca al màxim de la seua capacitat. D’altra banda, l’estructura del sindicat només veu com ser útil a Pedro Sánchez, qüestió que es desenvolupa en paral·lel a les subvencions que percep i que estan sent investigades per Antifrau.
Abans d’iniciar l’anàlisi convé incidir que la secció sindical d’UGT a Ford Almussafes és la que aporta el major nombre de quotes d’afiliats a tota la Comunitat Valenciana. La seua fortalesa representativa es sustenta, en gran mesura, per l’abast que té el sindicat en l’automoció. La secció sindical d’UGT a Ford Almussafes no apareix en cap pressupost d’administració pública dins dels apartats de subvencions nominatives.
D’altra banda, una gran part de les subvencions que rep li arriben a l’estructura d’UGT-PV situada a la seua seu del carrer Arquitecte Mora de València a causa del reconeixement constitucional que té com a representant dels treballadors, és a dir, al marge que tinga grans nuclis d’afiliats com Ford Almussafes o que en manque.
Aquestes dues UGTs, és a dir, UGT-Ford i UGT-PV caminen per senders diferents. La secció sindical d’UGT a Ford Almussafes no vol veure’s tacada pel que ocórrega en el sindicat a nivell autonòmic ni molt menys nacional.
Els de Ford Almussafes viuen hui un dia en què està programada la tranquil·litat. Estan en la jornada final d’una votació de la plantilla en la qual mesuren el suport. I el nivell de confiança que té és extrem. Superen àmpliament els 2.000 vots a favor per a 4.000 empleats. UGT-Ford sap que la plantilla acudeix a la seua crida i compleix amb les recomanacions perquè rep allò que des del sindicat se’ls planteja.
Ja arribarà la negociació del conveni, que serà una bassa d’oli perquè abans tindran un acord amb la direcció (el que es negocia ara) amb les condicions que es traslladaran al text legal. L’estratègia de la secció sindical és rebre el suport d’almenys la meitat de la plantilla, prometre una negociació sense conflicte, posar preu (pujades de l’IPC…) a l’estabilitat laboral i realitzar el seguiment del compliment.
El primer punt és crític. El poder de negociació d’UGT-Ford es basa en la capacitat de mobilització. Tots els passos rellevants que dóna la secció sindical els fa amb almenys el 50% dels treballadors donant suport a la direcció. Les dades es coneixeran demà i la nova proposta d’UGT, consistent en tres aspectes addicionals al que la direcció de Ford ja ha acceptat, tindrà un suport majoritari de la plantilla.
Aquest model de negociació, que va ser dissenyat fa dècades (José Luis Naranjo i Gonzalo Pino el van crear amb el PP de principis de segle), té un guió clar en què el fonamental és que les dues parts puguen presumir d’enormes assoliments. En el cas concret actual, la secció sindical recupera la revalorització dels salaris per damunt de l’IPC mentre que la direcció es garanteix la possibilitat de fabricar en tres torns (és a dir, també de nit) i caps de setmana a costos pactats i rendibles. Ford no aconsegueix els costos més baixos possibles. El sobrecost que implica aquesta negociació li reporta una pau social que dilueix els seus riscos operatius.
La negociació en UGT-PV és diferent. La seua fortalesa sindical no està en el volum dels seus afiliats ni en la capacitat per a assolir acords sense conflictes. L’èxit en la seua operativa es mesura en el volum de les subvencions percebudes. El seu focus està en ser un actor polític que done suport a les paraules del seu finançador. Lluny d’evitar els conflictes amb negociació, estil UGT-Ford, en UGT-PV es busca la gresca, la polarització, el conflicte.
Les declaracions són la prova. Carlos Faubel busca en les seues declaracions tendir ponts, agrair el suport de l’administració “autonòmica i central” (sense identificar PP o PSOE). Si Tino Calero rep els argumentaris de Pepe Álvarez, només llegirà crítiques al PP i elogis a Pedro Sánchez.
Això els porta a creuar i vorejar la legalitat en casos com els que han eixit aquesta setmana a la llum amb el pagament del Botànic pel congrés que UGT va celebrar al Palau de Congressos de València en 2021, que també va tindre la seua cessió gratuïta per part de l’Ajuntament de València que, de fet, va tindre a Pilar Bernabé, actual delegada del Govern, en el consell d’administració d’aquesta administració dependent del consistori com a col·laboradora.
Aquesta manera d’operar d’UGT porta que Pepe Álvarez reproduïsca l’argumentari socialista quan se li pregunta per la invasió marroquina a Ceuta, com va ocórrer aquest divendres a València, o que sense motiu aparentment necessari des de la federació de l’automoció d’UGT es llancés el dilluns una nota de premsa titulada “UGT FICA reconeix l’èxit de la política industrial del Govern, però exigeix que l’ocupació siga l’altra cara del lideratge automobilístic espanyol” que ha estat esborrada dels canals oficials i que contenia una loa absoluta al president del govern.
¿Venen vagues o flaqueja l’esquerra?
El coneixement de les palanques que activen les mobilitzacions i negociacions sindicals ajuden a entendre quina conflictivitat laboral pot tindre la Comunitat Valenciana en aquest període electoral en què existeix la certesa d’unes eleccions municipals al maig, el dubte de quan Pedro Sánchez pressionarà el botó de les eleccions generals i si això tindrà una rèplica autonòmica per part de Juanfran Pérez Llorca.
La previsió abans de l’estiu és diferent de l’actual. Al final del curs escolar, es va magnificar l’abast de la vaga d’educació que, malgrat el seu rotund fracàs de seguiment, es va penjar del cartell de vaga indefinida. Va començar l’11 de maig amb la majoria (54%) dels professors en contra ja que va tindre un seguiment del 46% dels docents, percentatge que el dijous 14 de maig ja va baixar al 20%. Al marge dels dilluns i divendres, dies preferits dels absentistes, els percentatges de seguiment van anar baixant fins a situar-se per sota del 5% entre els dies 3 i 11 de juny, data en què es va finalitzar el moviment.
El primer intent de reprendre les mobilitzacions després de l’estiu va ser el fracàs de la manifestació del passat dissabte on pocs milers d’afins a els professors van formar un formatge gruyère a la plaça de l’Ajuntament. Aquesta evolució, malgrat el rèdit aconseguit pels professors en forma de pujada salarial de 200 euros al mes de la qual ja s’estan embolicant els primers 75, mesura la capacitat de mobilització d’Intersindical, sindicat majoritari en l’educació i que va arrossegar la resta. Va demostrar amb aquesta manifestació i el seu intent de vaga indefinida sense seguiment la feble capacitat de convocatòria. (Nota: major insignificança encara té la seua versió a la factoria de Ford Almussafes, el STM).
La estadística pobra de mobilització en l’educació no és proporcional amb l’impacte que té en l’economia aquesta vaga. Cal recordar que les protestes al carrer van provocar que es retardara l’aprovació dels pressupostos de 2027, que no van tindre el vistiplau fins a juliol, i que Llorca va haver de modificar-los per aportar més de 500 milions d’euros addicionals a educació.
La previsió al maig era, segons van comentar diversos alts càrrecs de la Generalitat a Economia Digital, que al setembre s’endureixera la protesta d’educació i després li continuaren les mobilitzacions en educació i en justícia. Aquest augment de la pressió sindical, ja transcorreguda la segona quinzena de setembre, no ha aflorat.
Les dues formes de mesurar la conflictivitat sindical seran, sota les premisses que utilitza el sindicalisme d’UGT-Ford, si les pròximes protestes sindicals tenen un percentatge majoritari de suport per part del col·lectiu que es manifesta o si, per contra, utilitzant les premisses d’UGT-PV, quin és el nivell de conflicte que es pot crear per a donar suport al relat de Pedro Sánchez conforme s’acosten les cites electorals i la conformació de nous equips de govern a les administracions que fan pressupostos i, per tant, donen o no subvencions.
