L’habitatge substituïx la DANA en el focus polític i el PP posa resultat: «Anem 4.800 a 0»
Els empresaris celebren l’entesa, encara que tardana, del PP i el PSOE per a la reconstrucció i esperen que el nou debat sobre l’habitatge augmente la construcció.
Juanfran Pérez Llorca, a Les Corts
Comentarios
La política de la Comunitat Valenciana ha donat un tomb argumental. La DANA ha deixat de ser el camp de batalla. Juanfran Pérez Llorca va assumir el càrrec de president de la Generalitat amb l’objectiu (ara complert) de baixar la crispació i el ministre Ángel Víctor Torres va assegurar ahir que li dirà a Pedro Sánchez que la batalla per la DANA ha finalitzat. La temàtica estrella ara serà l’habitatge.
La repercussió empresarial d’aquest canvi de focus en la política suposa que després de quasi 16 mesos de la DANA ara sí que el govern nacional i l’autonòmic poden iniciar projectes transformadors de reconstrucció a la zona devastada per l’aigua el 29 d’octubre de 2024. L’oportunitat s’obre per a les constructores d’obra pública. Fonts empresarials consultades per Economia Digital somriuen davant la decisió del PP i PSOE i asseguren: “Ja era hora. A treballar toca”.
En paral·lel, la caiguda de la crispació en la DANA eleva l’enfrontament en habitatge, on PSOE i PP han oficialitzat una nova fase de retrets que empresarialment és una oportunitat per a augmentar el nombre d’habitatges a construir, modificar la normativa a aplicar… Fonts del sector immobiliari interpreten el combat com una oportunitat: “El PP té la fulla de ruta molt clara amb el Pla Vive i veurem què ofereix el PSOE. Interessant”.
El dia d’ahir tenia una agenda política carregada. La jornada va començar a Les Corts amb la primera sessió de control a Juanfran Pérez Llorca i dues hores després es va produir la primera reunió de la comissió mixta del Govern d’Espanya com el de la Generalitat, la Diputació de València i part dels ajuntaments afectats per la DANA.
El PSOE va fer desaparèixer el seu argumentari mastegat durant 16 mesos amb la DANA i va carregar contra el PP pel cas de les VPO d’Alacant. Les paraules clau a repetir ara són “els jetes del PP” i el “cartell de l’habitatge”. Encara que la temàtica global siga l’habitatge, el discurs socialista només es dirigeix cap a la corrupció, una acusació que des de la bancada popular es respon recordant, com va dir Susana Camarero, que en el cas de VPO d’Alacant “el preu el vau posar vosaltres (el Botànic), el sòl el vau vendre vosaltres i les condicions de si havia de tindre piscina o no les vau posar vosaltres”.
L’argumentari de Camarero, titular d’habitatge, es resumeix en què “tot està en el marc del Botànic” i que “nosaltres hem tret sou al funcionari i vosaltres a Andalusia no”. El del PSOE, com a partit de l’oposició, es basa a demanar dimissions i la devolució dels habitatges adjudicats.
Això va molt alineat amb el que Vicente Llácer, CEO del grup Àtica, va vaticinar en el fòrum Valencia Business Forecast d’Economia Digital on va donar per fet la caiguda del PSOE en unes eleccions generals i la creació d’un “15-M per l’habitatge” en quant l’esquerra siga oposició a nivell nacional.
Aquest canvi de focus de la política a la Comunitat Valenciana es produeix quan el Partit Popular té avantatge en l’habitatge perquè des de les eleccions de 2023 va plantejar aquest cicle polític com “la legislatura de l’habitatge” i va crear el Pla Vive. Juanfran Pérez Llorca va tindre la seua primera sessió de control al govern l’endemà d’haver visitat dues noves promocions d’habitatges incloses en el Pla Vive, que es construiran a Castelló (província on volen vore’l més).
La setmana passada va ser Susana Camarero qui va visitar 91 habitatges al barri de Malilla (València) junt a l’alcaldessa Maria José Català. Una visita similar s’havia produït dues setmanes abans, encara que aleshores eren 223 habitatges junt a la UPV. El PSOE té alguna visita amb habitatges de la Sareb però el PP té 85 alcaldes del PSOE que donen suport, recolzen i amplifiquen la seua política d’habitatge en haver-se adherit al Pla Vive.
Miguel Barrachina, portaveu del Consell, ho va resumir en: “Anem 4.800 a zero”. I després va matisar que per a privilegis els quatre pisos que va aconseguir Koldo, l’assessor de José Luis Ábalos, exministre, exsecretari d’organització i número 2 de la llista de Diana Morant. En el govern de Pérez Llorca tenen una llarga llista de promocions d’habitatges en diferents fases d’execució per a poder demostrar amb fets les seues polítiques d’habitatge.
L’estratègia popular d’habitatge es fonamenta en incrementar l’oferta, per a la qual compten amb els empresaris. Tal com va desvetlar Susana Camarero en el fòrum Valencia Business Forecast organitzat per Economia Digital aquest dilluns, el govern valencià treballa en la necessitat de reforçar la col·laboració amb tots els agents del sector immobiliari “per a garantir la màxima transparència en la promoció, adjudicació i comercialització d’habitatges de protecció pública”. Hi ha sintonia.
Justament el contrari del que passa amb Compromís, que està fora d’ona i li agafen els canvis a contrapeu. Va tornar a parlar de Mazón quan ja s’havia produït el tancament del tema de la DANA. En la resposta de Juanfran Pérez Llorca a Joan Baldoví es va notar el caràcter de “fontaner polític” del popular. Va traure les incongruències i discrepàncies de l’estratègia de Compromís a Madrid i el va retratar com el “pagafantes” del PSOE.
Està tan fora de joc com l’espectre de l’extrema esquerra que, diluint-se en la irrellevància en les últimes votacions autonòmiques, recorre (com va fer Belarra) a criticar Juan Roig (Mercadona) en un intent de protagonisme que recorda la metàfora borsària del “rebot del gat mort (pujada fictícia d’un actiu després d’una caiguda dràstica perquè fins i tot un gat mort quan cau de molt amunt rebota en tocar el sòl encara que no tinga vida)”.
L’ocupació per la DANA
El fet que l’habitatge haja passat a estar en el primer pla es va conjugar ahir amb un acte que, si s’haguera produït fa mesos, hauria estat ple de polèmica. La primera reunió de la comissió mixta Govern d’Espanya i Generalitat Valenciana per la DANA va ser el major acte de conciliació viscut a la Comunitat Valenciana des que es va aprovar l’ampliació nord del Port de València. Es va vore dues administracions de color polític diferent donant-se la mà i reafirmant la seua voluntat de col·laborar. Allò que semblava inviable es va executar amb absoluta normalitat per ambdues parts.
El primer a parlar va ser Juanfran Pérez Llorca i va dir que “vull ressaltar que hi ha molt bona sintonia”. El ministre Ángel Víctor Torres va incidir que “cal reconéixer el to constructiu”. Ambdós van certificar, a preguntes d’Economia Digital, que la crispació havia acabat. Ni rastre de crítica. Tot bones paraules. Tot col·laboració. Tot positiu.
Abans de l’acte, als passadissos de Les Corts, càrrecs tant del PP com del PSOE, asseguraven que el motiu de conflicte ja no estava. “El problema era Carlos Mazón”, van afirmar fonts d’ambdós costats. De tornada a la reunió de la comissió mixta, la postura del PSOE ha donat un canvi molt substancial cap a la reconstrucció. Arcadi Espanya va apuntar que la comissió mixta “no pot ser per fiscalitzar, sinó per reconstruir i, de moment, anem per aquest camí”.
Hi ha encara recels. Ahir Pérez Llorca i Torres van comparéixer per separat. En el mateix lloc, però sense barrejar-se. Estan començant aquesta nova relació de portar-se bé i mesuren ambdós els passos. Quan parlava Juanfran Pérez Llorca, Pilar Bernabé i Arcadi Espanya espiaven. Com que no hi va haver crispació, es van relaxar.
Qüestions a la cartera per a desenvolupar n’hi ha. Zulima Pérez, comissionada del Govern per a la reconstrucció, té ara damunt la taula el càlcul del que les grans empreses podran cobrar al Consorci d’Assegurances pel concepte de lucre cessant, una quantitat que només a partir d’ara es pot calcular per haver passat un exercici complet d’activitat després de la DANA.
Amb aquesta actitud, en la qual fonts socialistes apunten que Pérez Llorca s’ha quedat el paper de “poli bo” perquè el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, siga el “poli dolent”, ambdues parts van donar sortida a una nova fase de la reconstrucció després de la DANA en què l’enteniment preval a la pugna política. Per a l’enfrontament polític ara està l’habitatge.
