Previsió Empresarial de València: Llácer (Àtica) vaticina «un 15-M per l’habitatge» i Rosell (S2Grupo) avisa: «La ciberguerra és ací»
Grupo Ática adverteix en el fòrum Valencia Business Forecast d’Economia Digital del "greu problema nacional" de l’habitatge
Rosell (S2 Grupo) i Llácer (Àtica). (Foto: Kike Taberner)
La taula redona del fòrum València Business Forecast sobre perspectives econòmiques de l’empresari en la qual han participat el CEO de Grupo Ática, Vicente Llácer, i el de S2 Grupo, José Miguel Rosell, ha deixat un paisatge no del tot afalagador. El primer ha vaticinat que “anem a vore els carrers ocupats tipus el 15-M pel tema de l’habitatge”, mentre que el segon ha advertit: “És un moment complicadíssim perquè la guerra d’Ucraïna sembla estar molt lluny, però la ciberguerra està ací”.
Així ho han manifestat durant una de les taules de debat sobre perspectives econòmiques dels empresaris, moderada pel CEO d’aquest diari, Juan García, en el marc del València Business Forecast, que ha organitzat Economia Digital, i que ha reunit grans empresaris, destacats membres de la societat civil i polítics de diverses administracions a The Terminal Hub.
L’esdeveniment València Business Forecast ha comptat amb la col·laboració de Cambra València, la Generalitat Valenciana, Afín SGR i The Terminal Hub. El debat, celebrat a València, ha posat el focus en els colls d’ampolla estructurals que afronta l’economia espanyola, des de la falta d’habitatge assequible fins a l’augment de l’exposició a amenaces digitals en un entorn geopolític cada vegada més tensionat.
Vicente Llácer ha dibuixat un escenari especialment crític en l’àmbit immobiliari: “Nosaltres vaticinem un greu problema nacional, una situació d’emergència nacional”, ha assenyalat. Al seu judici, encara que la crisi de l’habitatge és europea, a Espanya adquireix una gravetat singular.

El directiu ha explicat que el preu de l’habitatge està creixent al voltant del 10% anual i que aquesta tendència es mantindrà, en un país que considera atractiu per a la inversió. No obstant això, ha advertit de problemes estructurals “molt greus” relacionats amb el sòl i la construcció. “Espanya està fent 100.000 habitatges a l’any quan en l’època de major abundància fèiem 700.000. Però no tenim capacitat per a construir”, ha afirmat.
Immigració “per a mantindre’s en el poder”
Llácer ha insistit en la falta de mà d’obra qualificada i d’oficis, una carència que, segons ha exposat, s’està cobrir en bona mesura amb immigració. En aquest punt, ha defensat “immigració integrada i no subvencionada”, al considerar que, si no, el sector no troba treballadors per a les obres.
A més, en aquesta àcida intervenció, ha afegit que “s’està treballant la immigració d’una manera fraudulenta per a mantindre’s en el poder i tindre uns vots més”.
En un altre pla, el promotor ha apostat per la construcció industrialitzada, amb habitatges fabricats en naus i posteriorment muntats en el solar. “Es tracta de portar 20 mesos de producció a quatre. És impossible que cadascun per la nostra banda ho fem, cal generar els canals i una forta inversió en capital”, ha explicat.
També ha defensat la incorporació de dones a l’obra, al considerar que un model més industrial podria facilitar-ho. “Cal portar les dones a l’obra. Si muntàrem en una fàbrica segurament atrauríem més”, ha apuntat, després de senyalar que en la pròpia obra només veu homes.

El CEO de Grupo Ática ha posat xifres a la rendibilitat del sector i a l’atractiu dels oficis: “Un encarregat d’obra, que és un obrer que ha pujat, cobra 50.000 euros. Quant li costa a un geògraf o a un filòsof arribar a cobrar això?”, ha plantejat.
Així mateix, ha criticat la pressió fiscal sobre l’habitatge, en assenyalar que entre impostos i taxes es paga al voltant d’un 30%. “No podem dir que no podem fer habitatges i que hi haja un 30% de càrrega impositiva”, ha apuntat.
Canvi polític i 15-M per l’habitatge
En el pla social, ha advertit d’un clima de creixent tensió pel tema de l’habitatge: “Sembla que finalment pot haver-hi un canvi polític, però anem a vore els carrers ocupats tipus el 15M pel tema de l’habitatge”, ha pronosticat.
També ha denunciat l’existència d’“un absentisme real, però també un fictici que no es persegueix” en el mercat laboral, al qual ha qualificat com a reflex d’“una societat fraudulenta”.
Rosell adverteix sobre l’escenari geopolític
Per la seua banda, José Miguel Rosell ha centrat la seua intervenció en l’evolució de l’entorn geopolític i l’impacte de la ciberseguretat en l’economia. El CEO de S2Grupo ha assegurat que en 2026 esperen “seguir creixent i créixer molt”, malgrat que la situació internacional continua sent “molt inestable” i, en la seua opinió, “tot s’està disparant des de l’inici de l’era Trump”.
Rosell ha subratllat que la ciberseguretat “s’ha fet com l’alimentació, absolutament necessària, no és una opció”. Encara que la guerra d’Ucraïna puga semblar llunyana, ha advertit que “la ciberguerra està ací”, amb atacs constants a empreses que les estan “destrossant”.
Al seu judici, la intel·ligència artificial té moltes aplicacions positives, però també està impulsant aquells que volen atacar, cosa que provocarà un fort creixement de la ciberdifensa en els pròxims anys.

El CEO de S2Grupo ha defensat la necessitat de desenvolupar tecnologia pròpia a Europa per a no dependre de tercers en àmbits crítics. “La protecció de les dades i els drets fonamentals és completament diferent la europea, de l’estatunidenca i la xinesa i nosaltres estem per a garantir els drets que els europeus considerem fonamentals”, ha afirmat.
La formació en ciberseguretat, una necessitat imperiosa
En matèria de talent, ha alertat de mancances formatives rellevants. Ha assenyalat que en la carrera de Criminologia s’imparteixen “zero hores” sobre ciberdelinqüència i ha insistit que no sols es necessiten informàtics, sinó també enginyers, farmacèutics i metges amb coneixements en ciberseguretat. “Es pot matar algú en una operació, haurem de preparar el personal mèdic”, ha advertit, en referència a la vulnerabilitat d’infraestructures sanitàries.
Finalment, Rosell ha instat la banca i els fons de capital risc a ser més valents en la financiació d’empreses tecnològiques europees. “Als EUA amb un Power Point et donen molts diners per a muntar una tecnològica”, ha comparat. Al seu judici, la naturalesa intangible dels actius tecnològics dificulta la financiació a Europa i, sense una indústria potent pròpia, els serveis que utilitzen els ciutadans podrien quedar en mans d’empreses que no prioritzen els estàndards europeus de protecció de drets.
L’objectiu d’Economia Digital
Abans de l’inici dels debats entre els empresaris convidats a aquesta jornada, el CEO d’Economia Digital, Juan García, ha inaugurat el fòrum donant la benvinguda a tots els ponents i assistents i l’agraïment als patrocinadors.
A més, ha assenyalat que el Grup Economia Digital “té un objectiu clar, que és informar, traure dades a la llum i sobre aquestes dades confrontar idees i experiències, obrir espais de debat que permeten compartir aquestes idees i experiències i a partir d’ací proporcionar eines a les institucions, als empresaris i a la societat en el seu conjunt per a avançar”.

García ha reconegut que l’any 2026 ha començat “amb inclemències no sols en el terreny de la metodologia sinó també en el polític, econòmic i social”: “A les tensions geoestratègiques evidents hem de sumar la incertesa que generen poderosíssimes noves eines que hem d’aprendre a cavalcar, com el camp de la intel·ligència artificial i, per descomptat, una certa inestabilitat política que no ajuda”.
“Però els correspon a tots vostés desgranar els components d’aquest escenari, a nosaltres convocar-los i donar-los veu per a amplificar en la mesura del possible les seues preocupacions, propostes, idees i necessitats”, ha dit en referència als representants empresarials convocats.