Torres (ESAT): «No falta personal, falta talent preparat per a produir valor des del primer dia»

La formació especialitzada en tecnologia, disseny i videojocs ha passat en dues dècades de ser un negoci d’oferta a un basat en el valor demostrat i l’ocupabilitat, en un context marcat per la irrupció de la IA i la creixent demanda de perfils híbrids.

En aquest escenari, Jaime Torres, director general de l’Escola Superior d’Art i Tecnologia (ESAT), sosté que en aquesta entrevista amb Economia Digital el que escasseja no és tant personal en general sinó que “falta talent preparat per a produir valor des del primer dia”, alhora que defensa la necessitat d’anticipar-se a la indústria, reduir la distància entre formació i realitat productiva i consolidar València com a pol creatiu-tecnològic.

En un sector tan canviant com el de la formació lligada a tecnologia, disseny i videojocs, com s’aconsegueix continuar sent rellevant durant 20 anys?

Sent capaços de canviar abans que el mercat t’obligue. En un sector com el nostre, la rellevància no s’hereta: es renova cada any. A ESAT hem entés des del principi que no competim només en educació, sinó en anticipació. La nostra obligació és llegir cap a on va la indústria, detectar quines competències seran crítiques i adaptar la formació abans que aquest canvi arribe a l’aula tradicional. Qui espera, arriba tard.

Des del punt de vista econòmic, com ha canviat el negoci de l’educació superior especialitzada en aquests 20 anys?

Ha passat de ser un negoci d’oferta a ser un negoci de valor demostrat. Abans n’hi havia prou amb tindre una proposta diferencial; hui cal acreditar un impacte real: ocupabilitat, connexió amb la indústria, internacionalització, actualització tecnològica i capacitat de generar retorn professional a l’alumne. El mercat s’ha sofisticat molt. L’estudiant ja no compra només formació; compra projecció, posicionament i futur.

Quin tipus de sortides professionals estan funcionant millor ara mateix per als alumnes d’ESAT?

Els perfils que combinen especialització tècnica amb capacitat d’adaptació, és a dir, perfils híbrids amb especialització profunda, però capaços de col·laborar en pipelines complexos i adaptar-se ràpid en camps com la Programació, Art digital, Technical art, Disseny interactiu, UX/UI i producció de contingut en temps real.

Però el més important no és una eixida concreta, sinó una tendència: els perfils creative tech ja no pertanyen només al videojoc. Hui es projecten cap a múltiples indústries on creativitat, programari, experiència d’usuari i tecnologia convergeixen.

Les empreses parlen contínuament de falta de talent i de personal. Com ho estan veient en el vostre sector?

El que falta és talent preparat per a produir valor des del primer dia. Les empreses no necessiten únicament coneixement teòric, sinó persones amb criteri, disciplina de treball, visió de pipeline, capacitat col·laborativa i comprensió real de l’entorn professional. Ací està el gran repte: reduir la distància entre formació i realitat productiva. Aquesta és una de les grans responsabilitats d’escoles com ESAT.

Com ha impactat la IA en el sector i com creu que pot afectar en un futur pròxim? Hi haurà menys treball?

La IA no és una anècdota ni una moda: és una transformació estructural. Està redefinint processos, temps, costos i perfils professionals. La meua visió és que no destruirà el valor creatiu, però sí penalitzarà el treball indiferenciat. Hi haurà menys espai per a tasques repetitives i més demanda de perfils amb criteri, supervisió, capacitat d’integració i pensament estratègic. La pregunta no és si hi haurà treball, sinó quin tipus de professional continuarà sent imprescindible. I la resposta és clara: el que sàpiga dirigir la tecnologia, no només usar-la.

Quines professions guanyaran pes en els pròxims anys dins de l’àmbit creatiu-tecnològic?

Creixeran els perfils híbrids i els perfils frontera. Professionals que connecten creativitat, tecnologia, dades, automatització i producte. Veurem guanyar pes als technical artists, especialistes en IA aplicada a producció, experts en real time 3D, UX/UI avançat, perfils de cloud i sistemes interactius, dissenyadors d’experiències complexes i professionals capaços de traduir una necessitat de negoci en una solució creativa i tecnològica. El futur pertany a qui connecte disciplines.

Quines decisions està prenent ESAT hui per a no quedar-se arrere en els pròxims cinc anys?

Estem prenent decisions de fons, no cosmètiques. Estem revisant continguts amb una lògica de futur, integrant IA de manera transversal, reforçant la nostra relació amb la indústria, impulsant perfils híbrids i elevant el nostre nivell d’internacionalització. També estem posant el focus en una cosa essencial: formar no sols executors, sinó professionals amb capacitat de lideratge, emprenedoria i adaptació. En els pròxims anys no n’hi haurà prou amb saber fer; caldrà saber evolucionar.

València ha guanyat visibilitat com a pol tecnològic i creatiu. Se’n nota també en el vostre dia a dia?

Sí, i se’n nota de manera clara. València està consolidant una identitat molt més forta com a entorn creatiu, tecnològic i innovador. Això genera atracció de talent, major dinamisme empresarial, més interlocució entre actors de l’ecosistema i una ambició col·lectiva diferent. Per a ESAT, estar a València hui significa formar part d’una ciutat que està accelerant i que vol jugar un paper rellevant en l’economia del coneixement.

Després de 20 anys, quina ambició té ESAT per a la pròxima dècada?

La nostra ambició és ser molt més que una escola consolidada: volem ser una institució de referència europea en creative tech. Això significa liderar en qualitat, en connexió amb la indústria, en capacitat d’adaptació i en formació dels nous perfils que definiran la pròxima economia creativa i tecnològica. No volem limitar-nos a acompanyar el canvi; volem contribuir a liderar-lo.

Què els demanaríeu a les administracions?

Els demanaríem que entenguen que aquest sector no és perifèric: és estratègic. La formació en tecnologia, creativitat, continguts digitals i innovació ha de ser tractada com una palanca de competitivitat del país. Cal més agilitat administrativa, més seguretat jurídica, més suport al creixement de projectes sòlids i una visió institucional alineada amb la realitat econòmica que ve. Si volem talent, indústria i ocupació d’alt valor, cal apostar de debò per aquest ecosistema.

Espanya és país per a creadors de videojocs o han d’acabar fora en la majoria dels casos?

Espanya té talent de sobres per a ser país creador, no sols país exportador de professionals. El problema no està en la capacitat creativa ni tècnica; està en l’escala de l’ecosistema. Necessitem més finançament, més ambició empresarial, més estabilitat i més suport estructural perquè aquest talent puga desenvolupar-se ací en tota la seua dimensió. Hi ha una base molt bona. El repte ara és convertir aquesta base en indústria amb més múscul i més projecció internacional.