AVA acusa al Ministeri de retardar la reparació dels camins agrícoles danyats per la DANA.
Cristòfol Aguado assegura que tota la citricultura ha fet la seua feina per a relançar Intercitrus i enalteix els avanços de l'IVIE.
Cristòfol Aguado, president d’AVA, en el balanç agrari de 2025
Comentarios
El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), Cristóbal Aguado, va carregar ahir contra el Govern d’Espanya i va elogiar els actors que formen part d’Intercitrus i a l’IVIE. El balanç anual dels agricultors valencians va començar amb un recompte de fins a 340 milions d’euros en pèrdues per les inclemències meteorològiques (150 milions), la falta de matèries actives per evitar les plagues (60 milions), les pèrdues pels preus (40 milions) i els robatoris (30 milions), entre altres assumptes.
La gestió de la DANA realitzada pel Ministeri i, especialment, la peritació de danys per part de l’empresa pública Tragsa, van centrar les crítiques del sector agrícola. Des d’AVA van explicar que en un 80% dels casos, els agricultors van demanar ajuda al Ministeri per agilitzar les reparacions de les seues explotacions però “molts afectats no van ser ni tan sols inclosos en els llistats de beneficiaris”.
Les dades que tenen els agricultors assenyalen que hi ha “més de 300 hectàrees de cultiu que continuen arrasades al costat de llits fluvials i passaran a Domini Públic Hidràulic pel que no tornaran a ser productives”.
Cristóbal Aguado va incidir que “totes les infraestructures per si ve una altra DANA estan per fer” mentre va remarcar que “si es feren més assuts i pantans, es podria retenir més aigua”.
Entre les felicitacions programades en la roda de premsa de balanç de l’any agrari, la gran novetat és que AVA va parlar bé de l’IVIA. “No funciona com toca però ha pegat un esforç important”. I va llançar un missatge a la Generalitat: “Si es posa el pressupost pertinent, crec que podem recuperar un institut de més referència com va ser històricament”.
El suc de Brasil i la rendibilitat de València
AVA va situar l’acord de Mercosur com un dels elements més importants en els pròxims mesos. Els agricultors estan a favor d’un acord i en contra de l’acord que s’ha presentat. Volen lliure comerç i facilitats d’exportació però consideren que està desequilibrat.
Aguado va assegurar que Mercosur és bo per a les manufactures europees i, especialment bo, per al vi i l’oli espanyol. Fins i tot hi ha opcions d’exportació per a la taronja però la forma d’articular l’acord és, en conjunt, negatiu. El problema és que entra amb molta facilitat el suc de Brasil.
Tal com va explicar Aguado, la taronja per a suc no és la més rendible per a l’agricultor ja que es destina a aquest producte la que forma part del descart, és a dir, la que organolèpticament és òptima però no és comercial per tenir algun fall en la pell (afecta a la vista però no al gust).
L’acord de Mercosur permetrà a la taronja barata de Brasil inundar aquest segment a Europa de manera que el descart dels agricultors deixarà de ser una facturació reduïda (taronja venuda més barata) a ser directament desballestada. En el compte de resultats de l’agricultor, aquesta pèrdua d’ingressos pot ser la diferència entre el benefici o la pèrdua.
Aquests detalls són crítics en una estructura de minifundis com és la de la Comunitat Valenciana on, tal com va incidir Aguado, “les tensions familiars en els camps és constant“. Les pèrdues, com va dir el president de AVA, exasperen als fills i als gendres que empenten a l’abandonament de camps als agricultors de major edat.
Malgrat aquest mal de fons, estructuralment tan nociu per a l’agricultura com l’abandonament de camps (o tan íntimament lligat), la taronja comença el 2026 amb optimisme (i no per la campanya passada). Aguado va anunciar que s’està “intentant avançar la reunió” del Ministeri per a l’aprovació de l’extensió de norma que permetrà la reactivació d’intercitrus.
El president de AVA va dir que està “a punt de caramel”. Els objectius són la dinamització del consum de taronja i la investigació per combatre les plagues que assetgen a la citricultura.
