És una canalada de Pedro Sánchez que l’aigua que venia a la Comunitat Valenciana estiga a Portugal.

Miguel Barrachina (Segorbe, 1969) és el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, càrrec al qual accedí quan Santiago Abascal va renunciar a que Vox continuara en els governs autonòmics. Previament, era el Síndic del PP en Les Corts Valencianes.

Quin és el seu major repte com a conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca?

Evitar que l’abandonament de terres, del qual tenim rècord europeu, continue el seu curs. Cada agricultor o ramader que abandona la seua explotació és una derrota social. És algú que perd la seua vocació i una derrota mediambiental. On desapareix un ramader extensiu que treu les seues vaques o les seues ovelles vénen els incendis. Tots els incendis, inclòs el gran de Bejís, s’han estès per les zones abandonades pels nostres agricultors. En el govern valencià estarem amb tots els agricultors i ramaders perquè cesse l’abandonament massiu de terres que ha tingut lloc en l’etapa del Botànic.

Atribuïx al sector primari la funció d’agricultura-ramaderia i la de protegir el medi ambient. Hauria de cobrar per ambdues funcions?

Em pareixeria just. De moment, deixarem arrere la demonització d’un govern trufat d’ecologistes de saló contra tot el sector primari perquè puguen desenvolupar la seua labor. La incomprensió amb la caça ha fet que hui en dia la fauna salvatge ja estiga en les platges de la Comunitat Valenciana. Les restriccions a les ramaderies han fet que la Comunitat Valenciana envie els seus ramaders a Múrcia, a Castella-La Manxa, a Terol i a Tarragona. Se’n van perquè les exigències ací han sigut excessives.

La demonització dels nostres agricultors, fins i tot el robatori de l’aigua que gaudien amb el transvasament Tajo-Segura, fa que els nostres agricultors abandonen. I, per tant, hi ha hagut una demonització de tot el sector primari liderat per persones com Teresa Rivera que creuen que els transvasaments són cosa del passat quan són indispensables.

“Teresa Rivera creu que els transvasaments són cosa del passat quan són indispensables”

Quin és el pla?

Passarem de la demonització a la promoció de tot el sector primari, inclòs la pesca. S’ha reduït als nostres pescadors a 120 dies de feina a l’any. Quin treballador espanyol pot viure treballant només 120 dies? Hi ha hagut una persecució de tot el sector primari per part de l’esquerra.

I nosaltres primer anem a defensar-los perquè desenvolupen la seua labor, que és exercir d’agricultors, de ramaders, de pescadors o de caçadors complint el paper que els correspon en la nostra cadena alimentària. Però, a més d’això, tenen una segona funció que beneficia a tota la població. El CO2 del cotxe que utilitzem es depura pels tarongers que estan en la Comunitat Valenciana. No es depura pels tarongers que estan a Egipte o a Sud-àfrica. Eixa funció de sumider de CO2 que evita l’escalfament atmosfèric i de depuració de la nostra atmosfera la fan només els terrenys cultivats. Els abandonats perden eixa funció. Eixa doble tasca de lluita contra incendis i de depuració de la nostra atmosfera són dues externalitats positives que haurien d’incloure’s en el preu d’allò que reben els nostres agricultors i actualment ningú els compensa per això.

Estem en temps de preparació de pressupostos. Sap ja la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, les seues demandes?

Sí. De moment, el que m’agradaria és acabar l’any amb una execució màxima. El pressupost de la Generalitat Valenciana, com tot el món sap castigat per Pedro Sánchez i en un futur més castigat pel cup català, es bolca en sanitat, educació i dependència. Allò que es dedica a agricultura cal executar-ho tot. En aquest moment tenim 101 milions d’euros en convocatòries d’ordes i ajudes en marxa. Per al pròxim pressupost la prioritat és la lluita per l’aigua que necessitem i la modernització de totes les estructures del sector primari que, malauradament, ha lluitat en desavantatge amb altres llocs que disposen d’estructures agrícoles molt més àmplies que les minifundistes que ens han caracteritzat.

Com pot ajudar la consellera d’Agricultura a que les pimes del sector primari que són motor econòmic d’una localitat perquè es mantinguen i puguen créixer?

Anem a revisar la llei d’estructures agràries i també la de l’horta, perquè no han contribuït a un propòsit, lloable en el cas d’estructures agràries, d’augmentar la nostra dimensió. Quan un fons inversor estranger decideix invertir i comprar hortes en la Comunitat Valenciana vol dir que les hortes en la Comunitat Valenciana poden ser rendibles. I són rendibles a través de l’agrupació. Per això celebre que el cooperativisme s’agrupe en grans entitats que els permeten comprar junts i vendre junts perquè, en la cadena alimentària, el productor (agricultor i ramader), no viva atomitzat i siguen els intermediaris, que són molts menys, els que es queden amb gran part de l’esforç dels nostres agricultors i ramaders.

La seua primera mesura va ser traslladar aigua a les ramaderies de secà que s’estaven morint de set. Quina és la situació ara?

Vivim una situació dramàtica en la qual s’estaven produint sacrificis de bestiar per la falta d’aigua. S’han assecat els aqüífers de la ramaderia extensiva, que són 76.000 caps de bestiar, que són els millors aliats dels nostres bombers per a extingir un incendi. El traspàs de carteres va ser un dimarts i en cinc dies vam aconseguir que estiguera adjudicat fins a 1,4 milions de serveis de cubetes d’aigua servint als nostres ramaders. Demanem ajuda al Govern d’Espanya però no creuen que hi haja sequera en la Comunitat Valenciana. L’esforç en solitari del Govern Mazón ha permès que es servisquen 12 milions de litres d’aigua portant-la a cada una de les ramaderies que ha alçat la mà.

Quan va assumir les competències d’Agricultura també va rebre la d’Aigua. A quin punt li agradaria arribar amb el transvasament Tajo-Segura?

A que se’ns convocara i hi haguera un mínim consens. Hem demanat que les quatre comunitats implicades pacten les regles d’explotació i ni tan sols ens han trucat. El transvasament Tajo-Segura va ser l’acord unànime de cinc autonomies i l’Estat en temps de govern popular. Arribaven 240 hectòmetres. Ara llevaran 100 hectòmetres cúbics, que suposa haver de talar 10 milions d’arbres per falta d’aigua, la ruïna de milers de famílies i la pèrdua de pràcticament tot el regadiu actual presumptament a compensar amb la dessalinització d’aigua, que és un procés energèticament molt costós i ambientalment molt contaminant per la salmorra. I que cal bombear. Ningú ha fet cap aportació tècnica de per què això és així. De fet, el que hi ha hagut han sigut correccions tècniques. Hi va haver una moció de censura en 2018 i des de llavors totes les decisions que ha pres el Govern de Pedro Sánchez han sigut de correcció. En 26 de les 26 possibles decisions, totes, han sigut per a reduir el cabal que els tècnics deien que calia enviar a l’horta d’Alacant.

Quin ha sigut l’efecte d’aquests retalls?

A Alacant, Múrcia i Almeria han arribat 100 hectòmetres cúbics menys dels que els tècnics deien que havien d’arribar. Per a què? Perquè aquesta aigua estiga en l’Oceà Atlàntic a través de Portugal, els 100 hectòmetres de més que ha rebut ni tan sols ha percebut. No ho han demanat perquè no ho poden aprofitar. I a l’Oceà Atlàntic aboquem nosaltres, aboca la resta d’Europa i aboca els Estats Units. Aquesta aigua en l’Atlàntic no juga cap paper. És una canalada de Pedro Sánchez que l’aigua que venia a la Comunitat Valenciana estiga en Portugal. I ho és, sobretot, quan a aquest transvasament s’arribà després d’un consens unànime per part de totes les autonomies, trencat unilateralment pel radicalisme, per l’ecologisme de saló que niu en els despatxos de Moncloa.

Quin sentit té dessalinitzar a Torrevieja perquè aquesta aigua dessalada es consume en Múrcia?

Nosaltres som solidaris amb tot el món. Quan a Teresa Ribera li va demanar a Mazón un dissabte o un diumenge que si es podia portar aigua de la dessaladora de Sagunt a Barcelona, perquè els espanyols som tots iguals, es va fer.

Està complint aquest estiu Sud-àfrica amb el tractament en fred en les taronges?

Aquesta és una gran preocupació. El president Mazón estarà a Brussel·les per a exigir els mateixos tractaments que s’exigeixen a Espanya quan Espanya exporta als Estats Units per als productes que entren a Europa. Nosaltres creiem que el tractament en fred és insuficient i ha d’aplicar-se també al llimó, al pomel i a la mandarina. A més, el Govern d’Espanya i també Brussel·les, ha de ser sensible a que quan es prohibeixen determinats tractaments fitosanitaris ja ha d’estar construïda l’alternativa biològica per a combatre les plagues.

En breu començarà la campanya citrícola en la Comunitat Valenciana i amb ella els robatoris. Com veu el problema?

Tenim dos problemes. Primer hi ha una falta d’efectius. No hi ha guàrdies suficients. Hi ha un repliegament de la nostra Guàrdia Civil en el món rural. El segon és que el Codi Penal espanyol ha de ser molt més dur amb els furts reiterats, que no són faltes, sinó que han de convertir-se en delictes greus.

Com veu la relació que hi ha ara entre els agricultors i els grans distribuïdors com Mercadona o Consum?

Dependrà de cadascun. No puc jutjar-ho, però crec que en general, Consum i Mercadona són distribuïdors molt eficaços dels nostres serveis. És a dir, ara hi ha hagut un creixement i un augment en els costos i en els preus gegants però encara així, comparat amb la resta de distribuïdors de la Unió Europea, Espanya gaudeix del servei més eficaç. Tot i que en aquests últims anys han crescut disparadament els preus, sempre Espanya ha estat molt per sota de la mitjana europea. El retret no pot ser a ells. El retret són els sobrecostos. Si tu treus l’aigua a algú que la necessita, tindrà molta menys disposició d’oferta i, per tant, veuran uns preus molts més alts els nostres consumidors i usuaris.

És Intercitrus un mal de cap per al conseller d’Agricultura?

Primer vull celebrar que el meu amic Celestino siga el nou president i m’agradaria que aprofitant el canvi hi haguera unitat. La conselleria està a la seua disposició per a fer acords perquè es ressent la nostra promoció.

La realitat és distinta a la disposició per a fer acords. Hi ha una escissió andalusa. No s’ha fet el contracte per a promoció de cítrics. No hi ha un acord amb el contracte agrari.

Tinc un desig i una voluntat, que és la d’ajudar-los. També un pressupost, que és escàs, però està al servei dels nostres citricultors. Si podem fer alguna cosa perquè les parts que hi ha en litigi s’asseguen, Espanya com a país guanyaria molt de tindre una representació unida i l’únic que puc apel·lar és a la generositat de tots