ASAJA Alacant reclama rendibilitat, investigació i aigua per a assegurar el futur dels cítrics.
La IV Jornada de Cítrics reuneix a més de 250 experts i productors a Oriola.
Taronges d’un camp de Gandia.
Comentarios
ASAJA Alacant ha celebrat hui la IV Jornada de Cítrics a Oriola, una trobada que ha congregat a més de 250 participants entre agricultors, empresaris, autoritats polítiques, comunitats de regants i experts del sector. L’esdeveniment, organitzat juntament amb l’Ajuntament d’Oriola, s’ha centrat en analitzar els principals desafiaments i oportunitats de la citricultura alacantina, fent especial èmfasi en la rendibilitat, la investigació i la gestió de l’aigua com a pilars estratègics.
El president d’ASAJA Alacant, José Vicente Andreu, va destacar que la citricultura de la Vega Baixa —amb més de 35.000 hectàrees, la meitat d’elles dedicades al llimoner— representa un 80% de la superfície citrícola provincial i el 35% de la producció nacional de llimona. Andreu va subratllar que la Política Agrària Comuna ha de suportar una agricultura que respecte el medi ambient i no depenga únicament d’ell, al mateix temps que va exigir reciprocitat en les importacions per a protegir la producció local.
Aigua: un recurs estratègic per a la citricultura
L’accés a l’aigua va ser un dels temes centrals del debat. ASAJA va reivindicar la importància del Trasvàs Tajo-Segura, qualificant-lo d’infraestructura vital per al llimoner i altres cítrics. “El cultiu del llimoner es sustenta en l’aigua del trasvàs, i serà el més afectat si s’acaba amb aquesta infraestructura essencial. El Tajo-Segura no és un privilegi, és una necessitat”, va afirmar Andreu.
El secretari autonòmic de la Conselleria d’Agricultura, Vicente Tejedo, va recordar la importància d’una planificació hídrica eficient, i va indicar que s’estan considerant altres fonts de recursos per a garantir el subministrament durant els períodes de sequera. Els experts van coincidir en la necessitat de construir embassaments i interconnexions entre conques, així com d’optimitzar el reg per a aprofitar al màxim els episodis de pluja torrencial.
Investigació i noves varietats com a clau de sostenibilitat
La doctora María Ángeles Forner, de l’IVIA, va explicar que la investigació en nous patrons i varietats és fonamental per a fer front a la sequera, la salinitat, la clorosi fèrrica i els extrems climàtics. Entre els desenvolupaments més destacats es troben híbrids com el Forner-Alcaide 5 (FA-5), resistent al virus de la tristesa i a la salinitat, el CIVAC 19, pensat per a plantacions intensives i recol·lecció mecanitzada, i el Forner-Alcaide V17, que avança la maduració de la clementina de Nules.
Forner va assenyalar que els nous patrons no solament influeixen en la productivitat i qualitat del fruit, sinó que permeten sistemes de plantació més intensius i redueixen els costos de producció. Això facilita la mecanització de la recol·lecció, la poda i els tractaments fitosanitaris, optimitzant l’eficiència i sostenibilitat del cultiu.
Sanitat vegetal i control de plagues
La sanitat vegetal segueix sent una de les principals preocupacions dels agricultors. Vicente Dalmau, cap del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat, va alertar sobre plagues emergents com Pulvinaria i Trips (Scirtothrips aurantii) i va destacar que la retirada d’insecticides clau per la UE a partir de 2026 posarà en risc l’eficàcia dels tractaments tradicionals.
El Cotonet de Sud-àfrica ha reduït la seua incidència, però les plagues foranes i els residus en cítrics importats de països com Turquia i Egipte continuen sent una amenaça. En aquest sentit, ASAJA va reclamar coherència i reciprocitat en la regulació europea, per a protegir la sostenibilitat del sector front a la competència deslleial.
Campanya 2025/26 i fixació de preus
Mar Grimalt, enginyera agrònoma d’ASAJA Oriola, va presentar l’aforament nacional de la collita 2025/26, que apunta a un descens del 17,3% respecte a la mitjana dels últims cinc anys, especialment en llimona. Encara que el pomel arriba a xifres rècord, la collita general de cítrics es situa en el seu nivell més baix en els últims 16 anys.
Grimalt va fer una crida als productors per a no acceptar preus a la baixa, destacant que la rendibilitat ha de basar-se en el rendiment per hectàrea i la qualitat de la collita, no en el preu del quilo de campanyes anteriors. ASAJA va insistir en la necessitat de contractes de compravenda per escrit, incloent preu, forma de pagament, penalitzacions i especificacions de qualitat, com a eina clau per a protegir a l’agricultor.
Sostenibilitat i lideratge europeu
Joaquín Rubio, president de la Cooperativa El Limonar de Santomera, va recordar que Espanya segueix sent el principal proveïdor de llimona a Europa, responsable de prop del 70% del consum continental. Mantenir aquest lideratge exigeix professionalitat, transparència i sostenibilitat ambiental i social, va assegurar Rubio, subratllant que el mercat europeu és cada vegada més exigent en tots els eslabons de la cadena.
ASAJA Alacant va concloure que el futur de la citricultura depén de tres pilars fonamentals: aigua, investigació i reciprocitat comercial. Sense ells, van advertir, la rendibilitat i sostenibilitat del sector estan en risc, posant en joc la seguretat alimentària i l’ocupació rural a la Comunitat Valenciana.
