La Generalitat subscriu un crèdit de 1.816 milions amb CaixaBank, Sabadell i Kutxabank per a pagar a proveïdors essencials

La Generalitat Valenciana ha tancat un acord financer inèdit amb CaixaBank, Sabadell i Kutxabank per a la concessió d’un crèdit de 1.816 milions d’euros.

L’objectiu prioritari d’aquesta operació és atendre les obligacions de pagament pendents amb proveïdors de serveis públics essencials, a causa del problema que ha generat l’absència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) extraordinari que el Govern central no ha aprovat per a cobrir l’excés de dèficit de 2024.

L’Administració autonòmica assegura que les ofertes obtingudes “permeten cobrir per excés” les necessitats de tresoreria actualment.

Una vegada autoritzat pel Consell de Ministres i amb l’autorització formal de l’Estat, la Direcció General de Finançament tramitarà la convocatòria i procedirà a la formalització dels crèdits per a agilitzar l’arribada de recursos als proveïdors.

L’acord arriba com a resposta a la “no aprovació” del FLA extraordinari estatal, que durant els últims 12 anys ha estat el mecanisme habitual perquè les comunitats autònomes financien l’excés de dèficit.

Detalls de l’acord financer

• Import total: 1.816 milions d’euros.
• Entitats participants: CaixaBank aportarà 1.616 milions, mentre que Sabadell i Kutxabank sumaran 100 milions cadascun.
• Termini: El crèdit tindrà un venciment de fins a un any.
• Interés: El cost estimat serà el tipus del Tresor més 25 punts bàsics.
• Destinació dels fons: El pagament es dirigirà principalment a l’abonament de factures pendents del despesa farmacèutica i altres proveïdors de serveis públics essencials.

Segons la Generalitat, l’operació pretén “normalitzar l’estat de la tresoreria” tot i que el retard en l’aprovació del fons extraordinari impedeix l’arribada dels 1.900 milions d’euros previstos aquest mes com a primer desemborsament d’aquesta financiació.

En paraules de la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, la Generalitat ha actuat “fent un exercici de responsabilitat, a favor dels proveïdors, farmacèutics, entitats socials i, sobretot, pensant en els ciutadans receptors dels serveis públics bàsics i essencials”, davant una “absència del extraFLA que permetria cobrir el dèficit estructural”.

Merino matisa que aquest dèficit “no és atribuïble a un excés de despesa, sinó a la insuficiència de recursos del sistema de financiació vigent” i recalca que “el Govern d’Espanya no dóna ni un euro: l’únic que fa és autoritzar que la Generalitat s’endeute més per a pagar el que l’Estat hauria de haver transferit des de fa mesos”.

Crítiques i conseqüències polítiques

Des del govern valencià s’insisteix que, encara que aquesta fórmula de finançament no constitueix l’opció preferent, és l’única eixida viable davant el retard de l’Estat.

L’operació es cancel·larà al seu venciment si finalment s’aprova finançament mitjançant endeutament a llarg termini, com es sol·licita.

Merino i altres autoritats han arremetit contra l’Executiu central, al qual acusen de “deslleialtat” i de “oblidar i menysprear cinc milions de ciutadans que també són espanyols i tenen dret a una finançament just”.

El govern autonòmic destaca la “bona resposta” de CaixaBank, Sabadell i Kutxabank, que interpreten com una senyal de confiança en la solvència i “responsabilitat” de la Generalitat per a complir amb els seus compromisos i normalitzar la seua tresoreria.