La indústria de l’hàbitat, amb 15.000 milions en vendes, se suma a les veus contra el Pacte Verd Europeu.

Cada vegada són més nombroses les veus que posen en qüestió l’estratègia de sostenibilitat mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic emprés a Europa. El cas més flagrant en els últims mesos i setmanes -amb el canvi d’estratègia de Ford i les greus advertències de Volkswagen com a punta de llança- és el de l’automoció, agitat per la forta competència xinesa. Però cada vegada aquesta línia guanya més suports. L’últim cas és el de la indústria de l’hàbitat a Espanya, que reclama la revisió del Pacte Verd Europeu.

Així ha quedat patent durant l’acte de presentació de l’Anuari 2023 de la Federació Hàbitat d’Espanya (FHdE) celebrat a Fira València, en el qual han participat, entre altres, la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Núria Montes; el president de la Federació Hàbitat d’Espanya, José Ramón Revert, o José Pla, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València (UV) i president de Caixa Ontinyent.

La Federació Hàbitat d’Espanya (FHdE) està constituïda com a aliança estratègica per a la indústria espanyola de l’hàbitat, agrupant actualment a huit organitzacions empresarials amb interessos comuns, amb una facturació aproximada de 15.000 milions d’euros, al voltant del 50% de les exportacions i alguna cosa més de 100.000 llocs de treball directes en la indústria nacional, la qual cosa atorga al seu anàlisi i reivindicacions una especial rellevància.

Durant la jornada, en la qual s’han succeït diverses ponències, la FHdE ha destacat que “continua fent enormes esforços per a guanyar en imatge, prestigi, innovació, productivitat i, en definitiva, en competitivitat internacional”. No obstant això, l’anuari presentat reflecteix que continuen sent molts els reptes actuals als quals s’enfronta.

L’anuari i els ponents han exposat problemàtiques generals associades als increments en els costos energètics, matèries primeres, components i transport amb impacte sobre la inflació i els mercats, fins als propis reptes associats a la industrialització europea.

Entre aquests últims, destaquen des d’aquest sector el reforç de la seguretat de les cadenes de subministrament, la descarbonització de l’economia, les economies circulars i la digitalització. Sobre aquest últim particular, han destacat, especialment, la “ràpida extensió de la IA Generativa”.

La indústria europea, en recessió

Tots aquests problemes s’uneixen en un moment especialment delicat, donat que des de la FHdE afirmen que la indústria europea ja s’enfronta a una nova recessió, amb la demanda en retrocés, amb uns costos logístics i de producció en augment i amb una major pressió en els preus.

Els principals responsables d’aquesta pressió inflacionària estan clars per a aquesta indústria, que en el seu anuari assenyala “els excessos de capacitat productiva” en el sud-est asiàtic i, en especial, a Xina. Igualment, assenyalen les majors facilitats d’inversió a Nord-amèrica, especialment als EUA pel seu enorme atractiu financer combinat amb menors costos energètics.

Per tot això, consideren “d’una enorme importància” que la pròxima Comissió Europea impulse un ampli Pacte per la Indústria per a “elevar la seua competitivitat com a prioritat estratègica” que, al seu torn, “complemente, reordene o matisse el Pacte Verd Europeu”.

“El que suposaria, en definitiva, repensar les actuals polítiques europees en matèria industrial. Una futura Llei d’Indústria Espanyola hauria de recollir aquestes àmplies consideracions”, agreguen.

Quant als reptes que ha d’afrontar el sector, la FHdE destaca el dels seus “principals ecosistemes”, com l’arquitectura, l’edificació i l’hàbitat.

“És, al voltant d’eixe Ecosistema, des del qual es podran afrontar amb solucions responsables, integrals i holístiques -amb visió 360º amb les persones en el seu centre- els reptes d’aquesta primera meitat del segle XXI sobre l’accessibilitat, habitabilitat, funcionalitat i sostenibilitat de les vivendes, els centres de treball i altres espais col·lectius. La indústria espanyola de l’hàbitat ha de contribuir -sense cap dubte- a aquestes solucions”, apunten.

Defensa del mercat europeu i reindustrialització

Durant la seua intervenció, José Ramón Revert, president de la FHdE, ha fet referència al recentment presentat ‘Informe Draghi’, al qual s’ha referit per a reivindicar que “l’única solució per a la indústria europea és una forta inversió”.

“Tot això ha d’anar acompanyat per la defensa del mercat únic europeu, que puga combatre amb la deslleial invasió de productes d’altres mercats que entren sense control ni mesures”, ha agregat en una clara referència a la competència asiàtica i, en particular, xinesa.

Per la seua part, la consellera Montes ha assegurat que el Consell va a impulsar un pla de reindustrialització. Sobre aquest sector, ha apuntat que es tracta de “un important clúster del nostre teixit empresarial” i “no entenem l’economia valenciana sense aquesta indústria”. “La qualitat del producte fet a la Comunitat Valenciana fa que seguim sent un exemple de qualitat”, ha agregat.

Finalment, la consellera ha posat de relleu els passos actuals i pròxims del Govern valencià: “Estem actuant en la simplificació administrativa, la política energètica -que és l’única sobirania que ens interessa, com diu el president-, la política de clústers i la del sòl industrial, perquè en els últims huit anys no s’ha fet absolutament res”.

Els costos d’apropar les cadenes de producció

En la seua intervenció, José Pla ha advocat perquè Espanya i Europa aconseguisquen cadenes de producció i de valor “més curtes i més flexibles”. “Portar la producció a Europa o, en tot cas, a països dels quals geopolíticament sigam amics“, ha sintetitzat.

En aquest sentit, ha ressaltat que l’offshoring -la deslocalització de la producció- ha tingut “molts riscos ocults”, com “els fallos de subministrament en les cadenes de valor, la qualitat de la producció i dels processos o els costos de transport i el seu impacte sobre l’eficiència operativa, a més de l’efecte ‘made in’“.

No obstant això, al seu torn, el president de Caixa Ontinyent ha exposat que els costos d’apropar la producció “són molt importants encara, encara que als polítics i acadèmics ens encante parlar d’això, i encara s’està produint en un percentatge petit“.

Els obstacles -ha detallat- són “el preu, que pot veure’s ressentit i deixar de ser competitiu, i l’escassetat o absència de capacitats productives en origen, que han anat desapareixent”.

Finalment, el també catedràtic d’Organització d’Empreses de la UV s’ha referit a un dels aspectes sobre els quals s’alerta en l’anuari de la federació: “Sobre la IA, hi haurà empreses que perdran competitivitat perquè no l’adaptaran o no la podran adaptar”.