Les solucions d’Aigües d’Alacant, Asaja i Hosbec davant l’escassetat d’este recurs: regeneració, eficiència i IA.

La gestió de l’aigua s’ha convertit en un assumpte crític en un territori marcat per l’escassetat hídrica. Aigües d’Alacant, l’organització agrària Asaja i l’Associació empresarial hotelera i turística de la Comunitat Valenciana Hosbec han coincidit que la resposta passa per accelerar l’ús de l’aigua regenerada, reforçar l’eficiència en tots els eslabons del subministrament i aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per anticipar consums i optimitzar recursos.

Així ho han reclamat Iñaki Casals, director d’Innovació d’Aigües d’Alacant, Mayte García Córcoles, directora executiva de Hosbec, i José Vicente Andreu, president d’Asaja Alacant, durant la seua intervenció en la taula rodona ‘Innovació en l’aigua com a recurs estratègic‘, moderada per Julián Larraz, delegat d’Economia Digital a la Comunitat Valenciana.

Aquest debat ha tingut lloc en el marc de la Jornada «La gestió de l’aigua», celebrada a Alacant amb el patrocini de Veolia, on s’han abordat iniciatives hídriques tant públiques com privades que afecten la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.

Comunitat Valenciana i Múrcia, a l’avantguarda en la gestió de l’aigua

El president d’Asaja Alacant, José Vicente Andreu, ha insistit que l’agricultura “no tindria cap sentit” sense l’aigua. “Ni tan sols la sobirania alimentària que tenim seria possible sense el sistema de regadiu modern i tecnològic del qual disposem”, ha afirmat.

Andreu ha reivindicat a més el lideratge del sud-est espanyol davant altres referents internacionals: “Existeix el mite que Israel és el gran innovador en gestió de l’aigua, però la Comunitat Valenciana i Múrcia estan a l’avantguarda mundial. Ací es mira fins a l’últim litre per aconseguir la màxima eficiència”.

Sobre l’evolució en l’ús de recursos no convencionals, ha recordat que “a Alacant, els primers en utilitzar aigua regenerada van ser els camps de golf”, una experiència que -ha afegit- “es va provar allí i ara el gran beneficiat és el sector agrícola”.

També ha advertit de l’impacte econòmic que tindria dependre només de l’aigua dessalada: “Sense el Tajo-Segura, si hem de subministrar-nos d’aigua dessalada es trenca l’estructura de costos i molts agricultors estan condemnats a desaparèixer i les enciams seran més cares”.

En aquesta línia, ha apuntat que la intel·ligència artificial “pot tindre un gran valor” per al camp “en permetre disposar de la informació més ràpida i més de pressa”.

Energia, centres de dades, IA i la importància de l’aigua

D’altra banda, el director d’Innovació d’Aigües d’Alacant, Iñaki Casals, ha destacat la creixent rellevància del binomi aigua-energia. “La relació aigua-energia és clau, perquè aquest sector és un dels grans consumidors d’aigua, com ocorre també ara amb els centres de dades o la IA”, ha explicat.

Com a exemple, ha assenyalat que “Alemanya i França han hagut de parar centrals nuclears per falta d’aigua“. Així mateix, Casals ha posat en valor l’esforç de l’empresa per impulsar la reutilització: “Hem crescut d’al voltant del 20% a més del 40% en dos anys i un 80% de les zones verdes d’Alacant s’arreguen amb aigua regenerada“.

A més, ha assegurat que “l’aigua per a usos urbans està garantida” i ha recordat que, malgrat ser un territori amb restriccions hídriques estructurals, “la ciutat d’Alacant no ha tingut un tall d’aigua des de principis dels noranta”.

Ha ressaltat també la millora en l’eficiència: “Hem reduït la pèrdua d’aigua a menys de la meitat de la mitjana a Espanya”. Segons ha dit, la combinació d’aigua regenerada i una gestió avançada “ha fet que la població d’Alacant haja crescut de forma significativa en els últims anys i el consum d’aigua potable haja disminuït un 20%”.

Respecte al futur, ha avançat que els pròxims objectius passen per impulsar la reutilització, avançar en el Perte de Digitalització i “garantir la qualitat de l’aigua minimitzant l’impacte ambiental”. També ha subratllat que la intel·ligència artificial “ens farà capaços de predir la demanda d’aigua” i permetrà “detectar vessaments”.

Les infraestructures hídriques, clau

La directora executiva de Hosbec, Mayte García Córcoles, ha reivindicat el compromís històric del sector hoteler amb l’estalvi hídric. “El sector hoteler es percep com un gran consumidor d’aigua, però des dels grans episodis de sequera dels setanta ha treballat molt en la monitorització del consum i en saber com estan les instal·lacions perquè no es perda ni una gota”, ha assenyalat.

García Córcoles ha alertat també de la pressió que suposa l’augment de població: “Cada vegada tenim més població i això implica major consum, per la qual cosa és molt important disposar d’infraestructures. Hi ha zones en les quals fa més de 25 anys que no ha hagut cap actuació”.

Així mateix, ha destacat la utilitat de la tecnologia aplicada a la previsió de consums en els establiments turístics: “Estem aplicant IA per anticipar què és el que pot passar en un hotel amb els consums. A nivell operatiu i de presa de decisions és fonamental”.