Actualizado
Comentarios
Núria Lloret (UPV): «Tecnologies com la IA han de ser una peça clau dins de la reconstrucció»
Durant la xarrada, ha compartit la seua visió sobre com la intel·ligència artificial pot ser una eina clau per a avançar en àmbits com la sostenibilitat, un pilar que toca més prop que mai al territori valencià.
Comentarios
En el marc del congrés Emergents 2024, un esdeveniment celebrat a València que posa el focus en la intel·ligència artificial i el seu paper en la diversitat i la sostenibilitat, este diari ha tingut l’oportunitat de conversar amb Núria Lloret, una figura clau en l’àmbit tecnològic. Lloret, catedràtica en Administració Electrònica per la Universitat Politècnica de València (UPV), destaca per la seua experiència en anàlisi de dades, intel·ligència artificial i la integració de sistemes col·laboratius en xarxa. La seua labor ha sigut essencial en el desenvolupament de tecnologies vinculades a espais immersius i la visualització avançada de dades.
Actualment, Lloret és subdirectora de l’Institut d’Investigació de Disseny i Fabricació (IDF) de la UPV i forma part del seu consell rector. Dirigeix, a més, el Congrés Internacional de Tecnologies Emergents i l’Observatori sobre IA i Diversitat, finançat per Ineco. Al llarg de la seua carrera ha liderat més de 70 projectes d’investigació finançats per institucions nacionals i europees, consolidant-se com una veu autoritzada en temes d’innovació i sostenibilitat tecnològica.
Amb una projecció internacional, és professora convidada en universitats de prestigi com Stanford, New York University i el TEC de Monterrey. A més, des del seu paper com a Senior Advisor de Metric Salad i presidenta de Fase i Aecta, advoca per l’associacionisme com a motor de la transformació tecnològica. Durant la xarrada, ha compartit la seua visió sobre com la intel·ligència artificial pot ser una eina clau per avançar en àmbits com la sostenibilitat, un pilar que toca més prop que mai al territori valencià.
Per què és tan important integrar estos paràmetres de sostenibilitat i diversitat en la IA?
Allò que està clar sobre la intel·ligència artificial és que, encara que porta anys desenvolupant-se, és ara quan està començant a aplicar-se a nivell social perquè la tecnologia està preparada. El hardware, el software, tot està llest per a funcionar a nivell ciutadà. No obstant això, la població no sap usar estes eines. Són accessibles, estan en els nostres mòbils i ordinadors, però la facilitat d’ús fa que la gent no reflexione sobre com les utilitza ni per a què.
En sostenibilitat, la IA té un gran potencial. Pot ajudar en la predicció i prevenció gràcies a l’anàlisi massiu de dades. Per exemple, és molt efectiva per a detectar falles en manteniment o en sistemes sensoritzats. No obstant això, també genera un consum energètic significatiu a causa de l’emmagatzematge i processament de dades. Això planteja un desafiament que hem d’abordar investigant com reduir la seua petjada de carboni.
La IA no és neutral, no és ni bona ni dolenta. Tot depén de com s’use, i per això necessitem educar a les persones. En el cas de la diversitat, estes eines treballen amb dades extretes de la xarxa, que ja estan biaixades. Això pot reforçar rols de gènere o deixar fora a certs grups. És particularment problemàtic en sectors com la salut o la selecció de personal. Per exemple, als Estats Units hi ha asseguradores que usen IA per a decidir si una persona és apta per a un assegurança, aplicant paràmetres generals que no consideren les particularitats de cada cas.
Com pot la IA contribuir a la reconstrucció després de catàstrofes naturals com la DANA que ha sofrit València?
La IA hauria de ser una peça clau en qualsevol procés de reconstrucció com el que estem vivint ara a València. Quan parlem de reconstrucció, pensem en restablir infraestructures i serveis bàsics, però la tecnologia ha d’estar integrada des de l’inici en estos projectes.
Per exemple, si instal·lem sensors que prenguen dades en temps real en les diferents preses, la IA pot analitzar eixes dades per a detectar desviacions i alertar abans que ocorra un problema greu, sense intervenció humana i de forma immediata. Això és especialment rellevant en infraestructures hidrològiques, on ja hi ha eines que poden implementar-se per a millorar la seguretat i la gestió. Allò que falta és voluntat i planificació per a integrar-les de manera més completa.
Per l’altra banda, la IA també pot incrementar la bretxa digital? Com afecta a esta problemàtica?
La bretxa digital ja era un problema abans de la IA, però ara pot ampliar-se encara més si no actuem. La IA està integrada en cada vegada més aspectes de la nostra vida, però no tota la població té accés o sap com usar estes eines. Això, al final, acaba degenerant en desigualtats econòmiques perquè les persones que no tenen accés a estes tecnologies queden fora de recursos i informació clau per a millorar la seua situació laboral, per exemple.
A més, la IA pode perpetuar desigualtats si no es dissenyen sistemes més inclusius. Per exemple, quan una eina selecciona automàticament currículums, moltes vegades deixa fora a perfils que no encaixen en un estàndard predefinit. Això no reflecteix la realitat d’una societat diversa i reforça prejudicis existents. És fonamental que els desenvolupadors, que són els responsables, siguen conscients d’estos biaixos i treballen per a corregir-los.
Quin paper han de jugar les institucions públiques en tot este procés?
Les institucions públiques tenen un paper clau, començant per sensibilitzar la població. Han de parlar de la IA des de tots els punts de vista: el bo, el dolent i el que necessita regulació. Actualment, el discurs predominant és tremendista: “La IA ens llevarà els treballs” o “la IA és perillosa”. Però la realitat és que la IA és una eina, com un ganivet: pots tallar pernil o ferir algú, depén de com s’use.
Els governs han de legislar per a garantir un ús ètic i equitatiu de la IA, però també donar suport a la seua difusió. Allò que no es pot fer és tenir por a la tecnologia en els temps actuals. No li pots posar tanques al camp. Necessitem plans clars que es recolzen en experts, no només en la presa de decisions polítiques que hi haurà ara, sinó en iniciatives que realment eduquen a la ciutadania sobre com utilitzar estes eines de forma positiva.
Crees que les empreses estan sensibilitzades respecte a esta integració de la IA?
Hi ha avanços, però queda molt per fer. Moltes pimes encara estan en bolquers quant a transformació digital, i ara han d’integrar la IA en els seus processos. És necessari educar tant a directius com a empleats perquè entenguen com usar estes eines. Això passa per formar als treballadors igual que es va fer en el seu moment amb l’ús d’ordinadors o internet.
D’altra banda, els desenvolupadors han d’assumir la seua responsabilitat. Són qui dissenyen els algoritmes i qui poden reduir els biaixos. És un treball doble: primer, conscienciar els desenvolupadors sobre l’existència d’estos biaixos i, després, treballar en eines que donen resultats més amplis i inclusius.
De cara al futur, com veus l’evolució de la IA en cinc anys?
Sempre m’he considerat optimista respecte este tema. Des de la nostra història hem integrat avanços tecnològics, i aquesta revolució no serà diferent. La clau serà garantir que totes les àrees professionals s’involucren. Ja no basta amb que els tecnòlegs entenguen la IA; necessitem que professionals de totes les disciplines la comprenguen per a usar-la correctament.
Si treballem en educació i formació, tant a nivell empresarial com institucional, crec que en cinc anys veurem una IA més integrada en la nostra vida quotidiana, però d’una manera més ètica, sostenible i diversa. Això no és només una tasca dels tecnòlegs; tots hem de contribuir a que estes eines s’usen de forma responsable i que realment milloren la qualitat de vida de les persones.
La IA ja forma part de les nostres vides. No és un enemic, sinó una eina que, si es coneix bé, pot millorar tant el nostre treball com la nostra qualitat de vida. L’essencial és entendre-la, educar-nos sobre ella i deixar de tenir-li por. Amb l’enfoc adequat, la IA pode ser una gran aliada per a construir un futur millor.
