El TSJ avala que Ford Almussafes i UGT excloguen de totes les comissions a Intersindical-STN
El Tribunal Superior de Justícia retrata STN com un sindicat que no signa convenis però els seus membres s’acullen als ERO que negocia UGT.
Imatge d’arxiu de la signatura de l’acord en la factoria de Ford a Almussafes. Foto: UGT
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat la demanda del sindicat Intersindical-STN, minoritari a Ford Almussafes, contra la direcció de la fàbrica i UGT, sindicat majoritari, pel fet que no formen part d’una sèrie de comissions de treball en les quals han quedat excloses.
El focus de la demanda està especialment en el desig de STN de formar part de l’Observatori per a l’electrificació i la comissió de seguiment de canvis, és a dir, per estar a les taules on es decideix tot allò que té a veure amb l’arribada del nou vehicle elèctric que arribarà a la fàbrica.
STN està fora, i ara amb suport judicial, de la taula més rellevant per al dia a dia dels més de 4.000 treballadors de Ford Almussafes, que és en la qual es decideix quins dies es treballa i quins s’aplica l’ERTO Red. Aquestes decisions les prenen exclusivament la direcció de Ford Almussafes i UGT sense que cap altre sindicat tinga veu i vot. La Sala de lo Social també ha determinat que STN tampoc té dret als 6.000 euros que reclamaven per estar totalment al marge de qualsevol decisió tècnica a la fàbrica, com així s’ha acreditat i validat legalment.
La sentència 807/2026 a la qual ha tingut accés Economia Digital, recorda la primera dada rellevant per a entendre la situació dins de la fàbrica. El 21 de febrer de 2023 es van celebrar eleccions obtenint UGT el 62% dels vots (2.713) front al 30% de STN (1.321), el 3% de CCOO (150) i el 3% de CGT (141). Dels 26 delegats, UGT en té 17 mentre que STN en té 9.
Amb la majoria absoluta aconseguida per UGT, el sindicat liderat a la fàbrica per Carlos Faubel ha assolit acords marc crítics per al futur de la fàbrica de Ford a Almussafes, com és el cas del conveni o de l’acord d’electrificació, i centenars d’acords petits, com són els canvis de calendari laboral que es produeixen gairebé setmanalment a més de qüestions relacionades, per exemple, amb les nòmines. Mentrestant, STN s’ha quedat, per decisió pròpia, al marge tant dels grans com dels petits acords.
Un terç de STN, voluntaris de l’ERE
Els antecedents de fet recollits en la sentència inclouen una cronologia de totes les comissions que s’han creat a la fàbrica des de 2023 on destaca una actualització del 18 de desembre de 2023 que va ser deguda “a la cessació de tres delegats de STN membres del Comitè d’Empresa que havien deixat l’empresa adherint-se voluntàriament a l’últim ERE en vigor“. Oficialment, STN es va oposar a aquest ERE del qual un terç dels seus delegats es van aprofitar de les seues condicions a títol particular.
Aquest rebuig frontal de STN a les mesures que pacta UGT amb la direcció de Ford Almussafes és el principal argument jurídic que la Sala argumenta per a desestimar la demanda del sindicat minoritari.
La Sala afirma: “L’actuació del sindicat accionant, que va decidir no participar en el procés de constitució de les citades comissions, impossibilitava clarament, no sols la presentació dels seus membres per a integrar les comissions, sinó la concreció dels mateixos per part dels membres del comitè presents i votants a la reunió. Tal conducta suposava una clara autoexclusió en el procés decisori, amb conseqüències actives i també passives. D’aquí que la pèrdua en el seu camp d’acció sindical del sindicat accionant només a ell li puga ser imputable“.
A més, indica: “D’altra banda, la constitució de les comissions es va efectuar dins del procés de debat i participació dels membres del comitè -excepte, lògicament, els autoexclosos-, sense que es puga qualificar de antidemocràtic el sistema, en no constar que hi haguera oposició alguna per part d’aquests membres reunits”.
L’altre argument que utilitza la Sala de lo Social del TSJ per a desestimar la sentència de STN és que en les comissions tècniques o de seguiment no existeix obligació legal de seguir el principi de proporcionalitat que sí que té, per exemple, una negociació del conveni col·lectiu.
“La vulneració del dret d’acció sindical només seria apreciable si aquestes comissions tingueren facultats de negociació que anaren més enllà de la mera administració del conveni. Però en aquest cas no és simplement la signatura del conveni la que actua com a condicionant de la distribució de l’ajuda econòmica, sinó la integració en unes comissions de les quals el propi sindicat accionant s’exclogué en no subscriure el conveni“, explica la sentència.
Al marge de l’intent de protagonisme de STN després d’haver renunciat al protagonisme per a no signar els acords que aconsegueix UGT (però sí signar-los a nivell personal), la sentència inclou una dada no oficial sobre el futur de Ford Almussafes. “L’objectiu principal de la Comissió Observatori per a l’Electrificació és el de compartir i informar dels avanços i les necessitats que es vagen produint a la fàbrica, amb la finalitat de garantir l’èxit del llançament del nou vehicle multienergia, al juny de 2027, assignat a la planta”. Per tant, faltarien 15 mesos per al llançament del nou cotxe promés.