Juan Roig (Mercadona), l'únic empresari amb tres vots per decidir entre Navarro o Lafuente en la CEV.

El llistat de vocals de la CEV situa a Juan Roig, president de Mercadona, com l’únic empresari individual que té tres vots per a les eleccions de la CEV. Hi ha fins a 37 associacions i federacions que sumen més d’un vot fins a acumular un total de 226 vots sobre un cens de 515. Després estan totes les associacions i empreses que tenen un vot, que són 286. Mercadona és l’excepció amb 3 vots.

El fet de tindre un pes excepcional en el cens demostra el poder que atresora l’empresari més gran de la Comunitat Valenciana. Salvador Navarro només ha permès a Mercadona, l’empresa de Juan Roig, que tinga més d’un vot com a empresa associada. Sobre un cens de 515 vots, les paperetes directes del propietari de Mercadona són el 0,6% dels vots però, com quan es parla de l’ocupació, hi ha efectes directes, indirectes i induïts en el poder de Juan Roig dins de la CEV. El seu perímetre d’influència és molt més gran a les paperetes que pot tindre en la mà.

La sisena patronal amb més pes, després de Anged (28), Femeval (15), Fvet (12), Hosbec (11) i Quimacova (10), és Asucova, patronal dels supermercats, que té vuit vots. Als suports de la sectorial que té a Pedro Reig com a cara visible cal sumar els dels seus socis, és a dir, els tres que té Mercadona més el vot de Consum i el de Masymas. Amb això ja sumen 13 vots.

D’entre totes les patronals que poden estar alineades amb els supermercats, Fedacova és, sens dubte, una d’elles. La federació d’empreses de l’agroalimentació té 6 vots directes als quals cal sumar el vot directe que té l’empresa del seu president Rafa Juan, ja que Vicky Foods és una de les empreses associades a la CEV. Hi ha altres sectors que també paguen quota com Delisano, Embotits Martínez, Cinc Coberts, Dacsa Maerícies Espanyoles, Productes Velarte, Anecoop, Carmencita o Logifruit.

Això elevaria el pes dels proveïdors dels supermercats a l’entorn dels 14 vots, que amb els 13 dels supermercats, es convertirien en el 5,2% del cens que tindrien una visió conjunta en el que són els aspectes fonamentals que afecten al negoci de la distribució alimentària.

L’organització del comerç: clau en la CEV

Aplicant una visió més àmplia, una de les qüestions en què la CEV té un paper crític és en l’organització del comerç. La seua posició en aspectes com els horaris comercials en la Comunitat Valenciana, ja que aquesta competència és autonòmica, és crítica ja que li obliga a mediar amb bloques molt rellevants dins de la seua assemblea.

Els supermercats i els seus proveïdors tenen 27 vots i en la mateixa taula de diàleg del comerç està Anged (patronal de grans superfícies), amb 28 vots directes, als quals cal sumar altres associats com El Corte Inglés, Carrefour, el Centre Comercial Nou Centre o Bonaire.

A més està el xicotet comerç, també xicotet en vots, perquè Confecomerç té només 4 als quals pot sumar els dos vots de l’associació del centre històric o els vots dels comerciants del tèxtil o els del moble. En total sumarien huit.

Les decisions comerç i, en concret, d’ horaris comercials van ser un maldecap fa una dècada (amb l’arribada del Botànic i Ribó a l’Ajuntament de València). Tots els que estan en la CEV i directament implicats en això sumen, almenys, 67 vots, la qual cosa ja suposa un respectable 13% del cens de la CEV.

La gestió de Salva Navarro en aquest front ha sigut pacificadora tot i que aquesta setmana ja va advertir Rafa Torres, president de Confecomerç, que l’afany liberalitzador de les grans superfícies comercials podia amenaçar el consens. En aquest punt, el desig que hi havia fa una setmana, abans que Cristóbal Aguado en una entrevista en Economia Digital advertira de les discrepàncies que existien amb Salva Navarro, era de continuïtat en les polítiques de comerç.

En l’altra part de l’entrevista a Aguado, en la qual es centrava en la taronja, el president de AVA assegurava que amb Mercadona i Consum “tenim un canal de diàleg que crec que sempre és més beneficiós que una guerra oberta”. Tots els actors que se veuen afectats per la guerra comercial tenen, a priori, voluntat de que el consens no se rompa. La mà de Juan Roig podria actuar, en consonància amb tota la resta d’empreses afectades, si l’estabilitat comercial es tambalejara.

A més d’aquest desig, hi ha veus crítiques dins d’aquest grup ampli afectat pels horaris comercials que apunten a que el personalisme de Salva Navarro genera inestabilitat. “Ha tingut sortides de to que no ens ha agradat”, apunten, la qual cosa significa que no existeix una fe cega en Salvador Navaro i se li veuen núvols fins i tot des de les posicions més conservadores i immobilitzistes pròximes a Mercadona.

El tema del comerç, on Mercadona té oïdes per a estar al corrent de tots els moviments, és on Juan Roig pot posar en valor els seus vots tant de manera directa o indirecta sense necessitat d’acudir a l’efecte induït que podria generar si el debat sobre la successió en la CEV requerira de moure fils en el paraigües de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE).

El lobby sempre s’ha mantingut al marge de la vida interna de la patronal CEV encara que hi ha tres vots de l’Associació Naviera Valenciana, que presideix Vicente Boluda (que amb la seua empresa ja controla 4 vots), i altres empreses MSC o CSP Logitren o com Pamesa o Torrecid… També la política té en el manual que no es fica en els afers interns de la patronal.