La patronal dels cítrics adverteix sobre l’impacte de l’acord de Mercosur en els preus i en la indústria del suc.

El Comité de Gestió de Cítrics (CGC), la patronal nacional que aplega els exportadors privats, lamenta l'”oblit” de la Comissió Europea (CE) d’aquest sector en les seues negociacions per a ratificar el tractat amb Mercosur (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai). Malgrat l’evidència que Brasil és la primera potència transformadora de suc, que els seus sucs acaparen al voltant del 70% del consum mundial i que Espanya és la primera exportadora en fresc, mai s’ha considerat este producte com a ‘sensible’, lamenten.

Critiquen que, des de 2019, es manté la proposta inicial que fixa un termini de 7 anys per a eliminar progressivament els aranzels del suc directe, que és el més estratègic per a la indústria espanyola i hui es situa en el 12,2% i de 10 anys per al concentrat, ara en el 15%. I per a les importacions en fresc, s’eliminaran tals impostos -del 12,8%- en el termini d’una dècada des de la seua entrada en vigor.

“Mercosur impactarà directament sobre la indústria del suc espanyol -que depèn d’eixos aranzels per a defendre el seu producte- però l’efecte sobre el sector en fresc es donarà a continuació perquè les, entre 650.000 i 850.000 tones que cada any es retiren per desequilibris entre oferta i demanda, per tractar-se de calibres no comercials o per patir defectes en la pell, fonamentalment per fenòmens meteorològics adversos, no tindran un destí clar i els preus del fresc es ressentiran”, adverteix la presidenta del CGC, Inmaculada Sanfeliu.

La UE, que acapara el 52% de les seues exportacions de suc, és el primer destí per a la potent indústria brasilera, “controlada per una oligarquia ben coneguda: les multinacionals Citrosuco, Cutrale i Louis Dreyfus”.

“El nostre mercat natural i més pròxim seria l’escenari d’una competència desigual entre dues citricultures antagòniques: la brasilera, bolcada en els sucs i la espanyola i europea dedicada al fresc, amb costos i exigències fitosanitàries, mediambientals, de seguretat alimentària, laborals i socials que res tenen a veure. Espanya ja no pot, i sense els aranzels menys encara, competir en preu amb el suc de Brasil”, sentencia Sanfeliu.

El CGC lamenta, a més, “la falta de transparència amb què la CE ha dut tot el procés i les urgències d’aquesta última fase”. “Per a evitar el bloqueig d’alguns Estats membres liderats per França i com ja va augurar el CGC en 2023, la CE ha acabat per imposar l’aplicació provisional del seu capítol comercial, separant-lo del component polític i de cooperació, per així ratificar el tractat sense l’aprovació de tots els Estats membres”, han assenyalat.

“No coneixem de quina manera s’activaran les salvaguardes ara promeses i si es tindrà en consideració les distorsions que Mercosur provocarà en el mercat del suc i/o en al mercat en fresc”, adverteix Sanfeliu, qui afig que, “donats els antecedents, no sembla que se siga conscient de la importància estratègica que té la indústria transformadora europea per a la comercialització dels nostres cítrics”.

El CGC adverteix que “els costos del model brasiler són inassolibles per a la citricultura espanyola i europea: grans explotacions en mans de uns pocs, amb un sistema de producció molt menys exigent que el fresc i més intensiu en l’ús de fitosanitaris”.

“Les tres grans corporacions brasileres citades controlen, directa o indirectament, les principals terres i tenen en propietat flotes amb grans vaixells per a traslladar els seus sucs a Europa. Situar el seu producte en els ports de Rotterdam (Holanda) o Gant (Bèlgica), els costa gairebé el mateix que a les processadores espanyoles transportar el seu suc d’Andalusia, Múrcia o València a França en camió cisterna. De fet, les puntuals ‘incursions’ d’alguns d’aquests vaixells descarregant en ports com el de Huelva ja s’ha acreditat que tenen un efecte immediat sobre l’activitat de les plantes espanyoles”, han assenyalat.

“Efectivament millorar la situació competitiva en Europa de l’oferta brasilera ja majoritària de sucs (tant l’‘100% espremut’ com el concentrat) gràcies a l’eliminació d’aranzels, inevitablement arrossegarà a la indústria espanyola, que tindria objectius dificultats per a mantenir mínims marges”, han avisat.

El CGC, a més i com ha vingut fent estos anys, reitera el problema mediambiental que suposaria que els citricultors no puguen desviar a aquesta indústria la fruita amb defectes o amb falta de calibre. Eixe percentatge d’entre el 15 i el 20% de la collita, eixos centenars de milers de tones sense destí “no es valoritzarien i es convertirien en residus provocant lixiviacions, que contaminen sòls i aigües quan no multipliquen la presència de fongs i plagues en el camp”.

“La indústria no només és clau pel valor del suc en si mateix, és imprescindible perquè garanteix una eixida a tota la producció, redueix mermes, regula i dona estabilitat al mercat en fresc, assegura major qualitat, evita un problema ambiental i, a més, perquè genera una economia circular en la qual tot s’aprofita per a subproductes com olis essencials, aliment per a bestiar o compostos bioactius”, remarca Sanfeliu.

A tot això caldria afegir un altre risc derivat de l’increment lògic de les importacions sense aranzel de la UE de taronges, mandarines o llimones procedents d’Argentina o de la pròpia Brasil. Es tracta de dos països amb alts nivells d’afectació de les malalties més temudes en la UE: els fongs de la ‘mancha negra’ i ‘Elsinoe’, la Clorosi Variegada dels Cítrics (CVC), el Citrus canker o el propi Citrus greening (HLB).

“Els controls de les importacions en frontera en matèria de sanitat vegetal són ja insuficients. El risc que porten noves i greus malalties es dispararà a poc que, gràcies a Mercosur, s’incremente el tràfic”, adverteix Sanfeliu.