Lafuente (CEV) censura Red Elèctrica per negar 132 MW a sis projectes industrials a la Comunitat Valenciana
El president de la CEV fixa com a prioritat gastar els 1.300 milions del préstec DANA i el túnel passant
Assemblea General de la CEV
Vicent Lafuente, president de la CEV, ha denunciat en l’assemblea de la CEV que Red Eléctrica ha rebutjat durant els mesos de febrer, març i abril un total de sis projectes industrials que demanaven 132,5 MW. Els projectes s’han paralitzat perquè s’ha denegat la connexió a la xarxa que necessitaven les empreses.
“Entre febrer i abril d’enguany, Red Eléctrica va rebutjar 132,5 megavats de potència corresponents a sis projectes industrials que volien instal·lar-se en el nostre territori. Què significa això en termes concrets? Significa que hi ha empreses que volen invertir ací, crear ocupació ací, i no poden perquè no hi ha capacitat a la xarxa per a connectar-les. I si no poden connectar-se ací, se’n van a un altre lloc. Així de senzill i així de greu”, ha dit Lafuente.
El president de la CEV ha apuntat les dades de 2025, any en què “apenes es van concedir el 12% de les peticions d’accés i connexió a Red Eléctrica a Espanya. El 88% restant va ser denegat o continua encallat en tramitació”.
En clau autonòmica, Lafuente ha puntualitzat que “s’han fet passos en la direcció correcta, desbloquejant expedients paralitzats. Ho reconeixem i ho valorem. Però el problema estructural persisteix i necessita una resposta de fons, que només és possible amb més personal que resolga expedients, amb inversió real en infraestructura de transport i distribució elèctrica, i amb una planificació a l’altura del que aquest territori vol ser.
Prioritat: préstec de 1.300 de la DANA i túnel passant
La pressió de la CEV a nivell de reivindicacions davant les administracions es centrarà a València, segons el discurs que Vicent Lafuente ha pronunciat en l’Assemblea General de la patronal autonòmica. Els dos aspectes crítics actualment per a Vicent Lafuente són la execució del préstec de 1.300 milions per a obres a la zona DANA i, especialment, el túnel passant, que ha considerat com a element crític per al funcionament del Corredor Mediterrani.
“La reconstrucció després de la DANA continua sent una prioritat ineludible. El crèdit de 1.300 milions per a la Generalitat Valenciana ja està aprovat, falta que passe el tràmit parlamentari, que segons ens traslladen serà en breu. Confiem que tots els partits s’òbriguen a l’acord que cal votar un sí i que els treballs comencen com més prompte millor”, ha dit Vicent Lafuente.
El matís ha vingut acompanyat de que “l’ideal seria que no fora un crèdit sinó que donaren a la Comunitat Valenciana allò que la climatologia ens va llevar“. Lafuente s’ha mostrat molt alineat tant amb els sindicats per a demanar una financiació justa per a la Comunitat Valenciana com amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en les formes per a aconseguir-ho, cosa que implica un rebuig a les converses bilaterals i emmarca la negociació en el consell de política fiscal i financera.
Sobre el túnel passant, Lafuente ha incidit que el Corredor Mediterrani és la “infraestructura més important per a la productivitat” ja que “connecta el 45% del PIB espanyol” mentre ha ressaltat que “hi ha un coll d’ampolla a València la solució del qual és el túnel passant”.
De fet, ha dit que es parla de “l’accés nord del Port” quan “el problema és el túnel passant”. “El canal d’accés té com a data compromesa l’any 2028. El projecte de la futura Estació Central de València es troba en fase de disseny i planificació. El túnel en si està pràcticament a zero. Dit en termes que tots entenem, portem dècades parlant d’aquesta infraestructura i el projecte no avança. Hauríem de tindre un calendari vinculant d’execució, no sols estudis i promeses”, ha assegurat el president de la CEV.
Dins de les infraestructures que també va nomenar la CEV la necessitat d’avançar en el “Corredor Cantàbric-Mediterrani; la connexió ferroviària de l’Aeroport Alacant – Elx; la CV-10; o el Pla Vessament 0, per a citar només algunes més” mentre que en clau de Castelló va fer referència al problema de “les emissions de CO2 del sector ceràmic, que no aconseguim avanços”.