• CaixaBank i la Fundació “la Caixa” reforcen el seu suport a EDEM, l’escola de Juan Roig (Mercadona)
• El supermercat de Juan Roig, una mina d’or: aquest proveïdor de Mercadona bat rècord de beneficis

Importaco va tancar l’any passat amb un creixement en la facturació. El creixement dels negocis de fruits secs i aigua mineral ha permés al proveïdor de Mercadona elevar les vendes més d’un 12% fins a aconseguir els 1.012 milions d’euros. “Per primera vegada, Importaco supera els mil milions d’euros de facturació”, ha destacat l’empresa del sector de l’alimentació.

El benefici després d’impostos s’ha incrementat prop d’un 37% fins als 41,4 milions d’euros, mentre que la comercialització de fruits secs ha crescut un 1,5% fins als 122 milions de quilos de fruits secs, un percentatge que s’enfila fins al 3,2% i els 1.058 milions de litres en el cas de l’aigua mineral.

Importaco llança més de 150 nous productes en categories com snacks saludables, productes plant-based i nous formats de consum

Durant l’any, Importaco va llançar més de 150 nous productes en categories com snacks saludables, productes plant-based i nous formats de consum amb l’objectiu d’ampliar la seua proposta de valor i adaptar-se a les noves tendències del mercat.

“Ha sigut un any històric per a la companyia”, ha destacat el president d’Importaco, Toño Pons, qui també ha assenyalat que les dades reflecteixen la capacitat de l’empresa per a continuar creixent en un entorn cada vegada més complex.

Inversió milionària

Al llarg de l’any passat, el proveïdor de Mercadona va incrementar les seues inversions un 51% fins a superar els 31 milions d’euros. D’aquesta xifra, va destinar més de 10 milions d’euros al negoci de l’aigua mineral, principalment a projectes d’ampliació de capacitat i noves línies d’embotellament en la font de Fuente Arevalillo (Toledo).

La companyia, que compta amb una plantilla formada per més de 2.500 treballadors, també va dur a terme una inversió de més de 21 milions d’euros en el negoci de fruits secs per a impulsar el creixement industrial, l’automatització de processos, la millora de l’eficiència productiva i el reforç de la capacitat logística i industrial.

Importaco duu a terme una inversió de més de 21 milions d’euros en el negoci de fruits secs per a impulsar el creixement industrial i automatitzar processos

Precisament, enguany la companyia iniciarà un nou cicle inversor contemplat en el pla estratègic d’Importaco, amb inversions valorades en 140 milions d’euros i orientades a reforçar la competitivitat i capacitat de creixement de la companyia.

Proveïdor de fruits secs de Mercadona

El recorregut del proveïdor de fruits secs de Mercadona va començar en 1940, quan Francisco Pons va iniciar l’activitat a la Llotja de València amb la compra de productes com cacauets, xufes i mongetes. En la dècada dels 60 va començar l’etapa d’industrialització, amb les primeres màquines de neteja, descascat i classificació de fruits secs.

Després de la incorporació a l’organització de la segona generació familiar, va nàixer Importaco, amb el focus en el mercat dels fruits secs. Les dècades posteriors van estar marcades per la internacionalització i l’entrada en el negoci de l’aigua mineral, a partir de la compra de participacions d’Aguas de Cortes, planta embotelladora d’Aigua de Bronchales i les plantes embotelladores d’AiguaDoy i Font Teix.

En la dècada dels 60 va començar l’etapa d’industrialització, amb les primeres màquines de neteja, descascat i classificació de fruits secs

Posteriorment, es va iniciar el procés de relleu generacional amb el nomenament de Paco Pons com a president i Toño Pons com a director general. Actualment, la companyia divideix la seua activitat en tres àrees. Importaco Terra posa el focus en el cultiu de fruits secs en els camps d’Espanya, Portugal i Argentina, mentre que Importaco Waters es centra en la comercialització d’aigua mineral i Importaco Nuts fabrica i distribueix fruits secs, snacks, fruits secs coberts de xocolata, fruites dessecades i llavors.

Vicent Lafuente, president de la CEV, ha denunciat en l’assemblea de la CEV que Red Eléctrica ha rebutjat durant els mesos de febrer, març i abril un total de sis projectes industrials que demanaven 132,5 MW. Els projectes s’han paralitzat perquè s’ha denegat la connexió a la xarxa que necessitaven les empreses.

“Entre febrer i abril d’enguany, Red Eléctrica va rebutjar 132,5 megavats de potència corresponents a sis projectes industrials que volien instal·lar-se en el nostre territori. Què significa això en termes concrets? Significa que hi ha empreses que volen invertir ací, crear ocupació ací, i no poden perquè no hi ha capacitat a la xarxa per a connectar-les. I si no poden connectar-se ací, se’n van a un altre lloc. Així de senzill i així de greu”, ha dit Lafuente.

El president de la CEV ha apuntat les dades de 2025, any en què “apenes es van concedir el 12% de les peticions d’accés i connexió a Red Eléctrica a Espanya. El 88% restant va ser denegat o continua encallat en tramitació”.

En clau autonòmica, Lafuente ha puntualitzat que “s’han fet passos en la direcció correcta, desbloquejant expedients paralitzats. Ho reconeixem i ho valorem. Però el problema estructural persisteix i necessita una resposta de fons, que només és possible amb més personal que resolga expedients, amb inversió real en infraestructura de transport i distribució elèctrica, i amb una planificació a l’altura del que aquest territori vol ser.

Prioritat: préstec de 1.300 de la DANA i túnel passant

La pressió de la CEV a nivell de reivindicacions davant les administracions es centrarà a València, segons el discurs que Vicent Lafuente ha pronunciat en l’Assemblea General de la patronal autonòmica. Els dos aspectes crítics actualment per a Vicent Lafuente són la execució del préstec de 1.300 milions per a obres a la zona DANA i, especialment, el túnel passant, que ha considerat com a element crític per al funcionament del Corredor Mediterrani.

“La reconstrucció després de la DANA continua sent una prioritat ineludible. El crèdit de 1.300 milions per a la Generalitat Valenciana ja està aprovat, falta que passe el tràmit parlamentari, que segons ens traslladen serà en breu. Confiem que tots els partits s’òbriguen a l’acord que cal votar un sí i que els treballs comencen com més prompte millor”, ha dit Vicent Lafuente.

El matís ha vingut acompanyat de que “l’ideal seria que no fora un crèdit sinó que donaren a la Comunitat Valenciana allò que la climatologia ens va llevar“. Lafuente s’ha mostrat molt alineat tant amb els sindicats per a demanar una financiació justa per a la Comunitat Valenciana com amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en les formes per a aconseguir-ho, cosa que implica un rebuig a les converses bilaterals i emmarca la negociació en el consell de política fiscal i financera.

Sobre el túnel passant, Lafuente ha incidit que el Corredor Mediterrani és la “infraestructura més important per a la productivitat” ja que “connecta el 45% del PIB espanyol” mentre ha ressaltat que “hi ha un coll d’ampolla a València la solució del qual és el túnel passant”.

De fet, ha dit que es parla de “l’accés nord del Port” quan “el problema és el túnel passant”. “El canal d’accés té com a data compromesa l’any 2028. El projecte de la futura Estació Central de València es troba en fase de disseny i planificació. El túnel en si està pràcticament a zero. Dit en termes que tots entenem, portem dècades parlant d’aquesta infraestructura i el projecte no avança. Hauríem de tindre un calendari vinculant d’execució, no sols estudis i promeses”, ha assegurat el president de la CEV.

Dins de les infraestructures que també va nomenar la CEV la necessitat d’avançar en el “Corredor Cantàbric-Mediterrani; la connexió ferroviària de l’Aeroport Alacant – Elx; la CV-10; o el Pla Vessament 0, per a citar només algunes més” mentre que en clau de Castelló va fer referència al problema de “les emissions de CO2 del sector ceràmic, que no aconseguim avanços”.