Les empreses de Vicente Nomdedeu, ex president d’Ascer, acaben en liquidació.

El jutjat del Mercantil de Castelló ha iniciat el procés de liquidació de les quatre empreses de Vicente Nomdedeu, ex president de la patronal Ascer, tal com figura en el registre públic concursal. Azteca Products & Services, Horkios Gestión, Kilion Internacional i Kerstone han fracassat en el seu intent d’arribar a un acord amb els creditors de manera que el conglomerat empresarial de Nomdedeu desapareixerà.

Els creditors són Fogasa, Banc Sabadell, Banc Santander, AEAT, Caixabank, Spanish Direct Leasing Fund II, Fil, Curenergia Comercialitzador de Darrer Recurs, Alfonso González Cea, BBVA, Ministeri d’Indústria i Turisme, Bankinter, TGSS, Centre per al desenvolupament tecnològic i la innovació, Cajamar, Deutsche Bank, Afin-SGR i Met Energia Espanya.

Segons expliquen creditors del grup Azteca Ceràmica, l’informe concursal en què es detalla la situació de les companyies conclou que la liquidació permetrà pagar els deutes. Adverteixen de un deute de 30 milions d’euros mentre la companyia disposa d’uns actius de 60 milions d’euros. No obstant això, entre els creditors no hi ha tant d’optimisme.

“Els actius estan inflats. Pot ser que tinguen el valor que diuen que té però el valor que es conseguirà quan es venguen no serà aquest. Es diu que la maquinària té un valor com actius de 30 milions d’euros però es vendrà com ferralla pel que el que recuperarem serà molt menys”, explica un creditor, que destaca que “hi ha dos milions d’euros en tresoreria per la qual cosa alguna cosa cobrarem”.

Els dubtes sobre el cobrament s’alimenten en el moment en què l’informe de l’administrador concursal assegura que hi ha 6 milions d’euros d’existències. La compra d’aquests rajoles es preveu a preu de derribo, per la qual cosa podria devaluarse, segons els càlculs del sector, fins a un 90%.

“L’informe de l’administrador concursal diu que hi ha superàvit però gran part dels actius són immobilitzat material i haurem de veure si és realitza en aqueixos preus que s’indiquen”, dubta un creditor, que recorda que com més gran siga la xifra d’actius que es presenta per a la liquidació, major és la quantitat que cobren els administradors concursals del procés.

El doble de deute que fa tres anys

La liquidació d’Azteca Ceràmica arriba després de tres anys d’informacions en què s’ha anat retratant la situació en què estava la companyia de Vicente Nomdedeu, que per llavors era el president d’Ascer. Al març de 2023, Economia Digital va desvetllar el pla de reestructuració de la companyia.

En la proposta del president del sector rajoler a la banca es xifrava el deute d’Azteca Ceràmica en a 14,4 milions d’euros, on l’única part refinançable és la hipotecària. Sumant deute hipotecari (3,3 milions), ICO (2,8) i resta de deutes a llarg termini (0,8), el pool bancari estava format per Caixabank (2,53 milions), Santander (1,72), Bankinter (1,23), Deutsche Bank (0,61), BBVA (0,47) amb Cajamar i Sabadell, cadascuna, per sota dels 200.000 euros i Abanca, lleugerament per sobre dels 100.000.

Les fonts ara consultades indiquen que el deute que tenen les companyies de Nomdedeu que entren en liquidació ascendeix a 30 milions d’euros, la qual cosa suposa més del doble que el deute financer que tenia fa gairebé tres anys. “Ja fa temps que vam deixar de finançar-lo”, comenta una entitat financera.

No obstant això, el detall dels creditors d’Azteca Ceràmica desvetllat per Economia Digital no va ser el que més va irritar a Vicente Nomdedeu i el seu entorn sinó que es desvetllara que en el pla de reestructuració que va plantejar Vicente Nomdedeu a la banca s’incluïa augmentar el període de pagament als proveïdors. En concret, la companyia familiar de Nomdedeu tenia en 2020 un període mitjà de pagament als proveïdors de 111 dies mentre que en 2022 es va situar en 92 dies. No obstant això, la proposta de Nomdedeu a la banca va ser elevar i mantenir fins als 95 dies el període mitjà de pagament fins a 2029.

En el cas de Vicente Nomdedeu, la seua proposta d’augmentar el període de pagaments com a empresari era especialment compromesa ja que com a president d’Ascer estava demanant una excepció en la llei de morositat perquè les companyies rajoleres pogueren rebre subvencions ja que Nomdedeu defensava que el sector rajoler no volia més préstecs.

Aquella excepció en la llei de morositat que va voler Ascer va ser rebuda amb una porta en les naus a CEOE, ja que Lorenzo Amor, president d’ATA, no va voler permetre cap tipus de flexibilitat en la llei de morositat, que és la major conquesta dels autònoms. Tampoc va rebre en aquell moment, 2022 i 2023, suport ni del govern nacional ni de l’autonòmic, ambdós socialistes, en la petició d’ajudes per l’augment del preu del gas que havia asfixiat a les rajoleres. Per part del PP a nivell autonòmic sí que va aconseguir un increment substancial de les subvencions a fons perdut per a Ascer continuant una progressió iniciada per Ximo Puig a la qual Carlos Mazón li va donar continuïtat.