Actualizado
Comentarios
L’últim munyiment de Caixabank al Banc de València: ingressa 4,6 milions 12 anys després.
L'Esquema de Protecció d'Actius (EPA) del Banc de València preveia 600 milions de pèrdues, els 10 anys de cobertura van acabar en 2022 amb una compensació de 206 milions i ara una sentència suma altres 4,6 milions a pagar.
Comentarios
L’adjudicació per un euro del Banc de València per part de Caixabank en 2012 ha donat, previsiblement, el seu últim coletell per a aportar quasi 4,6 milions d’euros a l’entitat ara presidida per José Ignacio Goirigolzarri via l’EPA que es va acordar per a la seua absorció. Es tracta d’una última sentència en la qual s’adverteix al FROB d’aquest nou pagament i per la qual s’ha realitzat una dotació de 4.595.000 euros 12 anys després que es firmara aquesta absorció.
L’EPA (enquesta de protecció d’actius) va ser un sistema dissenyat per a l’absorció de la CAM per part del Sabadell i que es va replicar amb matisos en el Banc de València per a cobrir possibles pèrdues que poguera tindre la cartera creditícia del que va ser banc de la burgesia valenciana. Primer es cobria una cartera de 6.021,9 milions d’euros, que després va ser reduïda a 4.980 milions entre 2013 i 2016.
Aquest sistema ha anat permetent a Caixabank anar demanant al FROB que cobrira pèrdues que es trobava en la cartera del Banc de València. En els 10 anys en vigor de l’EPA, els ingressos per a l’entitat de l’estrella han sigut de 206 milions d’euros, als quals cal sumar els 4,6 milions dels quals fa ressò el FROB en els seus últims comptes presentats de 2023 en els quals fa referència a l’última novetat al respecte, que és de fa només tres mesos.
Tal com figura en la memòria de les últimes comptes publicades del FROB, durant l’exercici 2021, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària va rebre una demanda en relació amb la cartera d’actius coberts per l’EPA del Banc de València. En aquest sentit, indiquen: “El passat 7 de maig de 2024, s’ha rebut sentència en la qual es condemna al FROB a atendre la reclamació efectuada”.
“En conseqüència, de cara al tancament de l’exercici, s’ha constituït una provisió per import de 4.595 milers d’euros, per a atendre el pagament derivat d’aquesta condemna cas de confirmar-se després de la presentació dels pertinents recursos”, assenyala el FROB.
El sistema de l’EPA del Banc de València es va firmar en el context de la reestructuració del sistema financer espanyol. El Banc de València estava controlat per Bancaixa però els problemes de la caixa d’estalvis, que al seu torn es va unir a Caja Madrid, per a crear Bankia, li va deixar sense liquiditat accelerant els seus problemes. El final de totes dues entitats va ser el mateix: van acabar dins de Caixabank.
Abans de desaparèixer el Banc de València, va rebre una injecció d’ajudes públiques de 1.000 milions d’euros, als quals es van sumar altres 4.500 milions setmanes després i l’EPA per a la qual es va calcular que podria arribar a tindre un cost de 600 milions d’euros. El Banc de València era llavors una entitat amb uns 22.000 milions d’euros en actius.
L’EPA, que cobria fins al 72,5% de les pèrdues en préstecs a pimes, autònoms i riscos contigents i de la qual es van excloure actius que van ser traspassats al banc dolent, ha acabat amb un cost per a l’Estat notablement inferior al previst. En els comptes de 2022 es va xifrar en 206 milions el cost que havia tingut aquest sistema per al FROB.
En teoria, fins ací hauria d’arribar el cost perquè l’EPA tenia un període de vigència de 10 anys, termini que va acabar el 30 de setembre de 2022. No obstant això, els litigis oberts encara generen drets de cobrament i d’ací que en els comptes del FROB a 31 de desembre de 2023 es puntualitze la provisió dels quasi 4,6 milions que encara s’hauran de pagar, si els recursos no prosperen, a Caixabank per adjudicar-se el Banc de València.
