Maersk prefereix València abans que Rotterdam o Hamburg per a portar la roba de Bangla Desh.
La fiabilitat de la ruta de Maersk des de Chittagong fins a València és del 93%, mentre que a Rotterdam és del 86%, a Londres, del 82%, i a Hamburg, del 73%.
Maersk descarrega un contenidor.
Comentarios
Maersk ha posat nota als ports europeus per a determinar quin és el més eficient per al trasllat de la roba barata que es fabrica a Bangla Desh. El Port de València és el que millor resultat obté superant les instal·lacions de Rotterdam, Hamburg i Londres.
El port origen de les mercaderies és el de Chittagong. El temps mitjà de la ruta més eficient és anar a Rotterdam, per al qual es gasten 41 dies de mitjana mentre que per anar a València calen 42 dies. En el cas d’anar a Londres, la ruta es prolonga durant 44 dies mentre que per a Hamburg es triga 48 dies.
La clau està en la fiabilitat dels horaris. València té un 93% de fiabilitat en les rutes de Maersk mentre Rotterdam baixa al 86%. Londres desploma la seua dada fins al 82% mentre que Hamburg només aconsegueix un 73%.
Malgrat aquestes dades, el problema de la ruta no està a Europa sinó en l’origen. “Les raons poden ser diverses: des d’infraestructura deficient, duanes ineficients i agitació política fins a socis logístics fragmentats. En sectors com el de la moda i l’estil de vida, aquests obstacles poden provocar incompliments de terminis i prestatges buits”, assenyala la companyia.
Maersk marca quatre aspectes que estan obstaculitzant la cadena de subministrament. El primer és l’alta densitat de drassanes en el Moll de Càrrega General (GCB) de Chittagong i “la congestió recurrent en ports centrals clau com Colombo sovint alteren els horaris”.
A més, assenyalen que l’alta utilització del pati de contenidors i la congestió en els dipòsits a Chittagong resulten en espai limitat i temps de resposta més lents durant les temporades altes. A això se suma “la inestabilitat política, els tancaments de fàbriques i les interrupcions laborals poden complicar la planificació de la cadena de subministrament”.
Finalment, assenyalen que la gestió de serveis terrestres, control de qualitat, compliment i càrrega de peces en penjadors (GOH) entre múltiples proveïdors pot augmentar els riscos operatius.
