Toni Mayor: «Portem generacions demanant un tren eficient que una València i Alacant»
Toni Mayor, influent del turisme 2025, assegura: "València té un potencial extraordinari per a situar-se entre les grans capitals mediterrànies"
Toni Mayor
Toni Mayor és un dels 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana. Empresari hoteler fundador de Port Hotels, cadena que ja compta amb 11 establiments en 6 destinacions de la Comunitat Valenciana. La seua trajectòria en el sector és extensa, també va ser president de Hosbec durant 14 anys, etapa en la qual es va consolidar com una figura clau en el turisme valencià. Durant el seu mandat va ser interlocutor amb les Administracions públiques per a la implementació de mesures contra els pisos turístics il·legals. La seua visió sobre el turisme el converteix en un referent dins del sector àmpliament reconegut.
Economia Digital realitza entrevistes als 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana per a conéixer la seua visió del sector, els riscos i oportunitats i prendre nota de les aportacions que els empresaris i directius més rellevants realitzen sobre el turisme.
Quines són les principals fortaleses del turisme a la Comunitat Valenciana?
La Comunitat Valenciana té alguna cosa que no es improvisa: una coherència entre el seu territori, el seu clima i la seua forma de vida. El nostre clima no és només un avantatge meteorològic, és una manera de ser. Permet una continuïtat de l’activitat turística durant tot l’any i condiciona, de manera positiva, la nostra oferta cultural, gastronòmica i social.
A això se suma una connectivitat internacional que, malgrat les seues mancances, ens situa en una posició privilegiada respecte a molts destins del Mediterrani. El visitant pot arribar amb facilitat i, sobretot, tornar amb la sensació que ha viatjat a un lloc accessible, obert i segur.
Disposem a més d’una planta hotelera moderna, professional i diversa, fruit de dècades d’esforç inversor i d’adaptació als nous perfils de la demanda. Aquesta maduresa ens distingeix: som un destí madur, que ha après dels seus propis errors i ha sabut reinventar-se. I no cal oblidar la gastronomia, que s’ha convertit en un dels grans vectors d’identitat i atracció. La cuina valenciana ha sabut evolucionar sense perdre autenticitat, integrant la tradició amb la innovació.
Quines debilitats ha de corregir i quins reptes té per davant?
El principal repte de la Comunitat Valenciana no és de talent ni de vocació, sinó d’infraestructures i planificació. Durant anys hem demostrat que sabem atraure i fidelitzar turistes, però seguim depenent d’un sistema de transport que no està a l’altura de l’economia turística que generem. Malgrat comptar amb aeroports entre els més actius d’Espanya, la connexió terrestre amb els destins continua sent deficient. No obstant això, hem de ser molt conscients dels reptes que tenim per davant. Portem generacions reclamant el tren de la costa que una de forma eficient Alacant i València. No és només una exigència del sector turístic, sinó també una necessitat social, per a milers de treballadors que sostenen aquesta indústria cada dia.
El Corredor Mediterrani és una altra reivindicació històrica que va més enllà del transport: representa l’oportunitat de cosir el territori, millorar la competitivitat i reduir la dependència d’infraestructures centralitzades. És un projecte imprescindible per a resoldre els problemes del present i garantir el creixement del futur.
Al mateix temps, hem d’abordar amb realisme els problemes de mobilitat interna: els col·lapses de tràfic en els accessos i les principals vies són ja estructurals. València i Alacant necessiten by-passes ampliats, més funcionals i segurs. No parlem de luxe, sinó d’eficàcia. Un altre punt crític és la regulació de l’allotjament turístic. Mentre l’administració no adopte decisions valentes en aquest terreny, continuarà generant-se un malestar social que, com hem vist en altres destins europeus, pot transformar-se en rebuig cap al turisme. Regular les vivendes turístiques no és anar contra el mercat, sinó protegir als residents i preservar la sostenibilitat del propi sector.
Cal mirar més enllà de les infraestructures: necessitem una visió integral del destí. No serveix que els hotels estiguem en permanent actualització si les ciutats no acompanyen. La planificació urbana, la gestió de l’espai públic i la digitalització dels destins són aspectes inseparables de la competitivitat turística. Si aspirem a un turisme sostenible, intel·ligent i de qualitat, hem d’actuar de forma coordinada, amb una visió de territori i no només de temporada.
Com veu a la Comunitat Valenciana dins de 25 anys?
M’agrada pensar que dins de 25 anys la Comunitat Valenciana serà un destí madur de nou tipus, capaç de combinar la sostenibilitat amb la rendibilitat, la identitat amb la modernitat. Si fem les coses bé, serem una regió desestacionalitzada, on el turisme no es viva com un fenomen d’estiu, sinó com una activitat constant, connectada amb la cultura, el paisatge, la tecnologia i el benestar.
Imagine una Comunitat amb infraestructures que permeten recórrer-la de nord a sud sense ruptures, en la qual un visitant puga gaudir d’una experiència completa —de l’interior a la costa, de la ciutat al camp— sense que el territori li imposi barreres. Però això només serà possible si entenem el turisme com una política d’Estat autonòmica, i no com un negoci sectorial. El turisme, al cap i a la fi, és economia, cultura i territori.
Quina evolució preveu en la rendibilitat i en les tarifes dels hotels de costa a la Comunitat Valenciana?
M’agradaria pensar que dins de 25 anys la Comunitat Valenciana serà un destí madur de nou tipus, capaç de conjugar sostenibilitat, identitat i prosperitat. Haurem après que el turisme no és només una indústria, sinó una forma d’ordenar el territori, de cuidar el que som i de compartir-ho amb el món.
Si aconseguim planificar amb sentit, la Comunitat serà un destí desestacionalitzat, amb activitat constant els dotze mesos de l’any. Un lloc on el viatger puga gaudir de la costa i de l’interior, de la cultura i de la gastronomia, sense interrupcions ni limitacions imposades per la falta d’infraestructures.
I estic convençut que, per aleshores, comptarem amb una connectivitat intercontinental estable i sòlida. No dependrem únicament dels mercats europeus de proximitat, sinó que podrem rebre amb normalitat visitants d’Amèrica, Àsia o Àfrica, gràcies a l’ampliació i modernització dels nostres aeroports i a una xarxa ferroviària eficient que vertebrarà el territori.
Amb aquesta base, la Comunitat Valenciana podrà presentar-se davant del món no només com un destí turístic, sinó com un model de convivència entre el turisme, el desenvolupament urbà i la qualitat de vida. Aquesta és la meta: un territori on viure, treballar i visitar signifique el mateix —un lloc on val la pena estar.
Com és el vostre projecte al centre de València?
És un projecte que busca dialogar amb la ciutat, no imposar-se sobre ella. En Port Hotels apostem per un producte d’alt nivell, amb serveis premium i una visió cosmopolita, però arrelada en l’esperit valencià, obert a turistes i locals com un punt de trobada més en el cap i casal.
València té un potencial extraordinari per a situar-se entre les grans capitals mediterrànies, però necessita creure-s’ho sense caure en l’autocomplaença. Li falta, potser, confiança per a assumir-se com la gran ciutat que ja és. El nostre projecte vol aportar un granet de sorra en aquesta transformació: oferir un hotel que sume al teixit urbà, que atraiga al turista que busca cultura, disseny i autenticitat.
No busquem només construir habitacions; busquem crear un espai que genere valor per a la ciutat i per a qui la habita. Aquesta és, crec, la responsabilitat de qualsevol empresa que aspire a perdurar.