Mazón avalua el seu pla d’habitatge: Un 29% de les 10.000 VPO a falta d’any i mig de legislatura
Amb els tràmits públics que permeten que es construïsquen habitatges VPO i amb interés confirmat d'empreses per aixecar les vivendes ja hi ha 2.900 immobles en marxa.
Firmantes del pacto de la vivienda
Comentarios
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va fer ahir balanç de la seua política d’habitatge, que reconeix que és la seua principal preocupació des de l’inici de la legislatura. Va camí d’assegurar-se l’aprovat i amb opcions de treure nota. Les dades, a grosso modo, diuen que ha consumit la meitat del temps que es va marcar per aconseguir l’objectiu i que té realitzat el 29% del camí. Les seues expectatives és que arribarà en breu al 50% en un sector econòmic com el de l’habitatge en el qual l’arrencada de la maquinària costa molt més que accelerar o mantenir velocitat.
L’habitatge, juntament amb l’estratègia transversal de la simplificació administrativa, està marcat per Mazón des de l’inici de la seua legislatura com el tema prioritari i només la catàstrofe sobrevinguda del 29 d’octubre ha fet que la reconstrucció l’avançara com a prioritat. En ambdós aspectes, la “prova del cotó” sobre la seua utilitat com a polític l’ha volgut sotmetre al rigor de les dades.
Amb les ajudes de la DANA, la velocitat i volum d’entregues dels pagaments reals s’han convertit en els indicadors que mesuren la seua eficàcia. La comparació amb el Govern d’Espanya és aclaparadora (sobretot, en els cotxes) fins al punt que Mazón ha reincidit en allò en què s’ha demostrat més eficaç, que és en la entrega de subvencions als damnificats per la DANA sense paperassa.
La comparació entre el Govern d’Espanya i el valencià en la seua eficàcia en la política d’habitatge no és que siga més complicat és que és com comparar peres amb pomes. L’anàlisi parteix del problema estadístic que ambdós governs tenen objectius diametralment oposats. Mentre la part de Sumar empeny (i Sánchez cedeix) perquè l’indicador mesurable siga el grau d’intervenció que exerceix el govern en els preus de l’habitatge, a la Comunitat Valenciana es posa com a variable a certificar el nombre d’habitatges que s’aporta al mercat.
Agnés Noguera, consellera delegada de Libertas 7, deia aquest dimarts en una jornada d’Aprova que el negoci promotor transcendeix de les legislatures perquè el termini habitual entre la compra d’un solar i l’entrega de claus al propietari és de quatre anys. Amb aquesta premissa, si un pla d’habitatge es mesurara per claus entregades tindria un 0% d’execució en qualsevol tipus de legislatura.
Un altre paràmetre a mesurar, que consistiria en el menys rigorós, és baremar segons la mida de la promesa del polític. L’anunci de Carlos Mazón d’ahir, que va ser que “en dos anys de Govern hem licitat, adjudicat o iniciat la construcció de més de 4.000 habitatges de protecció pública” barreja habitatges clarament iniciats amb altres en procés.
El problema d’aquest còmput és que cal indicadors amb major grau d’avanç administratiu per a considerar que realment s’ha impulsat un habitatge. Aquesta necessària prudència es requereix després de les licitacions fracassades que diferents polítics d’esquerra van tindre en el període 2015-2023 a la Comunitat Valenciana, des del fiasco de María Oliver, de la sucursal de Podem que es va denominar València en Comú en el ‘Cap i casal’ quan va exigir pressupost per a construir habitatges que mai va saber gastar, fins a les últimes licitacions del Botànic que han quedat bloquejades sense que la construcció s’inicie.
Els dades que tenen major consistència són els d’habitatges que realment es poden començar a construir, és a dir, que han acabat el procés públic necessari consisteix en l’acord entre Generalitat i ajuntament, cessió de sòl i licitació del projecte (Pla Vive), i també que té un adjudicatari real. El balanç que presenta Carlos Mazón és que té 192 habitatges finalitzats entre La Torre i una altra promoció petita, la qual cosa equival a complir l’1,92% del que va prometre. A més, hi ha 1.500 habitatges que estan adjudicats amb o sense la construcció iniciada.
Al respecte, cal recordar que en abril de 2023, quan es va donar el tret de sortida al pla Vive, es va anunciar que el programa comptava amb “sòl protegit finalista per a VPP, titularitat dels ajuntaments de més de 10.000 habitants on podrien construir-se més de 9.200 habitatges: 562 a la província de Castelló, 6.200 a la província de València i 2.466 a la província d’Alacant”.
És a dir, no només es comptava per a arribar a les 10.000 habitatges amb fórmules de col·laboració públic-privada perquè es va incidir que a més, “en solars per a VPP de titularitat privada pendents de desenvolupament, podrien albergar, segons aquestes primeres dades preliminars, més de 4.000 habitatges”.
El balanç, per tant, és que del potencial de 9.200 habitatges en sòl públic hi ha ara amb opcions d’acabar la legislatura construïdes unes 1.700, és a dir, el 18,5%. No obstant això, de les 4.000 que es va estimar que els promotors podrien iniciar només perquè la Generalitat Valenciana crear un marc propici a la construcció d’habitatges protegida s’ha assolit ja el 30% de les expectatives. En comparació amb l’objectiu que tenia el pla, les aproximadament 2.900 habitatges en marxa suposen el 29% del pla de 10.000 habitatges.
Cal tenir en compte que, a més, Mazón va apuntar ahir que més de 1.000 habitatges (equivalents al 10% de l’objectiu del pla) en procés de licitació més altres 1.000 habitatges que “s’activaran” abans de finalitzar l’any. “I estem en octubre”, va matitzar. D’aquesta manera, té abast complir amb el 50% dels habitatges promesos durant el 50% del temps que tenia per a això i amb la part final de la legislatura amb la maquinària rodada per a incrementar l’oferta d’habitatge protegit.
L’emotiu abraç Sabadell-CaixaBank (i Sabadell-Mazón)
En la presentació d’aquest balanç també van passar coses poc habituals en els actes públics a la Comunitat Valenciana perquè no és quotidià congregar a 10 entitats financeres sota el mateix sostre i a la llum pública. Entre els assistents al pacte d’habitatge van estar un nodrit grup d’entitats financeres però cap tenia un somriure tan gran com el de Fernando Canós, delegat territorial a la Comunitat Valenciana i Múrcia de Banc Sabadell, que va confirmar que encara seguia amb l’eufòria que es va deslligar la setmana passada quan es va posar punt final a l’intent d’opa hostil per part del BBVA.
Jaime Casas, director d’institucions de Caixabank, es va fondre amb Fernando Canós, en un prolongat i emotiu abraç, que va ser àmpliament comentat per patronals, col·legis professionals i banca durant l’inici de l’acte en la recepció a peu de carrer. És molt habitual veure’ls junts perquè, de fet, Caixabank i Sabadell són els bancs més visibles en els actes públics de la Comunitat Valenciana.
Després es va pujar al Saló de Corts, on Susana Camarero, vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, va anar cridant un a un als que anaven a signar el pacte per l’habitatge donant-se una curiosa successió d’esdeveniments. El número 26 de la llista, i sense que mediara fastidi però sí una lògica automatització en els saluts protocol·laris, va ser “el director de banca institucions del BBVA, Enrique Vergara“.
El 27 de la llista va ser el “director territorial del Sabadell, Fernando Canós”, amb el qual Carlos Mazón es va fondre també en efusiu abraç, qüestió que no va passar desapercebuda. Després Fernando Canós (Sabadell) va tornar al seu lloc, la cadira que estava al costat d’Enrique Vergara (BBVA) i no va fer falta fer més comentaris. Cadascun tenia la seua cadira.
