Actualizado
Més del 68% dels ajuntaments valencians no van presentar el pressupost en el termini marcat.
El 29% de les entitats locals no aprovà les seues comptes generals de 2022 en temps i forma, mentre que el deute municipal creixia a nivells preocupants malgrat l'augment en el romanent de tresoreria.
L’últim informe de la Sindicatura de Comptes sobre la fiscalització d’entitats locals, referent a l’exercici 2022, subratlla el rellevant incompliment dels terminis pressupostaris. El 68% dels ajuntaments que no van aprovar els pressupostos dins del termini legal. Partint de la base que hi ha 542 municipis a la Comunitat Valenciana, significa que 372 corporacions no van complir els deures a temps i forma.
La Sindicatura de Comptes, segons la Llei de la Generalitat Valenciana, és l’encarregada de realitzar aquest control dels comptes públics a les diferents entitats locals (municipis, mancomunitats, províncies) per a assegurar una correcta gestió dels fons públics.
L’informe, publicat al juliol de 2024, fa referència a l’exercici de dos anys arrere. Les raons se deriven a que les diferents entitats tenen com a termini màxim per a lliurar tots els documents corresponents fins al 31 de desembre de 2023.
De fet, un any abans que es celebraren les últimes eleccions municipals hi ha hagut cinc ajuntaments que van presentar els seus comptes de forma tardana allargant aquesta obligació fins al 30 d’abril de 2024. Segons el propi organisme, això es tracta d’un “incompliment molt greu de qui gestiona els fons públics”. Per províncies, els ajuntaments incomplidors d’Alacant han sigut Benigembla (400 habitants), Ibi (23.000 habitants) i Xixona (6.800 habitants). De València només apareix Bétera (23.000 habitants) i de Castelló, Teresa (250 habitants).
Les comptes generals tampoc es lliuren
Més enllà que dos de cada tres ajuntaments no hagen complert amb la seua obligació pressupostària a temps i forma, el 29% d’ells no van arribar a aprovar correctament les comptes generals, que asseguren la rendició de comptes, la transparència i la correcta gestió dels recursos públics.
Entre els problemes que han conllevat aquesta situació, la Sindicatura de Comptes ha destacat un saldo de tresoreria insuficient per a cobrir les despeses generals, exercicis amb resultats financers en números vermells o la falta de previsió sobre importos que probablement no es cobraran, la qual cosa afecta al romanent final de tresoreria.
D’altra banda, el 73% de les entitats locals van presentar les seues comptes generals de l’exercici de 2022 dins del termini legal, la qual cosa representa una disminució de cinc punts respecte a l’exercici anterior. Fins al 31 de desembre de 2023, el nombre d’entitats que van rendir comptes va ascendir al 96%, un punt per baix de l’any anterior.
Com es pot observar en el gràfic anterior, l’evolució en quatre anys es mostra eminentment a la baixa en l’aprovació i en l’elaboració de les comptes generals respecte a l’any 2019. D’altra banda, l’aprovació del pressupost, que sempre ha mantingut uns nivells molt baixos, ha augmentat six punts des de 2018 fins a 2022. El mateix succeeix amb la liquidació del pressupost, que es tracta de balanç per a verificar com s’han gestionat les finances municipals al llarg de l’any.
Un resultat positiu, però a costa d’endeutar-se
Malgrat aquestes incidències, el resultat del 2022 va ser positiu per a totes les entitats, però millorant només un 0,6% fins als 706.859 milions d’euros. Quant al romanent de tresoreria, que es refereix a la quantitat de diners que queda en l’administració pública local després d’haver realitzat tots els pagaments i cobraments, ha augmentat menys de dos punts.
Aquest indicador, malgrat ser una dada clau que mesura la liquiditat de l’entitat local, no compensa l’increment tan elevat de l’endeutament. Segons recull el propi informe, ha tingut una evolució desfavorable en el període 2021-2022, al augmentar la dependència d’aquesta font de finançament en més de tres punts, canviant la tendència de l’exercici anterior, en el qual va disminuir un 5,7%.
De fet, els ajuntaments han sigut la quarta entitat que més s’ha endeutat fins als 3.300.000 milions d’euros. Tot i això, el deute per habitant ha disminuït prop d’un 15%.
Més control i més seguretat
Per a anar subsanant totes aquestes deficiències de la infraestructura municipal, la Sindicatura de Comptes reitera la necessitat de complir amb el cicle pressupostari, enfortir el control intern i corregir les anomalies detectades.
A més, subratlla la importància d’una estructura eficient i sostenible en el sector públic local empresarial i la implementació de controls de ciberseguretat, ja que l’últim informe del Centre de Seguretat TIC (CSIRT-CV) xifrava com a infraestructures vulnerables aquests ajuntaments.