ASAJA Alacant exigeix al Govern l’eliminació de l’espigó de Guardamar del Segura per a protegir la Vega Baixa.

ASAJA Alacant demana al Govern una intervenció immediata per evitar inundacions i protegir l'agricultura de la Vega Baixa.

Desembocadura del rio Segura en Guardamar

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) d’Alacant ha llançat una reclamació urgent al Govern d’Espanya perquè intervenisca en l’espigó construït a Guardamar del Segura, l’orientació i disseny del qual, segons denuncien, genera un efecte “tap” que compromet l’eixida natural del riu al mar. L’organització adverteix que esta situació incrementa de manera significativa el risc d’inundacions en la comarca de la Vega Baixa, amb potencials conseqüències greus per a la població, el patrimoni i l’agricultura local.

Segons ASAJA Alacant, la ubicació i la forma de l’espigó provoquen que els sediments transportats pel riu s’acumulen en la desembocadura, disminuint la capacitat d’evacuació del Segura davant pluges torrencials. Este efecte “tap” es converteix en un perill, especialment en episodis meteorològics extrems com les DANAs de 2019 i 2024, que van deixar xifres devastadores de pèrdues en tota la regió. L’associació assenyala que la infrastructura actual podria agreujar futurs desbordaments, afectant a municipis com Sant Fulgenci, Dolços, Almoradí, Rojales i Guardamar del Segura.

Malgrat que es preveu començar en octubre el dragatge del tram final del curs vell, el que permetrà retirar tones de fangs acumulats, ASAJA adverteix que esta mesura no resoldrà el problema estructural de l’espigó, ja que la seua orientació continua impedint el flux natural del riu, augmentant les possibilitats d’inundacions en tot el curs.

Informes previs ignorats

L’organització agrària critica que, malgrat existir informes tècnics previs, com un del CEDEX de 1987, que alertava sobre la barrera que els dicquis i espigons suposen al trànsit de sediments, ningú va aturar la construcció. Segons este informe, els diques d’encaixament en la desembocadura representaven ja una barrera significativa per al corrent sòlid longitudinal. No obstant això, entre 1990 i 1994 es va construir un espigó de quasi 500 metres de longitud amb una orientació contrària a la de la resta d’estructures del litoral mediterrani espanyol, ignorant els riscos assenyalats pels experts.

José Vicente Andreu, president d’ASAJA Alacant, subratlla que esta decisió tècnica ha tingut efectes directes sobre la seguretat dels agricultors i les seues explotacions. L’acumulació de fangs i canyes invasores en el curs vell no sols redueix la capacitat d’evacuació de les aigües, sinó que també dificulta el reg agrícola, generant pèrdues econòmiques i afectant la productivitat de milers d’hectàrees.

Situació crítica del curs vell

El curs vell del riu Segura es troba actualment en un estat preocupant de deteriorament, amb sediments, canyes i residus que bloquegen el flux natural de l’aigua. Durant la DANA de 2019, el nivell del curs va créixer més d’un metre a causa de la manca de dragatge i neteja, la qual cosa va generar inundacions que van afectar greument a la comarca. L’acumulació de residus procedents de la xarxa de reg, que també actua com a canal d’evacuació de riuades, ha empitjorat la situació, segons adverteixen des d’ASAJA Alacant.

“L’inacció política és alarmant”, assenyala Andreu, recordant que els episodis recents a València mostren com la falta d’intervenció en infraestructures hidràuliques pot causar danys greus i posar en risc vides i collites. Per a ASAJA, resulta imprescindible una solució definitiva i estructural, que no sols incloga el dragatge, sinó també la correcció de la corbatura de l’espigó sud, de manera que facilite l’eixida natural del riu al mar i evite l’acumulació de sediments en episodis de fortes pluges.

La Vega Baixa és una de les zones agrícoles més productives d’Espanya, i els riscos associats a l’espigó afecten directament a l’economia local. Els agricultors viuen en un estat constant d’incertesa, conscients que qualsevol episodi de pluges torrencials pot destruir collites, instal·lacions i estructures de reg. ASAJA alerta que, si no es corregeix l’orientació de l’espigó, la comarca continuarà exposada a riscos innecessaris que podrien haver-se evitat amb mesures preventives i planificació adequada.

Reclam a les autoritats

ASAJA Alacant insta al Govern a que intervinga de manera immediata i corregeixi l’orientació de l’espigó, garantint així la seguretat dels municipis i de les explotacions agrícoles. L’associació reclama que es tinga en compte no sols la retirada de sediments, sinó també l’adopció d’un enfocament integral que considere la morfologia del riu, els fluxos de sediments i la protecció dels cultius i la població davant possibles episodis extrems.

Segons el president d’ASAJA, la intervenció estructural és l’única via per a minimitzar riscos, recuperar la confiança dels agricultors i assegurar la continuïtat de l’activitat agrícola a la Vega Baixa. L’organització recorda que la comarca ha patit pèrdues milionàries en anteriors episodis d’inundacions i que la prevenció i la planificació són fonamentals per a evitar tragèdies futures.

En conclusió, ASAJA Alacant subratlla que l’espigó de Guardamar del Segura representa un risc estructural que requereix acció immediata. La combinació d’acumulació de sediments, orientació inadequada i estat deficiència del curs vell converteix a la infraestructura en un factor crític de perill per a la Vega Baixa, la correcció del qual es presenta com una prioritat urgent per a protegir vides, béns i l’economia agrícola de la regió.

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada