Susana Camarero destaca que la industrialització de la construcció és una transformació profunda per a una política d'habitatge més àgil, eficient i sostenible

La vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero, ha destacat que “industrialitzar la construcció de vivendes no és una moda ni un capritx tècnic, és una transformació profunda de com concebem la política pública de vivenda per a fer-la més àgil, eficient i sostenible”.

Així ho ha manifestat durant la inauguració de les jornades ‘La construcció àgil de vivendes assequibles de manera industrialitzada’, organitzades per la Vicepresidència, a través de l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVha) i l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Gestors Públics de Vivenda i Sòl (AVS). Allí ha estat acompanyada per la directora general de la EVha, Estefanía Martínez.

L’objectiu d’estes jornades celebrades al Jardí Botànic de València és impulsar i compartir el coneixement sobre els mètodes de construcció industrialitzada en el sector de l’edificació, així com les seues normatives administratives, convertint-se en una alternativa sòlida i eficient.

La vicepresidenta ha explicat que el títol d’estes jornades “és una resposta urgent davant un context ple de desafiaments”. “En la Comunitat Valenciana, a la problemàtica de la falta de vivenda se li suma un repte encara major com és la reconstrucció amb urgència del que va ser destruït per la riuada”, ha subratllat Susana Camarero, qui ha indicat que per això “necessitem respostes immediates, segures i sostenibles i ací és on la industrialització cobra tot el seu sentit”.

Per a respondre a eixes exigències, Susana Camarero ha explicat com la Generalitat ha posat en marxa instruments ambiciosos com el Pla Viu, per a impulsar la construcció de vivenda protegida en tot el territori, i el Pla Viu Dana, un ambiciós projecte per a construir cases industrialitzades en els municipis afectats per la riuada, que arrancarà amb una fase inicial de 200 vivendes.

“Uns plans que, a més de ser una aposta decidida per l’accés just a la vivenda, també són una via directa per a incorporar la innovació constructiva i accelerar la resposta pública en moments d’urgència o necessitat estructural”, ha remarcat la vicepresidenta.

Estes noves fórmules de construcció permeten reduir terminis d’execució, millorar el control de la qualitat i garantir l’eficiència energètica. No obstant això, Susana Camarero ha assegurat que estos models “també ens enfronten a barreres com són les normatives, que no contemplen esta metodologia, processos de licitació poc adaptats i resistències a canviar el mode en què planifiquem la ciutat”.

Davant esta situació, Cambrer ha llançat un missatge clar: “l’Administració no pot ser part del problema, ha de ser part de la solució i no ser un fre que provoque un coll de botella d’un sistema que necessita velocitat i eficàcia”. Per a això, ha advocat pel diàleg entre institucions, col·legis professionals, sector productiu, sindicats, universitats i la pròpia ciutadania.

Per a avançar en eixe sentit, la vicepresidenta ha destacat que cal “assumir canvis profunds” centrats en “la reforma de marcs normatius per a tindre processos més àgils i flexibles, la simplificació i digitalització de tràmits, i l’establiment de plecs de contractació que valoren la innovació, la qualitat i la sostenibilitat, no sols el preu”.

Segons ha explicat Susana Camarero, les dades econòmiques avalen la necessitat d’esta evolució. En 2024, la Comunitat Valenciana va créixer en un 3% el seu PIB amb el sector de la construcció com un dels principals motors.

No obstant això, la portaveu del Consell ha lamentat que siga “un sector amb un dèficit estructural en personal que compromet la nostra capacitat de resposta”. Pel que ací, de nou, “la industrialització pot ser una part clau de la solució ja que este tipus de construcció reduïx la necessitat de mà d’obra i permet concentrar talent tècnic en entorns més segurs, més ben planificats i amb majors oportunitats de formació, automatització i professionalització”.

De la mateixa manera, ha ressaltat com estos nous models “obrin la porta a un canvi cultural i al fet que nous perfils entren en un sector històricament masculinitzat”. En eixa línia, la Generalitat treballa amb programes formatius promoguts per Labora que suposen “un canvi de mirada cap a un ús d’igualtat, estable, jove, qualificat i amb condicions dignes”.

Cambrer ha assegurat que des del Consell són conscients que el repte és gran però també que “cada vivenda que construïm no és només una unitat tècnica, és una llar, l’esperança d’una família”. Perquè al contrari del que es puga pensar, “industrialitzar no és deshumanitzar”, sinó que és “posar la tecnologia al servici de les persones, ser més eficients per a ser més justos i entendre que cada vivenda que entreguem no sols és un sostre, és un projecte de vida que comença”.

Després de l’obertura institucional, ha tingut lloc la conferència ‘La industrialització. Factor necessari en la producció urgent de vivenda social’. Li ha seguit la taula debat ‘La licitació i contractació de la vivenda industrialitzada. Accions per a l’agilitació dels tràmits administratius’ i la taula ‘Exigències bàsiques de qualitat i compliment de normes tècniques en vivendes industrialitzades’.

Demà, la jornada començarà amb la presentació del ‘Llibre blanc de la industrialització’ i seguirà amb una xarrada sobre l’assegurament i finançament de construcció de vivendes industrialitzades.

Seguidament, s’exposaran experiències d’èxit en la licitació, contractació i execució de vivenda industrialitzada. Les jornades conclouran amb una taula en la qual debatrà sobre la capacitat i els temps de producció d’esta mena d’immobles.