Actualizado
Comentarios
El tràfic de la Xina al Port de València es ressent, mentre Egipte i Aràbia Saudita el disparen.
Malgrat la desacceleració de la Xina, es manté com el primer soci comercial de Valenciaport, encara que en tendència baixista i amb avisos de ralentització de la demanda per part de les navilieres.
Comentarios
El tràfic comercial des de Xina al Port de València, un dels principals del Mediterrani i d’Europa occidental, continua en xifres positives, però el seu creixement comença a mostrar clars signes de ralentització. Per contra, el negoci comercial amb països com Egipte, Aràbia Saudita o Grècia mostra un comportament extremadament alcista.
En concret, segons les dades consultades per aquest diari en el Butlletí Estadístic de l’Autoritat Portuària de València (APV) referent a les estadístiques d’agost i de la seua comparativa amb mesos precedents, en termes de TEU -unitat estandarditzada equivalent a 20 peus de capacitat- Egipte (+68,15%), Aràbia Saudita (+50,39%), Grècia (+61,77%), Itàlia (+45,71%) i Algèria (+45,19%) són els països d’origen que registren un major creixement en la comparativa interanual d’agost de 2024 respecte al mateix mes de 2023.
I no es tracta d’una dada puntual i excepcional. Els creixements interanuals del mes de juliol ja dibuixaven aquests aclaparadors creixements. En aquest mes, el tràfic comercial des d’Egipte va créixer un 70,03%; el d’Aràbia Saudita, un 53,09%; el de Grècia, un 73,43%; el d’Itàlia, un 42,83%, i el d’Algèria, un 41,09%.
Quant al gegant asiàtic, rei exportador cap a Europa i amb València com un dels punts d’entrada, el cert és que les seues xifres continuen creixent, però la desacceleració es fa cada vegada més evident. En el mes d’agost, el seu creixement acumulat interanual va ser del 28,76%, molt lluny de les xifres dels països abans esmentats.
De fet, l’evolució del tràfic de Xina amb el port de València en termes de TEU ha sigut lineal en els últims mesos, amb un creixement d’un 25,90% en juliol i un 23,69% en juny. No obstant això, en la comparació amb l’inici de l’any sí que s’observa una clara desacceleració. En gener, el creixement en moviment de TEU a nivell interanual va ser del 52,97% en el mes de gener. una xifra que a dia de hui se situaria entre els creixements líders.
Aquests dades van en línia amb l’avís de la companyia ítalo-suïssa MSC, la primera naviliera a nivell mundial, que ha advertit als seus clients sobre que preveu una “ralentització de la demanda” i, en conseqüència, va a procedir a ajustar la capacitat de la xarxa amb la qual connecta Àsia i el Mediterrani Occidental, amb València, Algesires o Barcelona entre els seus principals ports en aquesta zona geogràfica.
Repunt de les exportacions espanyoles des del Port de València
D’altra banda, les dades de tràfics que reflecteix el Butlletí Estadístic de l’Autoritat Portuària per al mes d’agost mostren un repunt de les exportacions espanyoles des de Valenciaport. El tipus de mercaderies que han propiciat aquest augment han sigut tant les contenidoritzades (+18,85%) com les no contenidoritzades i grans (+4,73%).
De les mercaderies exportades en contenidor destaquen les fustes i suros, que han crescut un +85%, les begudes (+25%) i els aliments (+23,7%). De les no contenidoritzades, sobresurten els increments en minerals no metàl·lics (guixos, argiles i caolins) del +307%, en els adobs (+24,7%) o en les begudes a granel (+10%).
No obstant això, malgrat aquest increment puntual, el balanç dels últims dotze mesos reflecteix xifres estables respecte a l’exercici anterior (en l’últim any acumula un descens del -0,65%) i un lleu augment en el que portem d’any (de gener a agost han crescut un +1,38%).
En global i si s’observen les xifres interanuals (dels últims 12 mesos), el Butlletí de l’APV mostra un creixement del +6,76% en el tràfic de tones i del +11,58% en contenidors. I és que, encara que les mercaderies en trànsit (contenidors que fan estada en un port, però el destí final és un altre recinte portuari) expliquen en part el creixement dels tràfics en els molls valencians, l’augment de les relacions comercials amb els seus principals socis també està darrere.
Xina segueix líder
El Port de València segueix tenint a Xina, Estats Units, Itàlia i Turquia com els seus principals països de referència quant a l’intercanvi de mercaderies es refereix.
Amb ells ha intercanviat en el que va d’any més de 16 milions de tones (5,29 amb Xina; 4,63 amb Itàlia; 3,63 amb Estats Units i 2,93 amb Turquia) però el paper de centre de distribució de tràfics import/export i transbordaments a nivell global que està assumint el port valencià ha fet que els intercanvis amb països com Grècia o Aràbia Saudita augmenten en un +61,77% i un +50,39%, respectivament.
Per àrees geogràfiques, el Mar Roig, els Països Bàltics i els països Mediterranis mostren els majors creixements en els huit primers mesos de l’any. Entre gener i agost, el volum de contenidors intercanviat entre els molls valencians i els principals ports del Mar Roig va créixer un +65,36%; amb els països del Bàltic, un +59,71% i amb els països Mediterranis, un +34,32%.
En conjunt, i en els huit primers mesos de 2024, per les terminals que gestiona l’Autoritat Portuària de València (APV) han passat 53.911.681 tones de mercaderies (un 5,67% més que l’any anterior). D’elles, 4.164.803 han sigut grans; 10.367.803 mercaderia general no contenidoritzada i 39.379.075 mercaderia contenidoritzada.
