El Port de València perd un 5% del tràfic després d'aliar-se Tànger Med amb Boluda, Maersk i Hapag Lloyd

El Port de València ha patit una caiguda del 5% en el trànsit de trànsit, és a dir, en els contenidors que fan escala a Espanya amb destinació a altres països europeus. En paral·lel, el port de Tànger Med ha executat una estratègia per a quedar-se amb eixe trànsit amb aliances amb Boluda, Maersk i Hapag Lloyd.

L’Autoritat Portuària de València (APV), que presidix Mar Chao, va xifrar ahir en nota de premsa en el 5,46% la caiguda del trànsit de transbord que han experimentat els ports de València, Sagunt i Gandia.

Durant el mes de juny, les estadístiques reflectixen un creixement del 5,29% en el tràfic d’exportacions i un 2,93% en el d’importacions, en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. “Estes dades són significatives perquè el volum combinat de mercaderies que arriben o ixen del país ha sigut suficient per a compensar la caiguda del 5,46% registrada en els trànsits de transbord”, asseguren des de la APV.

El motiu d’esta caiguda del trànsit es deu als MTS, un impost que grava la contaminació que es produïx des de l’origen d’una mercaderia fins a la destinació. Es paga només en sòl europeu de manera que si el contenidor fa escala en un port del nord d’Àfrica es posa a zero el comptador de milles recorregudes contaminant reduint notablement el cost de l’impost europeu.

El balanç d’activitats de Tànger Med publicat en la seua pàgina web oferix aliances concretes en les quals s’està basant el port marroquí per a captar este trànsit de transbord que evita el pagament dels MTS entre els quals es troben aliances amb Boluda, Maersk i Hapag Lloyd.

L’aliança més cridanera és la que Tànger Med té amb l’empresari valencià Vicente Boluda, ja que ho considera clau en el seu resum d’activitats per al creixement del port que està restant trànsit a València.

“Davant el dràstic augment del trànsit marítim en el complex portuari de Tànger Med i l’arribada de mega vaixells portacontenidors, una autèntica revolució en el transport marítim, es va fer imperatiu reforçar la infraestructura portuària per a garantir una gestió òptima de les maniobres. En este context, el port de Tànger Med ha reforçat la seua flota amb l’adquisició de dos nous remolcadors, el VB AZLA i el VB AMSA, subministrats per Boluda, una empresa líder en assistència marítima”, asseguren des del Marroc.

El resultat d’esta aliança, comptada des del nord d’Àfrica, és que “amb estos nous remolcadors, Tànger Med confirma la seua posició de lideratge com a porta d’entrada essencial entre Europa, Àfrica i la resta del món, consolidant així el seu estatus com el port més eficient i estratègic de la conca mediterrània i Àfrica”.

És per tant Boluda una de les peces rellevants perquè Tànger *Med puga rebre *megabuques que amb els MTS com a gravamen en els ports europeus busquen fer escala al Marroc.

Així s’entén que APM Terminals rebera el 5 de febrer de 2025 el primer vaixell Gemini “Mv *GSL ENCERTS” que cobria la ruta entre Tànger Med i Mitjà Orient.

Poc després, Hapag Lloyd va ampliar la seua presència a Àfrica Occidental amb la incorporació de noves rutes des d’i cap al centre de connexions amb Tànger Med. Reforçava la seua connexió amb Dakar i Abidjan mentres afegia Lomé (Togo) i Onne (Nigèria).

A més, al costat de Arkas Line van reorganitzar el seu servici Mediterrani Occidental Mar Negro (WBS) al març. Per a això utilitzen vaixells de 2.800 TEU que fan la ruta en tres setmanes contectando Turquia, el Marroc i Espanya.

D’altra banda, Hapag Lloyd va incorporar al març un nou servici cap a Portugal i Vigo a més de la ruta Alexandria, Beirut, Latakia, Mersin, Aliaga, Gènova, La Spezia, Tànger, Casablanca, València, Barcelona, Fos i Salern que cobrix amb vaixells d’entre 1.400 i 2.400 TEU.

Estes línies busquen la redistribució dels contenidors que porten els grans megabuques que realitzen el gran desembarcament al Marroc per a després realitzar el repartiment en resta de ports del Mediterrani, fonamentalment.

El resultat és un canvi en el trànsit de transbord però també un risc que es perden rutes de connexió, que són les que cobrixen els vaixells més xicotets i que reduïxen la competitivitat de les empreses espanyoles en la mesura que se’ls resta connectivitat marítima. Estos moviments a Tànger Med en les rutes curtes s’unix a decisions en rutes llargues com l’anunciada per Maersk, que ha incorporat una escala en Mundra ( l’Índia) i ha eliminat la seua escala occidental a Algesires en la ruta que unix l’Índia, el Pakistan, Orient Mitjà i la costa este dels EUA i en la qual des del Marroc trauen pit perquè “el port de Tànger Med s’incorporarà a la rotació com a centre de connexió per a l’estret”.

A més, i com a prova de la vocació de Tànger Med que quedar-se amb tot el trànsit de transbord que es genera a Espanya per la seua posició geoestratègica, està l’aposta de la nova terminal Oest, que comptarà amb 1.440 metres lineals de moll, consolidat a una profunditat de 18 metres. Esta nova terminal s’estendrà sobre una superfície de 60 hectàrees i estarà equipada amb 8 pòrtics de moll (STS), 24 pòrtics d’estacionament (*RTG) i 4 grues mòbils d’última generació.

Entrarà en servici en 2027 pel que no és una amenaça hui però des del port de Tànger Med advertixen que Marsa Maroc compta amb tres terminals de transbord de contenidors en la costa mediterrània en la seua cartera de concessions, reforçant la seua posició en este mercat.

“Amb la Terminal Oest, la capacitat de gestió del trànsit de contenidors de *Marsa *Maroc augmentarà fins als 9 milions de *TEU, inclosos quasi 7 milions de *TEU dedicats al transbord de contenidors”, explica la instal·lació marroquina, que oferix unes xifres que superen el trànsit de transbord que tenen ara València, Algesires i Barcelona.